De Sarria a Portomarin (22,75 km.)

Divendres, 19 d'agost 2007

El dijous a la nit, l'Enric i la Maria arriben a Reus amb el cotxe llogat que farem el viatge, per a sortir el divendres amb el Josep, a les 5,30 h. cap a Mont-roig a buscar l'Anton Ramon i desprès a Montbrió on recollim el Francesc i seguim cap a Montblanc per a entrar a l'autopista cap a Saragossa on esmorzem.

Seguim pujant i per suggerència de l'Enric, dinem a Villafranca del Bierzo, a Casa Méndez, el mateix lloc on vam menjar i dormir la vegada que vam finalitzar l'etapa a Villafranca.

Arribem a Sarria i ens instal·lem a l'hotel Oca, Villa de Sarria. L'Enric té una dolència a la gola que se li ha agreujat durant el viatge. Ell i la Maria buscant medicació en una farmàcia, mentre l'Anton Ramon, el Francesc i el Josep, aprofiten per anar a veure per on surt el Camino. Pugen unes escales ben dretes fins l'alberg, l'església de Santa Marina i tornen a l'hotel a buscar les credencials doncs en aquesta església les poden segellar.

Es retroben amb l'Enric i la Maria i entrem a la botiga que hi ha a la cantonada de l'inici de les escales on el Francesc a comprat rodets de diapositives i l'Anton Ramon s'hi compra un jersei de mànega llarga, simptoma evident del clima que hem trobat tot just arribar a Galicia i que, sens dubte, ens acompanyarà tot el viatge. Sopem en un frankfurt a prop del riu i anem a l'hotel a dormir.

Dissabte, 18 d'agost 2007 Sarria - Portomarin 22,75 km.

Sortim de l'hotel Oca de Sarria a les 7,15 h. havent deixat molts italians esmorzant a la cafeteria de l'hotel. Fora el carrer, un home ens diu en anglès, si hem vist una moxil·la de color verd.

Passem pel convent de la Magdalena on hi fem unes fotografies del mosaic, amb les quatre barres catalanes.

Segueix el camí pujant cap a Sant Silvestre i les quatre cases de Rente, passa per Mercado da Serra, travessa la carretera de Villamor a Sarria i segueix a Marzón i va travessant les viletes de Mouzos, Sixto, Domiz, Leimán, Pena, Persuzcallo, Cartiñas, Lavandeira, Casal i Brea.

Esmorzem a Morgade, entrepans de xoriço, pernil i bacon amb formatge. Tastem els primers oruixos galegos. Coneixem una parella de joves d'Igualada i tambè a un italià de la part de Milà, que avui comença el Camino. Ens crida l'atenció una pelegrina amb un mallot apretat i transparent que ho deixava veure tot. La difuminada boira deixa entreveure un paisatge magnífic.

Ferreriros, Mirallos (església romànica) Pena, Couto, Rozas, Moimentos, Cotarelo, Parrocha, Vilachá, apropant-se ja al Miño i al pantà i nou poblat de Bordoinarien. Són 22 km. des de Sarria però especialment des de Peruscallo, potser els més sugestius, segons gustos i sensibilitats de tot el Camino. Recórrer aquestes viles és impregnar-se del sentit de la Galicia eterna. Poblades amb escàs veïnatge, ondulacions de terreny, estanys d'aigües netes, corballeiras, castanyers, prats verds, vaques morelas, terres de llaurats, hórreos, gent amable, disposada sempre a somriure i a orientar al pelegrí. La ruta té de tot, trams d'asfalt, bones pistes, calçades transformades en rierols, però que l'enginy gallec les salva amb les cèlebres "corredoiras" una mena de voreres de pedra, elevades sobre el pla dels camins inundats. A més una excel·lent senyalització identifica la Ruta.

Per altra part i si a algún pelegrí li queda temps i no li manca interés pot desviar-se del Camino, per a conèixer petites i rurals esglésies romàniques, com la de Velante, a 1,5 km. de Peruscallo, dedicada a santa Maria i la de sant Miquel de Viville, a 2 km. de Cortiñas i encara una mica més allunyada, des de Parrocha es pot arribar al poble de Cortes i des d'allí al proper de Loio, bressol de l'orde Militar dels Cavallers de Santiago, cap a 1170. Només hi queda com a record la petita ermita de santa Maria.

Des de Vilachá continua recte el gran i modern pont sobre el Miño, el pantà de Belesar (1956 - 1962), amb la presa a 40 km. inundà Portomarin i trastocà el Camino. El vell pont sobre el Miño, d'origen romà, destruït en els avatars guerrers entre la reina donya Urraca i el seu marit Alfons d'Aragó, reconstruït per Pedro Peregrino a 1120, està fundamentalment fusionat amb la peregrinació. Unia els dos barris del poblat, sant Pere al marge esquerre i sant Nicolau en el dret.Al barri de sant Pere s'assentaren les Ordes Militars de Santiago i la del Temple. En el de sant Nicolau, la de sant Joan de Jerusalem. Va rescatar-se de les aigües i aixecà en lloc apropiat el vell pont. Sobre l'últim arc on s'hi arriba pujant una llarga escala de pedra, va reconstruir-se l'ermita de Ntra. Sra. de les Neus, en record de l'església del mateix titol, construït junt al pont per Pedro Peregrino.

Un nou Portomarin s'aixeca en el pujol damunt del llac, traslladant pedra a pedra, els monuments més representatius de l'antic sant Nicolau, església romànica del segle XII, és el més espectacular pel seu aspecte de fortalesa almenada, com que fou residència de la bilia de sant Joan de Jerusalem. És d'una sola nau amb àbside semicircular. Tingué annex un gran hospital.De l'església de sant Pere només es conservà l'arcada romànica on hi figura una inscripció amb la data de 1182. D'ella depengueren dos hospitals, un per a infecciosos. Mereixen també els honors d'una cita i una visita als edificis civils traslladats, la casa del Conde (segle XVII) i el palau de Berbetoros (segle XVII).

Ens retrobem amb l'Enric i la Maria a Portomarin, on dinem pops amb cachelos, davant la caserna de la guàrdia civil i de postres la millor tarta de Santiago de tot Galícia.

A la tarda visitem el castell d'Ambre i l'església romànica de Villar de Dones on assistim a una missa aniversari per la mort d'una dona. Hi assisteix molta gent del poble, mudats i guarnits esplendorosament i fent tertúlia durant molta estona, una vegada ja acabada la cerimònia. El sermó en castellà i molt arcaic i tronat.

Ens desplacem a Palas do Rei i ens instal·lem a la Cabaña, un complexe d'oci, esportiu, municipal on també hi ha l'alberg de pelegrins. Nosaltres estem en una espècie de bungalow que per qualitat i preu són fabulosos.

Sopem al restaurant de la Cabaña i rebem del servei un tracte amable i molt agradable.