EL "MEL I MATÓ" (L'ANUNCI D'UNA MORT PROVOCADA")

Aquell divendres 28 de març, la claror dels carrers de Reus al capvespre, era diferent... més pujada de to, semblava sobreeixir-se, anava sobrada i uns reflexos exultants inundaren el meu iris ocular fins el punt de necessitar aclucar els ulls un instant, per a tornar a obrir-los de nou i adonar-me'n que era cert allò que veien els meus ulls i escoltaven les meves orelles.

Un esclat sorprenent de saxo, trompeta i clarinet, sonaven harmoniosos pel carrer de Monterols i em transportava directament als suburbis blaus del Mississippi.

Era un petit mos del VI Festival internacional de jazz de Reus que enguany es mesclava amb una incipient primavera espectacular i on el Jaume Juan Magrinyà i tots els del Keyboard hi posaven moltes il·lusions i "centimets".

Aquesta era la sorprenent reacció que vaig experimentar en sortir al carrer aquell capvespre de divendres.

Amb tot el glamour estrident d'aquells musics de carrer no vaig evitar que la rutina de vespre de divendres hem portés a les portes del "Mel i Mató", aquell petit restaurant del raval Martí i Folguera, regentat pels meus amics Joan i Dolors que aquell mateix dia 28 de març, deixarien aquell local per sempre més.

Un bon grup de clients i amics havien fet acte de presència i agraïren al matrimoni molt cordialment les seves atencions i servei i trencant el gel els encoratjaven a retrobar-se en algun altre lloc. Qui ho sap?...

No hi van faltar, el seu fill Joan, "l'aprenent" Manel i els fidels assistents anuals a la "clotxa" de carnaval.

Jo que tinc una pèssima vocació de periodísta, vaig oblidar la càmera fotogràfica i ara tinc dificultats per acompanyar gràficament els meus apunts al "bloc".

L'Antoni Amenós va tornar a demostrar l'apreci que sent pel matrimoni, el seu fill i la Sussana, que la recorda petita i xerraire, corrent per les instal·lacions del Tennis Monterols.

Un bon plat de bacallà fregit, per a l'Antoni i per a mí, uns "verats" a la planxa per al Ramon i dues "arengades" amb alls fregits i un tomàquet, per al Paco de les "ulleres" fou el sopar que degustarem, mentre sortien "flaxos" de records d'aquells anys de trobades i absències i com no, el Joan Bonet parlant-nos del cine de Berlanga, els guions del Rafael Azcona, les xerrades amb els cambrers de Marbella i la seva disbauxada estada juvenil a Madrid, assegurant-nos haver-se "colat" a la mateixa boda de la Rocio Durcal i el Junior.

Quantes històries explicades davant un plat, de vides paral·leles que desembocaren en aquell local, de projectes i realitats, de rutines i desamors. La vida s'hi escolava i s'hi feia un lloc entre aquella fauna d'animalons tendres i ferits.

Aquell local era llogat i un projecte municipal de l'Ajuntament d'esquerres buscant el flanc més feble per a obrir un pas de sortida al raval del projecte de remodelació del barri del Carme, oferí, en to de burla als meus amics, una minsa i ridicula quantitat econòmica doncs la regidoría d'urbanisme va obviar intencionadament, no tan sols la inversió material i de sosteniment i confort del local, sinó quelcom molt més preuat que són els dos malmesos llocs de treball, sense tenir en compte ni els més de 50 anys d'edat dels arrendataris, ni les dificultats anímiques i físiques que comportaria un nou replantejament en l'esdevenir laboral del matrimoni.

Aquesta oferta va conduir per consell d'un advocat a una apel·lació contra l'Ajuntament que, llavors sí, va millorar considerablement la indemnització però negà tota sensibilitat vers la parella que, inevitablement tindrà de guanyar-se la vida com bonament pugui.

Per corroborar aquell últim dia de presència a l'entorn d'una taula del "Mel i mató", la Dolors ens va portar uns pastissos fets per ella i destapant una ampolla de cava varem brindar de tot cor pel Joan i la Dolors i junt amb ells parlarem i amb la gresca pertinent ens varem perdre en la conversa pels carrers de Reus, seguint els musics de cossos fornits, d'americanes brillants i de swing reconfortant. Tot d'una es van fer fonedissos... marxant per entre la sobtada foscor de la nit.