Dijous, 30 d'agost 2007
Ens aixequem a les vuit per esmorzar a les nou i deixem l'hotel Brisa per començar el nostre viatge en direcció Oviedo.
Ens impressiona visitar l'Estaca de Bares que ens recordava aquelles classes de geografia de l'escola que teniem d'aprendren's de memòria. L'espai natural se situa en l'extrem més septentrional de la provincia de A Corunya. A prop de l'enclau, situat en el municipi de Mañón, es trobern localitats com Ortigueira, O Barqueiro, ambdues corunyeses.
El dur granit constitueix la base geològica d'aquest territori, castigat per la permanent embatuda del mar. El cap d'Estaca de Bares, perllongació cap al nord de la serra denominada A Faladoira, fa les vegades de linia divissoria entre dos mars que, en realitat són un de sol. A l'oest l'oceà atlàntic, a l'est el mar cantàbric. L'acció erosiva de l'oleatge, que en aquesta zona alcança altures molt notables, ha modelat la costa en forma de potents parets granítiques que s'elevan quasi en vertical en molts punts del litoral fins a prop dels 200 m. des del nivell del mar. Sota d'ells, en el vertent oriental, s'obre la ria de O Barqueiro, formada en el punt en què el riu Sor troba el mar. Es tracta d'una ria ampla, de més de cinc quilòmetres de longitud i de quasi dos quilòmetres i mig en la porció més ampla, i en quina entrada pot contemplar-se l'illa de A Coelleira, nom que fa referència a la gran quantitat de conills que la poblaren en altre temps. Als peus dels “farallones”, en les zones més protegides de l'onatge s'obren algunes platges de fina sorra com les de Esteiro, Bares i Vilela.
Anem a Sargadelos i visitem la fàbrica de ceràmica.. Pertany a la parròquia de Santiago de Sargadelos al concello de Cervo (Lugo) té uns 100 habitants i està a 100 m. d'altura sobre el nivell del mar, de gran bellesa natural forma un conjunt històric-artístic i famòs per la seva ceràmica.
A prop d'allí, a Burela, dinem i ja per la tarda veurem un espectacle de bravura i d'immensitat que ens freparà enormement, “la platja de les catedrals” (Praia de Augas Santas) al municipi de Ribadeo, parròquia de A Devesa, a la costa de Lugo. És impressionant contemplar els penya segats d'altura considerable negats per les braves aigües que xoquen agresives contra aquelles muralles que semblan estar tallades a mida hi que formen un passadís interior que quan la marea és baixa s'hi pot passar tranquil·lament per aquella platja de sorra i granit. Nosaltres tindrem de conformar-nos en veure-la brava i contundent. L'espectacle paga la pena!
Arribem a Oviedo i anem a visitar Santa Maria del Naranco. De construcció atribuïda a Ramir I, situada al costat sud del mont Naranco, edificació de planta rectangular amb dos pisos, dividits en tres estances cadascun d'ells. El superior està totalment construit en voltes i el de baix només en gran part. La majoria dels seus arcs estan ensemblats. Aquest lloc és molt venerat pels asturs i forma part d'una manera molt afectiva a la història d'Asturies.
Pujant pel mateix mont Naranco i a uns 200 m. de Santa Maria, s'eleva Sant Miguel de Lillo. Formava part, junt amb aquesta, d'un suposat conjunt palatino i que tambè s'inclourien una série de pavellons construits amb materials de curta durada que avui no es conserven. La seva advocació constatada des de l'any 908, vincula el temple amb el culte a l'arcangel Sant Miguel, que estava present a la península ibèrica, des de finals del segle XII..
Ens instal·lem a l'hotel NH Principado i sortim a conèixer una mica la ciutat. Trobem el “rovell de l'ou” en quant a l'ambient festiu i de tasques i en aquest cas de “lagars” i ens fiquem en una “sidreria” on sopem i bevem sidra per a seguir el ritme i la tradició d'aquell lloc.
Ens aixequem a les vuit per esmorzar a les nou i deixem l'hotel Brisa per començar el nostre viatge en direcció Oviedo.
Ens impressiona visitar l'Estaca de Bares que ens recordava aquelles classes de geografia de l'escola que teniem d'aprendren's de memòria. L'espai natural se situa en l'extrem més septentrional de la provincia de A Corunya. A prop de l'enclau, situat en el municipi de Mañón, es trobern localitats com Ortigueira, O Barqueiro, ambdues corunyeses.
El dur granit constitueix la base geològica d'aquest territori, castigat per la permanent embatuda del mar. El cap d'Estaca de Bares, perllongació cap al nord de la serra denominada A Faladoira, fa les vegades de linia divissoria entre dos mars que, en realitat són un de sol. A l'oest l'oceà atlàntic, a l'est el mar cantàbric. L'acció erosiva de l'oleatge, que en aquesta zona alcança altures molt notables, ha modelat la costa en forma de potents parets granítiques que s'elevan quasi en vertical en molts punts del litoral fins a prop dels 200 m. des del nivell del mar. Sota d'ells, en el vertent oriental, s'obre la ria de O Barqueiro, formada en el punt en què el riu Sor troba el mar. Es tracta d'una ria ampla, de més de cinc quilòmetres de longitud i de quasi dos quilòmetres i mig en la porció més ampla, i en quina entrada pot contemplar-se l'illa de A Coelleira, nom que fa referència a la gran quantitat de conills que la poblaren en altre temps. Als peus dels “farallones”, en les zones més protegides de l'onatge s'obren algunes platges de fina sorra com les de Esteiro, Bares i Vilela.
Anem a Sargadelos i visitem la fàbrica de ceràmica.. Pertany a la parròquia de Santiago de Sargadelos al concello de Cervo (Lugo) té uns 100 habitants i està a 100 m. d'altura sobre el nivell del mar, de gran bellesa natural forma un conjunt històric-artístic i famòs per la seva ceràmica.
A prop d'allí, a Burela, dinem i ja per la tarda veurem un espectacle de bravura i d'immensitat que ens freparà enormement, “la platja de les catedrals” (Praia de Augas Santas) al municipi de Ribadeo, parròquia de A Devesa, a la costa de Lugo. És impressionant contemplar els penya segats d'altura considerable negats per les braves aigües que xoquen agresives contra aquelles muralles que semblan estar tallades a mida hi que formen un passadís interior que quan la marea és baixa s'hi pot passar tranquil·lament per aquella platja de sorra i granit. Nosaltres tindrem de conformar-nos en veure-la brava i contundent. L'espectacle paga la pena!
Arribem a Oviedo i anem a visitar Santa Maria del Naranco. De construcció atribuïda a Ramir I, situada al costat sud del mont Naranco, edificació de planta rectangular amb dos pisos, dividits en tres estances cadascun d'ells. El superior està totalment construit en voltes i el de baix només en gran part. La majoria dels seus arcs estan ensemblats. Aquest lloc és molt venerat pels asturs i forma part d'una manera molt afectiva a la història d'Asturies.
Pujant pel mateix mont Naranco i a uns 200 m. de Santa Maria, s'eleva Sant Miguel de Lillo. Formava part, junt amb aquesta, d'un suposat conjunt palatino i que tambè s'inclourien una série de pavellons construits amb materials de curta durada que avui no es conserven. La seva advocació constatada des de l'any 908, vincula el temple amb el culte a l'arcangel Sant Miguel, que estava present a la península ibèrica, des de finals del segle XII..
Ens instal·lem a l'hotel NH Principado i sortim a conèixer una mica la ciutat. Trobem el “rovell de l'ou” en quant a l'ambient festiu i de tasques i en aquest cas de “lagars” i ens fiquem en una “sidreria” on sopem i bevem sidra per a seguir el ritme i la tradició d'aquell lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada