Diumenge, 26 d'agost 2007
El llit on dorm el Josep a la casa rural és un desmuntable que a més de ser dur, cruix com una mala cosa i no deix moure't amb lleugeresa, per tant el Josep s'aixeca amb la sensació de no haver descansat gens ni mica.
Ens aixequem a les 6,20 h. I ens preparen uns entrepans de truita de patates per prendre mentre ens serveixen uns cafès amb llet i amb l'Enric anem fins el lloc on tenim d'emprendre l'etapa d'avui. Comencem a caminar quan són les 8 h., del matí.
Partim d’Olveiroa, agafant junt a un rentador, la corredoira que puja fins un pal d’alta tensió. Per la pista que es dirigeix a l’embassament de Castrelo iniciem l’ascens al cim do Sino. A la dreta seguim per un camí forestal des del que s’observen els bonics bosquets del Xallas. Aquest riu, avui replet de salts, presentava l’estranya peculiaritat de desembocar en cascada. Abans d’arribar a Logoso és precís salvar el pont de Valderripas, restaurat el 2005, sobre el regato d’Hospital.
Logoso (298 m. 40 hab.)
Des d’aquesta desolada aldea, emplaçada al peu del mont Castelo (castro). Trobem un bar on esmorzem i veiem assegut el nostre Georges Moustaki particular. Es perllonga en costa una pista de terra fins la d’Hospital, que deixem a la dreta.
Hospital (240 m. 57 hab.). (L'últim bar fins arribar a Cee)
Per un revolt abandonat de l’antiga carretera abastem la bifurcació en rotonda a Cee (Camino de Disterra) i Dumbria (Camino de Muxia). Plou a bots i barrals i trona i llampega, ens posem les capel·lines La gran fàbrica de carburs metàl·lics(Ferroatlàntica) ha tallat el Camí Reial i ens obliga a trepitjar l’asfalt fins la seva porta , enfront a la qual s’inicia un tram en bon estat de l’antiga calçada. Aquesta es perllonga en línia recte fins el cruceiro de Marco do Conto, però a partir d’aquí ha desaparegut la traça primitiva, per lo qual hem de donar un considerable tomb, per pistes de concentració (enfront es veu l’església barroca de Sant Pere de Bufantes, i al lluny el granitic monte do Pindo), fins el despoblat antigament anomenat de Fonte Santa on s’alça el santuari das Neves. Aquí trobem una noia catalana amb una amiga que també han quedat molt xopes de l'aigua caiguda. Comenten que a la fàbrica de carburs abans hi treballaven fins a 700 operaris i actualment només n'hi treballen 200. Pels cims de Pedras Loiras i A Cheda, que van essent repoblats amb eucaliptos entre els que ja s’albira l’atlàntic, les soledats es perllonguen fins l’ermita de Sant Pere Màrtir (a 312 m.) Aquí bevem dels dos brolls d'aigua de la font i veiem per primera vegada a la llunyania, el mar, al mont do Cruceiro da Armada, on una fita anuncia la primera visió completa del cap Fisterre. Tota aquesta zona va cremar-se l'any passat i baixem per un camí de pedres soltes molt difícil de transitar En el descens admirem també el mont do Pinto (609 m.), la ria de Corcubión, el cap Cee i Corcubión. La baixada és molt pronunciada fins Camiños Cháns.
Camiños Cháns (28 m.)
Per la C550 seguim ja per un carrer fins el centre de Cee, vil·la per la que accedim per l’esquerra pel Campo do Sacramento. En lloc de guiar-nos pels marcs, convé passar junt al pazo do Cotón, l’albereda i l’església parroquial.
Cee (6 m. 2835 hab.)
Si no pernoctem a Cee, recorrerem el replè pel fons de la ria, per entrar a la veïna vil·la de Corcubión. El Camí antic pujava a la dreta, rere l’Hotel El Hórreo, per la capella de Sant Antón (panoràmica sobre la ria) però avui també pot usar-se el passeig marítim.
Corcubión (12 m. 1705 hab.)
Trobem l'Enric i la Maria i anem a dinar a un restaurant on mengem sopes i fritada de peix.
Retornem a la casa rural de cal Trillo i ens dutxem i descansem per anar més tard a Muxia a visitar el santuari de la Vigen de la Barca i visitem la festa tradicional i la fira amb parades de productes típics, un forn de pa i músics pel carrer. Tot molt agradable.
Ens aixequem a les 6,20 h. I ens preparen uns entrepans de truita de patates per prendre mentre ens serveixen uns cafès amb llet i amb l'Enric anem fins el lloc on tenim d'emprendre l'etapa d'avui. Comencem a caminar quan són les 8 h., del matí.
Partim d’Olveiroa, agafant junt a un rentador, la corredoira que puja fins un pal d’alta tensió. Per la pista que es dirigeix a l’embassament de Castrelo iniciem l’ascens al cim do Sino. A la dreta seguim per un camí forestal des del que s’observen els bonics bosquets del Xallas. Aquest riu, avui replet de salts, presentava l’estranya peculiaritat de desembocar en cascada. Abans d’arribar a Logoso és precís salvar el pont de Valderripas, restaurat el 2005, sobre el regato d’Hospital.
Logoso (298 m. 40 hab.)
Des d’aquesta desolada aldea, emplaçada al peu del mont Castelo (castro). Trobem un bar on esmorzem i veiem assegut el nostre Georges Moustaki particular. Es perllonga en costa una pista de terra fins la d’Hospital, que deixem a la dreta.
Hospital (240 m. 57 hab.). (L'últim bar fins arribar a Cee)
Per un revolt abandonat de l’antiga carretera abastem la bifurcació en rotonda a Cee (Camino de Disterra) i Dumbria (Camino de Muxia). Plou a bots i barrals i trona i llampega, ens posem les capel·lines La gran fàbrica de carburs metàl·lics(Ferroatlàntica) ha tallat el Camí Reial i ens obliga a trepitjar l’asfalt fins la seva porta , enfront a la qual s’inicia un tram en bon estat de l’antiga calçada. Aquesta es perllonga en línia recte fins el cruceiro de Marco do Conto, però a partir d’aquí ha desaparegut la traça primitiva, per lo qual hem de donar un considerable tomb, per pistes de concentració (enfront es veu l’església barroca de Sant Pere de Bufantes, i al lluny el granitic monte do Pindo), fins el despoblat antigament anomenat de Fonte Santa on s’alça el santuari das Neves. Aquí trobem una noia catalana amb una amiga que també han quedat molt xopes de l'aigua caiguda. Comenten que a la fàbrica de carburs abans hi treballaven fins a 700 operaris i actualment només n'hi treballen 200. Pels cims de Pedras Loiras i A Cheda, que van essent repoblats amb eucaliptos entre els que ja s’albira l’atlàntic, les soledats es perllonguen fins l’ermita de Sant Pere Màrtir (a 312 m.) Aquí bevem dels dos brolls d'aigua de la font i veiem per primera vegada a la llunyania, el mar, al mont do Cruceiro da Armada, on una fita anuncia la primera visió completa del cap Fisterre. Tota aquesta zona va cremar-se l'any passat i baixem per un camí de pedres soltes molt difícil de transitar En el descens admirem també el mont do Pinto (609 m.), la ria de Corcubión, el cap Cee i Corcubión. La baixada és molt pronunciada fins Camiños Cháns.
Camiños Cháns (28 m.)
Per la C550 seguim ja per un carrer fins el centre de Cee, vil·la per la que accedim per l’esquerra pel Campo do Sacramento. En lloc de guiar-nos pels marcs, convé passar junt al pazo do Cotón, l’albereda i l’església parroquial.
Cee (6 m. 2835 hab.)
Si no pernoctem a Cee, recorrerem el replè pel fons de la ria, per entrar a la veïna vil·la de Corcubión. El Camí antic pujava a la dreta, rere l’Hotel El Hórreo, per la capella de Sant Antón (panoràmica sobre la ria) però avui també pot usar-se el passeig marítim.
Corcubión (12 m. 1705 hab.)
Trobem l'Enric i la Maria i anem a dinar a un restaurant on mengem sopes i fritada de peix.
Retornem a la casa rural de cal Trillo i ens dutxem i descansem per anar més tard a Muxia a visitar el santuari de la Vigen de la Barca i visitem la festa tradicional i la fira amb parades de productes típics, un forn de pa i músics pel carrer. Tot molt agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada