Diumenge, 19 d'agost 2007
A les 7 del matí, desprès de prendre'ns un cafè amb llet al bar de la Cabaña, l'Enric ens porta amb el cotxe a Portomarín.
Se surt de Portomarín a trobar la carretera C-135, per la que se segueix en curt recorregut fins trobar la passarel·la, a l'esquerra, aixecada sobre el colze del pantè i entre pins, es puja deixant a la dreta el poble de Cortapezas, 2 km. més, el poblat de Toxibo, tres cases i no totes habitades, tres més, passant pel puig Torros i, per la carretera s'arriba a: Gonzar amb la seva parròquia de santa Maria, on esmorzem envoltats de molts pelegrins, tenint que esperar-nos molta estona per a sol·licitar els entrepans. Provem un oruixo també saborós. Per camí de terra s'apropa a Castromaior, a la vora de l'enorme castro cèltic, germà dels innombrables que ufanen el camí. La seva església romànica està dedicada a santa Maria. Trobem un pelegrí cec, campanyat per un company mentre acaricia el llom d'un be.
La calçada puja a Hospital trepitjant una mica de carretera. El nom recorda l'hospital de la Creu amb capella dedicada a sant Esteve. Desprès de sortir del poblat, es travessa la carretera N-540, d'Ourense a Lugo i per pista asfaltada, que ens acompanyarà fins a Santiago, s'arriba a: Ventas de Narón, aldea de cinc llars. En aquest breu llogarret, escenari de llarga història, l'any 820 aquí es lliurà una gran batalla contra els àrabs. A la sortida del poble saluden el pelegrí, el Cruceiro i santa Maria Magdalena des de la seva senzilla ermita. El Camí inicia l'ascens a la serra de Ligonde (756 m.) per a descendir per a l'altre vertent fins la parella de cases de Prebisa, per a seguir a Lameiros, passar a la dreta de l'ermita de sant Marcos i deixar a l'esquerra un interessant cruceiro i arribar a:
Ligonde. Fou aquest un important lloc en el Camí. Aquí s'hospedaren Carles V i Felip II, viatgers a Santiago. L'hospital era reconegut entre els bons. Baixa el camí al riu Ligonde, el travessa i puja al poblat de Eirexe -església en castellà-. El seu temple és de traces romàniques, encara que molt reformat. La parròquia fou feu de sant Marcos de León. El Camí puja fins la carretera de Marco-Monterroso, per a baixar a Portos, d'única casa i meravellosa vega.
L'Anton Ramon coneix un home napolità que viu a la zona prop de Milà. És la segona vegdada que fa el Camino. Se li acaben les vacances i es veu obligat a fer etapes de 50 km. doncs demà vol arribar a Santiago.
A la sortida de Portos, per la dreta surt un desviament per a visitar a 3 km. Villar de Dones, amb la tan elogiada església del Salvador, romànica, documentada en 1184, data que es fa càrrec d'ella l'Orde de Santiago, dedicant-la a l'enterrament dels cavallers gallecs. Són de gran valor artístic, la portada amb les seves tres arquivoltes, les estàtues sobre el portal, el retaule petri amb escenes de la capçalera, les pintures murals (segle XV), el baldaquino (segle XV).
De nou a Portos, el Camí segueix al proper poble de Lestedo, amb la seva església dedicada a l'apòstol i el record de l'hospital i cementiri de pelegrins. A menys de 1 km. Valos, un altre km. i el caseriu de Mamurrio, poc més enllà. Camí endavant, Brea, el caseriu de Ave Nostre, el barri de Lamelas, per a pujar a l'Alto de Rosario on el Camí s'ajunta a la carretera i ambdos descendeixen a Rosario, quí els pelegrins inciiaven el res del rosari, a la vista de Palas do Rei. Divisaven a la llunyania la silueta de Pico Sacro, vigia de Compostel·la. Aymeric s'indignà perquè entre Portomarín i Palas do Rei, sortien a la trobada dels pelegrins bandes de meretrius, buidant-los el diner i atemptant contra la seva virtud. Demana per a elles l'excomunicació, l'escarni públic i el tall del nas. Segueix el Camí per Casas Revoltas, en descens recte a:
Palas do Rei, lloc de concentració de pelegrins, però que del seu passat xacobí només hi queda la portalada romànica de l'església de San Tirso i una casa amb vieiras, suposat hospital de pelegrins. És tambè centre radial d'una regió densa en esglésies romàniques, pazos i castells.
Ens retrobem amb l'Enric i la Maria i decidim dinar al restaurant de la Cabaña.
Com estem molt "baldats" ens quedem a fer migdiada als llits de l'hotel. Més tard ens arribem a Palas do Rei i podem entaular-nos a la Casa del Pulpo on mengem unes tapes fabuloses, regat amb un vi de Ribeiro,. tot a molt bon preu. Fabulós!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada