Dilluns 20 d'agost 2007
Ens costa bastant d'aixecar-nos del llit, prenem un cafè amb llet al bar de la Cabaña i sortim a caminar, tocades les set.
En el Campo dos Romeiros, sota de la vil·la es reunien aquests i, per l’actual carretera N-547, passaven el riu Roxán, deixant la carretera a l’esquerra, seguien a Aldea de Riba, continuaven a Gaiola de Riba i aquí perdut el Camí antic, te de passar-se a la carretera per a deixar-la aviat i retornar al Camí que surt per l’esquerra i es dirigeix a San Xulián do Camiño. L’església és un petit temple romànic (segle XII), dedicada a Sant Julian, hosta de pelegrins a quí es profesa gran devoció per aquests contorns. També aquí és lloc d’evocacions i encanteris. Esmorzem en un bar de los Somoza, mengem pa amb tomàquet i pernil, servit per una senyora que ens parla en català i ens diu que és de Lleida i ens atent amb molta amabilitat. Ens ensenya uns hòrreos d'origen celta. Queden propers els “Pazos de Ulloa”, inmortalitzats per Pardo Bazan i el Castell de Pambre (segle XIV), sòlida fortalesa, única que resistí impassible les escomeses dels “Irmandiños”.
El Camí segueix recte a les dues cases, l’antiga i la nova, de Pallota, baixa per una densa arbreda a Outeiro da Ponte, travessa el riu Pambre, passa per Pontecampaña i, puja custodiat per carballos - roures en català- cap a Casanova. Sobrepassa l’humil cota i baixa per a tornar a pujar desprès al caseriu de Porto de Bois, escenari que fou de la agnant batalla entre els Trastàmara i el comte de Lemos, partidari de Pere el Cruel. El comte fou derrotat i fugí a Londres, on l’hi arribà la mort el 1376. Una altra fondalada i nova pujada a Campanilla, última aldea de la provincia de Lugo.
La província de La Corunya s’inicia amb les cases de Cornixa. El Camí s’uneix, alguns metres, a la carretera i se separa d’ella, per l’esquerra, per arribar baixant per l’antiga calçada, encara visible i utilitzable en diferents trams, a Leboreiro -camp de llebres, com diu el Calixtinus- Simpatic poble de regust medieval. Una senzilla esgléisa romànica (segle XIII) dedicada a santa Maria, mostra en la portada una imatge de la Senyora, Enfront la església, una casa, fundació dels Ulloa per hospital de pelegrins. Baixa el Camí al riu Sec, que travessa per un senzill pont medieval, anomenat de la Magdalena, entra a Disicabo i segueix per una pista, ombrejada de xops i seguida d’un bosc. La carretera que va per la dreta i per la que el Camí es toca en un punt, pot servir de referència, porta la calçada a Furelos, amb la seva esgléisa parroquial dedicada a sant Joan. També es recorda aquí un hospital de pelegrins. El riu Furelos, es passa per l’interessant pont medieval de quatre arcs -la porte velha-. Per la antiga calçada, quines pedres encara es trepitgen , s’entra a:
Melide Mellid per els de la Messeta, important centre medieval i xacobeu. A l’entrada de la vil·la es trobava l’hospital de Santi Spiritus, documentat a 1735. Fins a ell arribava el Camí asturià que a Lleó s’havia apartat del francés, per a conduir a sant Salvador d’Oviedo. Annexe estava el monestir de Sancti Spirius. La seva església romànica fou traslladada al Camp de Sant Roc per a servir de seu a la parròquia de sant Pere. De l’església romànica nomès es conserva la portada i, a l’interior, les pintures murals (segle XV), amb escenes de Santiago Matamoros. També aquí es visita un musseu local “Terra de Melide” amb peces excel·lents d’aquesta vil·la, que es considera el centre geogràfic de Galicia. Al carrer principal es visita la moderna i barroca Capella del Carme, solar del desaparegut castell de Melide. A la sortida al barri de Santa Maria, l’església de Ntra. Sra. de Melide, romànica, d’una sola nau i àbsis decorat amb pintures murals. Prop del temple corre el rierol de sant Llatzer, per allí hi hagué un hospital i una església dedicada a aquest sant, ja desapareguts.
Puja el Camí al proper poble de Carballal, segueix al caseriu Ponte de Penas, per a baixar pel bosc de roures, pins i eucaliptes al riu Raido i per bosc i camí de terra s’entra a: Raido per carretera i camí que s’aparta de la carretera, per calçada ombrivola arriba a la casa de Parabispo per a baixar pel bosc al rierol Peiserro i arribar a: Boente de Riba i Boente de Baixo, dos barris amb l’església dedicada a Santiago i imatge sedent de l’Apostol. A la mitad del poble el Camí s’uneix a la carretera que abandona a la sortida, per la dreta, per a deixar-la aviat per l’esquerra i baixar en pronunciat descens, passar el riu Boente i començar la forta pujada.
A dalt, Camí i carretera tornen a unir-se i així passen per Pomariño Abans d'arribar a Castañeda trobem l'Enric i la Maria que ens esperen amb el cotxe i entren a Castañeda, amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria. Segons les dades d’Aimeric, a Castañeda cremaven als forns la calç per la construcció de la catedral de Compostel·la. Ja havia anunciat que, de les pedreres de Triacastela, portejaven els pelegrins pedres fins a Castañeda.
Dinem al restaurant de La Cabaña on estem allotjats. A la tarda ens desplacem a Lugo i mentre l'Enric i la Maria fan una visita a una companya de treball de l'Enric, nosaltres aprofitem per visitar la ciutat i fem un recorregut complert per la seva llarga muralla per a justificar encara més la nostra predisposició de pelegrins.
El Camí segueix recte a les dues cases, l’antiga i la nova, de Pallota, baixa per una densa arbreda a Outeiro da Ponte, travessa el riu Pambre, passa per Pontecampaña i, puja custodiat per carballos - roures en català- cap a Casanova. Sobrepassa l’humil cota i baixa per a tornar a pujar desprès al caseriu de Porto de Bois, escenari que fou de la agnant batalla entre els Trastàmara i el comte de Lemos, partidari de Pere el Cruel. El comte fou derrotat i fugí a Londres, on l’hi arribà la mort el 1376. Una altra fondalada i nova pujada a Campanilla, última aldea de la provincia de Lugo.
La província de La Corunya s’inicia amb les cases de Cornixa. El Camí s’uneix, alguns metres, a la carretera i se separa d’ella, per l’esquerra, per arribar baixant per l’antiga calçada, encara visible i utilitzable en diferents trams, a Leboreiro -camp de llebres, com diu el Calixtinus- Simpatic poble de regust medieval. Una senzilla esgléisa romànica (segle XIII) dedicada a santa Maria, mostra en la portada una imatge de la Senyora, Enfront la església, una casa, fundació dels Ulloa per hospital de pelegrins. Baixa el Camí al riu Sec, que travessa per un senzill pont medieval, anomenat de la Magdalena, entra a Disicabo i segueix per una pista, ombrejada de xops i seguida d’un bosc. La carretera que va per la dreta i per la que el Camí es toca en un punt, pot servir de referència, porta la calçada a Furelos, amb la seva esgléisa parroquial dedicada a sant Joan. També es recorda aquí un hospital de pelegrins. El riu Furelos, es passa per l’interessant pont medieval de quatre arcs -la porte velha-. Per la antiga calçada, quines pedres encara es trepitgen , s’entra a:
Melide Mellid per els de la Messeta, important centre medieval i xacobeu. A l’entrada de la vil·la es trobava l’hospital de Santi Spiritus, documentat a 1735. Fins a ell arribava el Camí asturià que a Lleó s’havia apartat del francés, per a conduir a sant Salvador d’Oviedo. Annexe estava el monestir de Sancti Spirius. La seva església romànica fou traslladada al Camp de Sant Roc per a servir de seu a la parròquia de sant Pere. De l’església romànica nomès es conserva la portada i, a l’interior, les pintures murals (segle XV), amb escenes de Santiago Matamoros. També aquí es visita un musseu local “Terra de Melide” amb peces excel·lents d’aquesta vil·la, que es considera el centre geogràfic de Galicia. Al carrer principal es visita la moderna i barroca Capella del Carme, solar del desaparegut castell de Melide. A la sortida al barri de Santa Maria, l’església de Ntra. Sra. de Melide, romànica, d’una sola nau i àbsis decorat amb pintures murals. Prop del temple corre el rierol de sant Llatzer, per allí hi hagué un hospital i una església dedicada a aquest sant, ja desapareguts.
Puja el Camí al proper poble de Carballal, segueix al caseriu Ponte de Penas, per a baixar pel bosc de roures, pins i eucaliptes al riu Raido i per bosc i camí de terra s’entra a: Raido per carretera i camí que s’aparta de la carretera, per calçada ombrivola arriba a la casa de Parabispo per a baixar pel bosc al rierol Peiserro i arribar a: Boente de Riba i Boente de Baixo, dos barris amb l’església dedicada a Santiago i imatge sedent de l’Apostol. A la mitad del poble el Camí s’uneix a la carretera que abandona a la sortida, per la dreta, per a deixar-la aviat per l’esquerra i baixar en pronunciat descens, passar el riu Boente i començar la forta pujada.
A dalt, Camí i carretera tornen a unir-se i així passen per Pomariño Abans d'arribar a Castañeda trobem l'Enric i la Maria que ens esperen amb el cotxe i entren a Castañeda, amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria. Segons les dades d’Aimeric, a Castañeda cremaven als forns la calç per la construcció de la catedral de Compostel·la. Ja havia anunciat que, de les pedreres de Triacastela, portejaven els pelegrins pedres fins a Castañeda.
Dinem al restaurant de La Cabaña on estem allotjats. A la tarda ens desplacem a Lugo i mentre l'Enric i la Maria fan una visita a una companya de treball de l'Enric, nosaltres aprofitem per visitar la ciutat i fem un recorregut complert per la seva llarga muralla per a justificar encara més la nostra predisposició de pelegrins.
Per a complaure el Josep, hem demanat taula per a sopar a l'hostal Vilariño, el mateix on hi va estar allotjat el Josep M. Espinàs en la seva estada a Palas do Rei i com no han complert les perspectives descrites en el seu llibre "A peu per Galicia", les brometes i insinuacions han estat el plat del dia següent i dels altres que vindran. El Josep ha tingut que callar i tragar, tot al mateix temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada