Visites per Asturies, Cantabria i Bilbao

Divendres, 31/08/2007

A les 8,30 h. del matí deixem l'hotel NH Principado i sortim d'Oviedo en direcció a Cangas de Onis i Covadonga.
La vall de Covadonga es troba situada al nord del pics d'Europa, o sigui entre aquests i el mar Cantàbric i enclavada dins el Principat d'Asturies.
En recollir els vents humits procedents del mar recolleix una gran quantitat d'humitat, per aquest motiu la vall és d'un verd intens, recoberta de prats i boscos de fulla caduca. El fet d'està encaixonada entre altes muntanyes i el mar propicia l'aparició de boires matinals que s'esvaeixen amb la calor del sol, el joc de les boires entre el bosc li transmet un aspecte de misteri o potser d'encantament, com si romanguessin a la vall bruixes i meigues
Les tropes musulmanes que avançaven per la vall de Covadonga foren atacades des dels costats i les altures que dominen la vall. A la capçalera de la vall i a la meitat d'una roca vertical hi ha una cova on diuen estava refugiat Pelai, des d'allí escometé les tropes sarracenes, derrotant-les.
Diuen que les tropes en la seva retirada s'internaren en els Pics d'Europa pels llacs de Covadonga, arribant al Cares, essent derrotats poc a poc, perduts en aquestes abruptes muntanyes.
A la cova on conta la llegenda que va refugiar-se Dom Pelai hi ha una petita ermita que acull la Verge de Covadonga, una cascada sorgeix de dita cova i cau directament en un gran pou.
Junt a l'ermita i en una petit turò que presideix la vall s'aixeca el Santuari de Covadonga, construït amb una vistosa pedra vermellosa que contrasta amb el verd dels seus prats i boscos. Pels matins quan la boira cobreix la vall de Covadonga i els follets juguen al bosc, és fàcil veure el Santuari de Covadonga sobre la boira, com si flotés sobre l'aire.
Desprès anem a Cabrales i ens aturem a contemplar la magestuosa silueta del Naranco de Bulnes, des d'un espai mirador al costat de la carretera.
Comprem formatge per emportar-nos i tambè per regalar als amics.
Seguim viatge per terres de Cantabria passant per San Vicente de la Barquera, i ens aturem a Comillas on ens crida l'atenció la famosa casa de Gaudí “El Capricho” i altres edificis magnífics que conserva aquest poble mariné.
Dinem pel camí i sense més preambuls a les 18,30 h. aproximadament, entrem a Bilbao i aparquem el cotxe al mateix Hotel Barceló on tenim fetes les reserves.
Anem cap al museu Guggenheim que visitem per fora i per dins la llibreria i el vestibol, llocs on no cal pagar entrada doncs considerem que a l'hora que és no ens donaria temps per a veure'l amb temps suficient.
És obra de l'arquitecte americà Frank O. Gehry, constitueix un magnífic exemple de l'arquitectura més avanguardista del segle XX. L'edifici representa en si una fita arquitectònica pel seu disseny innovador i conforma un seductor teló de fons per a l'exhibició d'art contemporani.
Caminem per la ciutat i el Francesc ens porta fins el Cafè Iruña, situat davant els populars jardins d'Albia. Fou inaugurat el 7 de juliol de 1903 pel gran promotor navarrès Severo Unzue Donamaria.
Crida l'atenció per l'original distribució dels seus 300 metres quadrats de planta, subdividits en diferents espais en els que destaca la qualitat de les seves rajoles de València i la singularissima decoració d'inspiració mudejar, amb sostres policromats i una abundant col·lecció de pintures murals, recentment restaurades.
Ens barregem entre la gentada que camina pels carrers de Bilbao i com ells, ens fiquem en un bar amb una llarga barra i amb taules a tot el llarg i esperem que ens toqui el torn per a seure'ns en una d'elles. Per fi ho aconseguim i demanem diferents plats tipics del pais i això si, regats amb un exquisit vi “txacolí”
Aquesta serà l'última nit junts del nostre viatge, l'endemà, dissabte 1 de setembre, agafarem l'autopista i tornarem a casa.

Últimes sensacions gallegues i arribada a Oviedo

Dijous, 30 d'agost 2007

Ens aixequem a les vuit per esmorzar a les nou i deixem l'hotel Brisa per començar el nostre viatge en direcció Oviedo.
Ens impressiona visitar l'Estaca de Bares que ens recordava aquelles classes de geografia de l'escola que teniem d'aprendren's de memòria. L'espai natural se situa en l'extrem més septentrional de la provincia de A Corunya. A prop de l'enclau, situat en el municipi de Mañón, es trobern localitats com Ortigueira, O Barqueiro, ambdues corunyeses.
El dur granit constitueix la base geològica d'aquest territori, castigat per la permanent embatuda del mar. El cap d'Estaca de Bares, perllongació cap al nord de la serra denominada A Faladoira, fa les vegades de linia divissoria entre dos mars que, en realitat són un de sol. A l'oest l'oceà atlàntic, a l'est el mar cantàbric. L'acció erosiva de l'oleatge, que en aquesta zona alcança altures molt notables, ha modelat la costa en forma de potents parets granítiques que s'elevan quasi en vertical en molts punts del litoral fins a prop dels 200 m. des del nivell del mar. Sota d'ells, en el vertent oriental, s'obre la ria de O Barqueiro, formada en el punt en què el riu Sor troba el mar. Es tracta d'una ria ampla, de més de cinc quilòmetres de longitud i de quasi dos quilòmetres i mig en la porció més ampla, i en quina entrada pot contemplar-se l'illa de A Coelleira, nom que fa referència a la gran quantitat de conills que la poblaren en altre temps. Als peus dels “farallones”, en les zones més protegides de l'onatge s'obren algunes platges de fina sorra com les de Esteiro, Bares i Vilela.
Anem a Sargadelos i visitem la fàbrica de ceràmica.. Pertany a la parròquia de Santiago de Sargadelos al concello de Cervo (Lugo) té uns 100 habitants i està a 100 m. d'altura sobre el nivell del mar, de gran bellesa natural forma un conjunt històric-artístic i famòs per la seva ceràmica.
A prop d'allí, a Burela, dinem i ja per la tarda veurem un espectacle de bravura i d'immensitat que ens freparà enormement, “la platja de les catedrals” (Praia de Augas Santas) al municipi de Ribadeo, parròquia de A Devesa, a la costa de Lugo. És impressionant contemplar els penya segats d'altura considerable negats per les braves aigües que xoquen agresives contra aquelles muralles que semblan estar tallades a mida hi que formen un passadís interior que quan la marea és baixa s'hi pot passar tranquil·lament per aquella platja de sorra i granit. Nosaltres tindrem de conformar-nos en veure-la brava i contundent. L'espectacle paga la pena!
Arribem a Oviedo i anem a visitar Santa Maria del Naranco. De construcció atribuïda a Ramir I, situada al costat sud del mont Naranco, edificació de planta rectangular amb dos pisos, dividits en tres estances cadascun d'ells. El superior està totalment construit en voltes i el de baix només en gran part. La majoria dels seus arcs estan ensemblats. Aquest lloc és molt venerat pels asturs i forma part d'una manera molt afectiva a la història d'Asturies.
Pujant pel mateix mont Naranco i a uns 200 m. de Santa Maria, s'eleva Sant Miguel de Lillo. Formava part, junt amb aquesta, d'un suposat conjunt palatino i que tambè s'inclourien una série de pavellons construits amb materials de curta durada que avui no es conserven. La seva advocació constatada des de l'any 908, vincula el temple amb el culte a l'arcangel Sant Miguel, que estava present a la península ibèrica, des de finals del segle XII..
Ens instal·lem a l'hotel NH Principado i sortim a conèixer una mica la ciutat. Trobem el “rovell de l'ou” en quant a l'ambient festiu i de tasques i en aquest cas de “lagars” i ens fiquem en una “sidreria” on sopem i bevem sidra per a seguir el ritme i la tradició d'aquell lloc.

Anada i estada a La Corunya

Dimarts, 28 d'agost 2007

Esmorzem a les 9 del matí a la Casa Trillo i aquest serà l'últim àpat en aquest lloc on tan ben alimentats i tractats hem estat i tota aquesta correspondència mirem de transmetre-la als autors de la mateixa amb un comiat ben efusiu i sincer.
Seguim el nostre viatge per la costa da Morte. Visitem el far de la Punta Rompuda, a la comarca de Bergantiños
La peninsula de Camariñas s'enfronta a l'atlàntic en una tenaç lluita per a protegir la tranquil·litat de la seva Ria on l'oceà acaricia, ja manso, la blanca sorra de la platja i alimenta i aixopluga abundants espècies protegides d'aus i una vegetació pregona, emmarcada dins l'impressionant costa da Morte. Penya segats escolpits per el vent i el mar i que ofereixen misterioses formes pètrees com la “furna dos infernos” o la “pedra do oso” i platges d'especial bellesa com les de Reira, Santa Mariña, Arou, Camelle o Trece.
Anem fins a Corme Porto i aquesta vegada si que menjarem percebes (encara que 1 kg valgui 150 euros), acompanyat de pop a la gallega, musclos i empanada de tonyina i bacallà.
Seguim cap a Buño on comprem unes peces de ceràmica de la zona, continuem per Carballo i resseguint la platja de Rezo amb una central tèrmica i una petroquímica entrem a La Corunya fins contemplar una bella imatge de la torre d'Hercules i ens allotgem a l'hotel Brisa.
Una visita per la ciutat al vespre i un sopar al rovell de l'ou del barri antic.

Dimecres, 29 d'agost 2007

Ens aixequem a les vuit i esmorzem a les nou. Amb el tramvia anem a visitar la torre d'Hercules (243 graons) L'Enric i la Maria van a trobar la Montse i la Cori, les cosines de l'Enric i a veure el seu tiet Emili en una residència. Nosaltres, l'Anton Ramon, el Francesc i el Josep ens organitzem una visita amb l'informació rebuda de l'oficina de turísme per la ciutat vella.

A l'hora de dinar ens retrobem tota la colla i coneixem la Montse i la Cori que ens porten a "Els Bocois" un restaurant que està a prop de casa seva i tenim ocasió de parlar amb elles i al sortir ens fem una fotografia per a deixar constància de la trobada tan agradable i cordial.

A la tarda anem al Monte de San Pedro, pujant amb l'elevador panoràmic, gaudint d'unes magnífiques vistes del port i la ciutat, composat el parc d'una extensió immensa de gespa on encara s'observen els canons que servien de defensa de la ciutat de les incursions i atacs maritims.

Anem també als jardins de Menéndez Pidal on visitem unes parades d'artesania i de llibres vells.

Sopem a La Taberna, un bar que ens ha aconsellat la Montse i que resulta molt bé en relació qualitat-preu.