No molestava gaire el ventijol de llevant que amenaçava mal oratge, ni la inquieta serenor primaveral que lluïa un sol ardent, càlid i benèvol. En definitiva, el matí prometia calidesa. Una agradable jornada en companyía de bona gent, d'amics entregats al plaer més planer, de la correspondència més sincera.
Per què no dir que l'excusa era un esmorzar d'arengades amb tomàquet fregit, i uns alls escalivats amb pa torrat i vi de la Terra Alta. És cert, no puc amagar aquesta evidència. Junts varem cometre la temptativa d'engolir el suculent plaer de paladejar un saborós menjar ben prohibitiu gairebé reservat als deus.
I aquesta vegada sí que hi era l'amfitriona. La Maria presidia la trobada d'amics. El Sergi ens ensenyava els dos enormes feixos de ramatge d'oliveres que havia amuntegat de l'esporgada feta als arbres atapaïts que necessitaven un aclariment beneficiós.
Calia esperar l'arribada del matrimoni Nieto. Veure les fotos de les noces de la seva filla i observar la satisfacció que desprenien les seves explicacions mostrant-les i albirar com en el rostre dels pares s'intuïa tot el respir de la feina feta, de la tranquil·litat que comportava la feixuga càrrega de moderar un esdeveniment tan important i compromés.
Sortia de tota lògica esperar que a la Consuelo l'hi agradessin els albercocs ben verds, i que tampoc la Carme i el Francesc ni cap de nosaltres l'hi fes competència al Pep Prats menjant cargolins de mar. Amb això ell era un mestre!... Calia treure's el barret. Chapó!
La Cinta va aparèixer amb la seva gosseta desfent el laberint que va significar la ruta automobilística que desencertava el camí de dret cap a la finca. Va ser un lapsus de no-res. Ella, a la fí va arribar i va convèncer.
No parlaré dels dolços calçots sucats amb una salsa vermella "picanteta", ni de "l'all i oli" fet pel Pep, per a sucar-hi la carn recent feta i per a llepar-se els dits. No parlaré d'això hi aniré de dret a la cerimònia del pastís de xocolata, amb les dues espelmes enceses, amb un "sis-i-un-u", dedicat plenament a l'aniversari de la Consuelo.El regal, la cançó de "l'aniversari feliç", les fotografíes corresponents mentre bufava les espelmes i la repetició pertinent, per assegurar-se'n la plasmació fílmica del fet. Tot el ritual, com manen els cànons, amb els "ets i uts" de rigor.
Per a regar tota aquella empastissada tan saborosa, els amics Nieto, van destapar unes ampolles de cava que van afavorir uns brindis d'alegria, a la seva salut i també, a la nostra i a la dels nuvis que propiciaven aquell "terrabastall" tan festiu i sonor.
Crec que es va parlar també d'una nova trobada. No sé què d'una paella d'arròs!... Bah!..., segurament que ho he somiat. Serà això!... o no?... i potser també l'he de preparar jo. Collonades!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada