Divendres, 31/08/2007
A les 8,30 h. del matí deixem l'hotel NH Principado i sortim d'Oviedo en direcció a Cangas de Onis i Covadonga.
La vall de Covadonga es troba situada al nord del pics d'Europa, o sigui entre aquests i el mar Cantàbric i enclavada dins el Principat d'Asturies.
En recollir els vents humits procedents del mar recolleix una gran quantitat d'humitat, per aquest motiu la vall és d'un verd intens, recoberta de prats i boscos de fulla caduca. El fet d'està encaixonada entre altes muntanyes i el mar propicia l'aparició de boires matinals que s'esvaeixen amb la calor del sol, el joc de les boires entre el bosc li transmet un aspecte de misteri o potser d'encantament, com si romanguessin a la vall bruixes i meigues
Les tropes musulmanes que avançaven per la vall de Covadonga foren atacades des dels costats i les altures que dominen la vall. A la capçalera de la vall i a la meitat d'una roca vertical hi ha una cova on diuen estava refugiat Pelai, des d'allí escometé les tropes sarracenes, derrotant-les.
Diuen que les tropes en la seva retirada s'internaren en els Pics d'Europa pels llacs de Covadonga, arribant al Cares, essent derrotats poc a poc, perduts en aquestes abruptes muntanyes.
A la cova on conta la llegenda que va refugiar-se Dom Pelai hi ha una petita ermita que acull la Verge de Covadonga, una cascada sorgeix de dita cova i cau directament en un gran pou.
Junt a l'ermita i en una petit turò que presideix la vall s'aixeca el Santuari de Covadonga, construït amb una vistosa pedra vermellosa que contrasta amb el verd dels seus prats i boscos. Pels matins quan la boira cobreix la vall de Covadonga i els follets juguen al bosc, és fàcil veure el Santuari de Covadonga sobre la boira, com si flotés sobre l'aire.
Desprès anem a Cabrales i ens aturem a contemplar la magestuosa silueta del Naranco de Bulnes, des d'un espai mirador al costat de la carretera.
Comprem formatge per emportar-nos i tambè per regalar als amics.
Seguim viatge per terres de Cantabria passant per San Vicente de la Barquera, i ens aturem a Comillas on ens crida l'atenció la famosa casa de Gaudí “El Capricho” i altres edificis magnífics que conserva aquest poble mariné.
Dinem pel camí i sense més preambuls a les 18,30 h. aproximadament, entrem a Bilbao i aparquem el cotxe al mateix Hotel Barceló on tenim fetes les reserves.
Anem cap al museu Guggenheim que visitem per fora i per dins la llibreria i el vestibol, llocs on no cal pagar entrada doncs considerem que a l'hora que és no ens donaria temps per a veure'l amb temps suficient.
És obra de l'arquitecte americà Frank O. Gehry, constitueix un magnífic exemple de l'arquitectura més avanguardista del segle XX. L'edifici representa en si una fita arquitectònica pel seu disseny innovador i conforma un seductor teló de fons per a l'exhibició d'art contemporani.
Caminem per la ciutat i el Francesc ens porta fins el Cafè Iruña, situat davant els populars jardins d'Albia. Fou inaugurat el 7 de juliol de 1903 pel gran promotor navarrès Severo Unzue Donamaria.
Crida l'atenció per l'original distribució dels seus 300 metres quadrats de planta, subdividits en diferents espais en els que destaca la qualitat de les seves rajoles de València i la singularissima decoració d'inspiració mudejar, amb sostres policromats i una abundant col·lecció de pintures murals, recentment restaurades.
Ens barregem entre la gentada que camina pels carrers de Bilbao i com ells, ens fiquem en un bar amb una llarga barra i amb taules a tot el llarg i esperem que ens toqui el torn per a seure'ns en una d'elles. Per fi ho aconseguim i demanem diferents plats tipics del pais i això si, regats amb un exquisit vi “txacolí”
Aquesta serà l'última nit junts del nostre viatge, l'endemà, dissabte 1 de setembre, agafarem l'autopista i tornarem a casa.
A les 8,30 h. del matí deixem l'hotel NH Principado i sortim d'Oviedo en direcció a Cangas de Onis i Covadonga.
La vall de Covadonga es troba situada al nord del pics d'Europa, o sigui entre aquests i el mar Cantàbric i enclavada dins el Principat d'Asturies.
En recollir els vents humits procedents del mar recolleix una gran quantitat d'humitat, per aquest motiu la vall és d'un verd intens, recoberta de prats i boscos de fulla caduca. El fet d'està encaixonada entre altes muntanyes i el mar propicia l'aparició de boires matinals que s'esvaeixen amb la calor del sol, el joc de les boires entre el bosc li transmet un aspecte de misteri o potser d'encantament, com si romanguessin a la vall bruixes i meigues
Les tropes musulmanes que avançaven per la vall de Covadonga foren atacades des dels costats i les altures que dominen la vall. A la capçalera de la vall i a la meitat d'una roca vertical hi ha una cova on diuen estava refugiat Pelai, des d'allí escometé les tropes sarracenes, derrotant-les.
Diuen que les tropes en la seva retirada s'internaren en els Pics d'Europa pels llacs de Covadonga, arribant al Cares, essent derrotats poc a poc, perduts en aquestes abruptes muntanyes.
A la cova on conta la llegenda que va refugiar-se Dom Pelai hi ha una petita ermita que acull la Verge de Covadonga, una cascada sorgeix de dita cova i cau directament en un gran pou.
Junt a l'ermita i en una petit turò que presideix la vall s'aixeca el Santuari de Covadonga, construït amb una vistosa pedra vermellosa que contrasta amb el verd dels seus prats i boscos. Pels matins quan la boira cobreix la vall de Covadonga i els follets juguen al bosc, és fàcil veure el Santuari de Covadonga sobre la boira, com si flotés sobre l'aire.
Desprès anem a Cabrales i ens aturem a contemplar la magestuosa silueta del Naranco de Bulnes, des d'un espai mirador al costat de la carretera.
Comprem formatge per emportar-nos i tambè per regalar als amics.
Seguim viatge per terres de Cantabria passant per San Vicente de la Barquera, i ens aturem a Comillas on ens crida l'atenció la famosa casa de Gaudí “El Capricho” i altres edificis magnífics que conserva aquest poble mariné.
Dinem pel camí i sense més preambuls a les 18,30 h. aproximadament, entrem a Bilbao i aparquem el cotxe al mateix Hotel Barceló on tenim fetes les reserves.
Anem cap al museu Guggenheim que visitem per fora i per dins la llibreria i el vestibol, llocs on no cal pagar entrada doncs considerem que a l'hora que és no ens donaria temps per a veure'l amb temps suficient.
És obra de l'arquitecte americà Frank O. Gehry, constitueix un magnífic exemple de l'arquitectura més avanguardista del segle XX. L'edifici representa en si una fita arquitectònica pel seu disseny innovador i conforma un seductor teló de fons per a l'exhibició d'art contemporani.
Caminem per la ciutat i el Francesc ens porta fins el Cafè Iruña, situat davant els populars jardins d'Albia. Fou inaugurat el 7 de juliol de 1903 pel gran promotor navarrès Severo Unzue Donamaria.
Crida l'atenció per l'original distribució dels seus 300 metres quadrats de planta, subdividits en diferents espais en els que destaca la qualitat de les seves rajoles de València i la singularissima decoració d'inspiració mudejar, amb sostres policromats i una abundant col·lecció de pintures murals, recentment restaurades.
Ens barregem entre la gentada que camina pels carrers de Bilbao i com ells, ens fiquem en un bar amb una llarga barra i amb taules a tot el llarg i esperem que ens toqui el torn per a seure'ns en una d'elles. Per fi ho aconseguim i demanem diferents plats tipics del pais i això si, regats amb un exquisit vi “txacolí”
Aquesta serà l'última nit junts del nostre viatge, l'endemà, dissabte 1 de setembre, agafarem l'autopista i tornarem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada