Dissabte, 25 d'agost 2007
A les set del matí pugem les maletes al cotxe i deixem l'hotel de Santiago. L'Enric ens porta a Negreira i al mateix punt on ahir arribàvem comencem l'etapa d'avui.
Negreira (165 m. 2.212 hab.
Sortim de la vil·la pujant per alcançar des de la carretera de Noia, l’accés a l’església de Sant Xián (creceiro). Travessem el seu atri per unes escales, passar una porta i seguir entre cases fins un turó de frondoses i eucaliptos (alto da cruz). Rodejar un diposit d’aigua i desenboquem a la carretera que ens porta a Zas, desviant-nos per la dreta.
Zas (258 m.122 hab.)
En aquesta aldea hi comença un llarg trajecte per l’itinerari original que puja suaument la vall de Barcala, quedant la carretera sempre a l’esquerra. Fins a ella es traslladà el toponim de Camiño Real.
Camiño Real (284 m. 28 hab.)
Sempre en linia recte, desprès d’una pujada creuem una carretereta, essent precís seguir enfront per un senderó tancat que aviat s’aixampla entre els eucaliptos i creua una segona pista que condueix a San Mariño. Trobem un individu que pel seu aspecte ens recorda al cantant Georges Moustaki, va sol i te un aspecte bohemi i molt singular. Després d’un llarg tram pel cim accedim a Rapote.
Rapote (325 m. 53 hab.)
A la sortida de l’aldea recorrem un dels trams, entre prats i arbreda, més agradables de la jornada. Ens descalcem i ens remullem els peus al riu en un paratge magnific mentre un altre pelegrí que passava per allí també ens imita. Esmorzem els embotits i el formatge que va sobrar d'ahir al sopar. El nucli de Piaxe està próxim.
Piaxe (345 m. 55 hab.)
Retornem a la carretera de referència, costa amunt, en Portocamiño.
Portocamiño (378 m. 62 hab.)
Des del lloc de Cornovo ens desviem a la dreta per a seguir una série de camins de terra que ens retornen a la via asfaltada que corona un alt (431 m.) i es perllonga fins l’entrada a Vilaserio (baixada a l’esquerra)
Vilaserio (350 m. 80 hab.)
A 1,8 km. de l’alberg agafem a la dreta el camí a Cornado.
Cornado (338 m. 45 hab.)
Deixem a l’esquerra la font per a prendre la pista forestal que desemboca a la carretera de A Pereira a serra de Outes , que és precís agafar a la dreta fins trobar el desviament (esquerra) que per les tranquil·les pistes de terra de la parcel·lària ens condueixen a Maroñas.
Maroñas (323 m. 153 hab.)
Una via local segueix de Maroñas al veí nucli de Santa Mariña.
Santa Mariña (336 m. 69 hab.). Aqui trobem l'Enric i la Maria i dinem en un restaurant a prop d'allí. Desprès de dinar reprenem el Camí.
Sortim de l’aldea junt a una bona àrea recreativa per a desembocar a la carretera Santa Comba-Muros en A Mola . La seguim a l’esquerra i poc desprès la deixem per la dreta per a agafar la pista asfaltada a Bon Xesús.
Bon Xesús (375 m.)
Aldea practicament unida a la veïna de Gueima
Gueima (380 m. 54 hab.)
Aquí girem a l’esquerra per a continuar cap a Vilar do Castro.
Vilar do Castro (439 m. 45 hab.)
Al centre del caseriu es gira primer a la dreta i rere una casa amb paller, a l’esquerra, per iniciar l’ascens entre els cims Aro i Vello (fins els 482 m.). Un veí ha tallat el Camí el 2004 i fins que es resolgui el judici pendent serà impossible pujar a tan màgic lloc (existeix una pista que rodeja completament el cim) En el descens un gir a l’esquerra ens porta fins a Lago.
Lago (390 m. 114 hab.)
Retrobem el Georges Moustaki que està preparat amb una petita tenda per a passar-hi la nit, davant mateix i té el panorama esplendit del gran llac que dona nom al poble. Seguim fins el lloc de Portejiñas i d’aquí, a l’esquerra, per la pista local de A Picota fins trobar el desviament a Abeleiroas.
Abeleiroas (330 m. 30 hab.)
Una agradable pista local que rodeja el cim do Castelo (pinars) continua fins a Cortón amb la seva església rodejada pel cementiri.
Corzón (286 m.)
Baixem a la vega del Xallas fins el lloc de Mallón. A l’altre costat del pont, de pas estret per a automòbils i vianants, el concello de Dumbria principia en Ponte Olveira.
Ponte Olveira (270 m. 42 hab.)
Per desgràcia no hi ha alternativa a la carretera entre el pont i el desviament de Olveiroa (abans veiem la farmàcia) amb 1500 m. de recorregut.
Olveiroa (280 m. 161 hab.)
Amb l'Enric i la Maria anem cap a Muxia, a les cases rurals, on ens instal·lem en una d'elles, la casa de Trillo. Observem les fotos i la placa de la inauguració per part de l'ex-president de la Xunta, el Sr. Fraga i fem uns comentaris sobre la tendència política d'aquella familia.
L'Anton Ramon, l'Enric i la Maria s'en van a Muxia doncs els han informat que se celebra una festa de mercat medieval i ho volen veure. El Francesc i el Josep decideixen quedar-se i tombar pels contorns de la casa rural i arriben a una ermita que es troba prop d'allí.
Sopem a les 9,30 unes verdures bullides d'un gust exquisit i una lubina amb patates, postres, café i licor. Ens entonem perfectament parlant amb l'amo de la casa rural que no para de fer preguntes i amb una ironia molt fina fa una comparança entre els galecs i els catalans i no deixa gaire ben parats els andalusos que, per cert, un jove matrimoni amb un fill que ho són d'andalusos discrepan d'allò que està dient la anfitrió.
Negreira (165 m. 2.212 hab.
Sortim de la vil·la pujant per alcançar des de la carretera de Noia, l’accés a l’església de Sant Xián (creceiro). Travessem el seu atri per unes escales, passar una porta i seguir entre cases fins un turó de frondoses i eucaliptos (alto da cruz). Rodejar un diposit d’aigua i desenboquem a la carretera que ens porta a Zas, desviant-nos per la dreta.
Zas (258 m.122 hab.)
En aquesta aldea hi comença un llarg trajecte per l’itinerari original que puja suaument la vall de Barcala, quedant la carretera sempre a l’esquerra. Fins a ella es traslladà el toponim de Camiño Real.
Camiño Real (284 m. 28 hab.)
Sempre en linia recte, desprès d’una pujada creuem una carretereta, essent precís seguir enfront per un senderó tancat que aviat s’aixampla entre els eucaliptos i creua una segona pista que condueix a San Mariño. Trobem un individu que pel seu aspecte ens recorda al cantant Georges Moustaki, va sol i te un aspecte bohemi i molt singular. Després d’un llarg tram pel cim accedim a Rapote.
Rapote (325 m. 53 hab.)
A la sortida de l’aldea recorrem un dels trams, entre prats i arbreda, més agradables de la jornada. Ens descalcem i ens remullem els peus al riu en un paratge magnific mentre un altre pelegrí que passava per allí també ens imita. Esmorzem els embotits i el formatge que va sobrar d'ahir al sopar. El nucli de Piaxe està próxim.
Piaxe (345 m. 55 hab.)
Retornem a la carretera de referència, costa amunt, en Portocamiño.
Portocamiño (378 m. 62 hab.)
Des del lloc de Cornovo ens desviem a la dreta per a seguir una série de camins de terra que ens retornen a la via asfaltada que corona un alt (431 m.) i es perllonga fins l’entrada a Vilaserio (baixada a l’esquerra)
Vilaserio (350 m. 80 hab.)
A 1,8 km. de l’alberg agafem a la dreta el camí a Cornado.
Cornado (338 m. 45 hab.)
Deixem a l’esquerra la font per a prendre la pista forestal que desemboca a la carretera de A Pereira a serra de Outes , que és precís agafar a la dreta fins trobar el desviament (esquerra) que per les tranquil·les pistes de terra de la parcel·lària ens condueixen a Maroñas.
Maroñas (323 m. 153 hab.)
Una via local segueix de Maroñas al veí nucli de Santa Mariña.
Santa Mariña (336 m. 69 hab.). Aqui trobem l'Enric i la Maria i dinem en un restaurant a prop d'allí. Desprès de dinar reprenem el Camí.
Sortim de l’aldea junt a una bona àrea recreativa per a desembocar a la carretera Santa Comba-Muros en A Mola . La seguim a l’esquerra i poc desprès la deixem per la dreta per a agafar la pista asfaltada a Bon Xesús.
Bon Xesús (375 m.)
Aldea practicament unida a la veïna de Gueima
Gueima (380 m. 54 hab.)
Aquí girem a l’esquerra per a continuar cap a Vilar do Castro.
Vilar do Castro (439 m. 45 hab.)
Al centre del caseriu es gira primer a la dreta i rere una casa amb paller, a l’esquerra, per iniciar l’ascens entre els cims Aro i Vello (fins els 482 m.). Un veí ha tallat el Camí el 2004 i fins que es resolgui el judici pendent serà impossible pujar a tan màgic lloc (existeix una pista que rodeja completament el cim) En el descens un gir a l’esquerra ens porta fins a Lago.
Lago (390 m. 114 hab.)
Retrobem el Georges Moustaki que està preparat amb una petita tenda per a passar-hi la nit, davant mateix i té el panorama esplendit del gran llac que dona nom al poble. Seguim fins el lloc de Portejiñas i d’aquí, a l’esquerra, per la pista local de A Picota fins trobar el desviament a Abeleiroas.
Abeleiroas (330 m. 30 hab.)
Una agradable pista local que rodeja el cim do Castelo (pinars) continua fins a Cortón amb la seva església rodejada pel cementiri.
Corzón (286 m.)
Baixem a la vega del Xallas fins el lloc de Mallón. A l’altre costat del pont, de pas estret per a automòbils i vianants, el concello de Dumbria principia en Ponte Olveira.
Ponte Olveira (270 m. 42 hab.)
Per desgràcia no hi ha alternativa a la carretera entre el pont i el desviament de Olveiroa (abans veiem la farmàcia) amb 1500 m. de recorregut.
Olveiroa (280 m. 161 hab.)
Amb l'Enric i la Maria anem cap a Muxia, a les cases rurals, on ens instal·lem en una d'elles, la casa de Trillo. Observem les fotos i la placa de la inauguració per part de l'ex-president de la Xunta, el Sr. Fraga i fem uns comentaris sobre la tendència política d'aquella familia.
L'Anton Ramon, l'Enric i la Maria s'en van a Muxia doncs els han informat que se celebra una festa de mercat medieval i ho volen veure. El Francesc i el Josep decideixen quedar-se i tombar pels contorns de la casa rural i arriben a una ermita que es troba prop d'allí.
Sopem a les 9,30 unes verdures bullides d'un gust exquisit i una lubina amb patates, postres, café i licor. Ens entonem perfectament parlant amb l'amo de la casa rural que no para de fer preguntes i amb una ironia molt fina fa una comparança entre els galecs i els catalans i no deixa gaire ben parats els andalusos que, per cert, un jove matrimoni amb un fill que ho són d'andalusos discrepan d'allò que està dient la anfitrió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada