Dilluns, 27 d'agost 2007
A les set del matí l'Enric ens porta a Corcubión i allí comencem l'última etapa del Camí.
Desprès de visitada l’església de Sant Marcos. Des del Campo do Rollo (parc infantil) un estret senderó empedrat (escales) puja entre paredons i amb vistes sobre la ria, fins l’aldea de Vilar.
Vilar (95 m. 77 hab.)
La pista asfaltada que hem agafat en el nucli urbà. mora a la C552, que creuem en el lloc de Sant Roc, per a baixar per un camí (font) que, ja sobre ferm de terra, gira a la dreta, sota els pins per a seguir a Amarela.
Amarela (90 m. 60 hab.)
Al final de l’aldea seguim les corves de la C552, per un camí (dreta) que baixa a Estorde, junt a unes granges de visons.
Estorde (9 m. 154 hab.)
Per la general baixem fins la zona de la platja per a tornar a pujar fins Sardiñeiro, amb entrada per la part dreta.
Sardiñeiro (12 m.)
El recorregut urbà està senyalitzat, però podem apartar-nos per a descansar al passeig marítim. Cap a Fisterre es conserva el traçat de l’antic Camí Reial, entre pins i eucaliptos, que evita la carretera fins trobar un mirador sobre el cap. Asseguts en un banc contemplant la magnífica vista de Fisterre, ens mengem els entrepans de truita que hem agafat a la casa rural, preparats per la senyora Trillo. En aquest punt torna a creuar la C552 per a rodejar la paradisiaca cala de Talón (camí alterat tras el naufràgi del Prestige) i retorna a la general, 500 m. desprès es desvia a l’esquerra, per la corredoira de Don Camilo, amb monument a Camilo José Cela, i entra per Calcoba en el llarg i agradable passeig maritim de Llangosteira.
Calcoba (11 m. 21 hab.)
El passeig maritim ens condueix a la vil·la de Fisterre. Des de Sant Roc, amb la creu de Baixar (s. XVI), s’entra a la localitat al costat de l’Ajuntament per a baixar al port i a l’alberg per la ria Santa Catalina.
Fisterre (24 m. 2970 hab.)
Des de l’alberg la Rúa Reial es perllonga fins la plaça da Constitución i la capella del Bo Suceso. En la carretera del Far s’hi troba l’ésglésia de Santa Maria das Areas. Per aquesta mateixa via resten 2,5 km. Fins la punta del famós promontori (far a 126 m. d’altura), on un parell de botes velles de bronze, col·locades pels amics del Camí el 1999, recorden que aquí acaben els postres passos com a pelegrins. Aprofitem que altres pelegrins han encés un foc on hi dipositen unes botes, roba i altres necessers i nosaltres també hi aboquem unes samarretes velles i altres peces de vestir ja inservibles. Aquest moment és irrepetible doncs allí acaben les llargues jornades de Camí, des de que uns anys enrere, com qui no vol la cosa, l'encetessim al pirineu navarrès, a Sant Jean Pied de Port amb suor, pluja, vent, boira i tempesta i en aquest moment el culminavem davant aquell mar on s'hi posaria el sol d'aquí a unes vuit hores. En tot moment en una inquieta deria de perseguir-lo per la terra ferma, direcció ponent fins que el gran oceà ens barrès el pas i impossibilitar seguir-lo. Es pot tornar per la pista que puja al miradoiro do solpor (posta de sol) i cap a l’antena remisora, des de la que hi parteix una pista (dreta) que circula próxima a la desrunada ermita de Sant Guillermo, abans visitada pels pelegrins. La maitexa pista baixa ja en forma de calçada encaixada entre murets, fins l’aldea de Insua. Pel camí fantàstiques vistes sobre Fisterre i el seu port, al sud i la platja del Mar de Fóra i el cap de Nave, al nord
Una de les il·lussions de l'Anton Ramon i del Francesc, no tant del Josep, és banyar-se a la platja de Fisterre i en retrobar-nos amb l'Enric i la Maria, ens posem els banyadors al cotxe i els dos primers, sense pensar-ho, brinquen sorollosament cap a l'aigua que, no estava freda, no! Estava glassada.
Dinem a Fisterre al Tira do Cordel i més tard anem a l'alberg a que ens facin les “fisterranes” que sense cap inconvenient ens les faciliten desprès de comprovar per les credencials que venim de Santiago.
Per a completar la jornada, amb el cotxe ens dirigim a Lires (ries altes) i al far de Touriñan, lloc esplendit per a contemplar el mar enfurismat xocant contra les roques d'aquell inmens mur que forma el far.
Tornem a la casa de Trillo i descansem mentre esperem un sopar suculent com ha estat la tònica de tota la nostra estada.
Desprès de visitada l’església de Sant Marcos. Des del Campo do Rollo (parc infantil) un estret senderó empedrat (escales) puja entre paredons i amb vistes sobre la ria, fins l’aldea de Vilar.
Vilar (95 m. 77 hab.)
La pista asfaltada que hem agafat en el nucli urbà. mora a la C552, que creuem en el lloc de Sant Roc, per a baixar per un camí (font) que, ja sobre ferm de terra, gira a la dreta, sota els pins per a seguir a Amarela.
Amarela (90 m. 60 hab.)
Al final de l’aldea seguim les corves de la C552, per un camí (dreta) que baixa a Estorde, junt a unes granges de visons.
Estorde (9 m. 154 hab.)
Per la general baixem fins la zona de la platja per a tornar a pujar fins Sardiñeiro, amb entrada per la part dreta.
Sardiñeiro (12 m.)
El recorregut urbà està senyalitzat, però podem apartar-nos per a descansar al passeig marítim. Cap a Fisterre es conserva el traçat de l’antic Camí Reial, entre pins i eucaliptos, que evita la carretera fins trobar un mirador sobre el cap. Asseguts en un banc contemplant la magnífica vista de Fisterre, ens mengem els entrepans de truita que hem agafat a la casa rural, preparats per la senyora Trillo. En aquest punt torna a creuar la C552 per a rodejar la paradisiaca cala de Talón (camí alterat tras el naufràgi del Prestige) i retorna a la general, 500 m. desprès es desvia a l’esquerra, per la corredoira de Don Camilo, amb monument a Camilo José Cela, i entra per Calcoba en el llarg i agradable passeig maritim de Llangosteira.
Calcoba (11 m. 21 hab.)
El passeig maritim ens condueix a la vil·la de Fisterre. Des de Sant Roc, amb la creu de Baixar (s. XVI), s’entra a la localitat al costat de l’Ajuntament per a baixar al port i a l’alberg per la ria Santa Catalina.
Fisterre (24 m. 2970 hab.)
Des de l’alberg la Rúa Reial es perllonga fins la plaça da Constitución i la capella del Bo Suceso. En la carretera del Far s’hi troba l’ésglésia de Santa Maria das Areas. Per aquesta mateixa via resten 2,5 km. Fins la punta del famós promontori (far a 126 m. d’altura), on un parell de botes velles de bronze, col·locades pels amics del Camí el 1999, recorden que aquí acaben els postres passos com a pelegrins. Aprofitem que altres pelegrins han encés un foc on hi dipositen unes botes, roba i altres necessers i nosaltres també hi aboquem unes samarretes velles i altres peces de vestir ja inservibles. Aquest moment és irrepetible doncs allí acaben les llargues jornades de Camí, des de que uns anys enrere, com qui no vol la cosa, l'encetessim al pirineu navarrès, a Sant Jean Pied de Port amb suor, pluja, vent, boira i tempesta i en aquest moment el culminavem davant aquell mar on s'hi posaria el sol d'aquí a unes vuit hores. En tot moment en una inquieta deria de perseguir-lo per la terra ferma, direcció ponent fins que el gran oceà ens barrès el pas i impossibilitar seguir-lo. Es pot tornar per la pista que puja al miradoiro do solpor (posta de sol) i cap a l’antena remisora, des de la que hi parteix una pista (dreta) que circula próxima a la desrunada ermita de Sant Guillermo, abans visitada pels pelegrins. La maitexa pista baixa ja en forma de calçada encaixada entre murets, fins l’aldea de Insua. Pel camí fantàstiques vistes sobre Fisterre i el seu port, al sud i la platja del Mar de Fóra i el cap de Nave, al nord
Una de les il·lussions de l'Anton Ramon i del Francesc, no tant del Josep, és banyar-se a la platja de Fisterre i en retrobar-nos amb l'Enric i la Maria, ens posem els banyadors al cotxe i els dos primers, sense pensar-ho, brinquen sorollosament cap a l'aigua que, no estava freda, no! Estava glassada.
Dinem a Fisterre al Tira do Cordel i més tard anem a l'alberg a que ens facin les “fisterranes” que sense cap inconvenient ens les faciliten desprès de comprovar per les credencials que venim de Santiago.
Per a completar la jornada, amb el cotxe ens dirigim a Lires (ries altes) i al far de Touriñan, lloc esplendit per a contemplar el mar enfurismat xocant contra les roques d'aquell inmens mur que forma el far.
Tornem a la casa de Trillo i descansem mentre esperem un sopar suculent com ha estat la tònica de tota la nostra estada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada