(Havien d'omplir el cotxe de llorer, potser no tindrien cap més ocasió de trobar-ne hi hagueren de tornar al mateix lloc per a abastir-ne molta més. Així són elles, constants, previsores, insistents...)
Tot començà aquell dilluns de Pasqua. El Guillem i l'Esperança ens convocaren a les 10 del matí, davant el museu municipal de Reus. El Ramon i el Pep, compartiren el viatge amb la Cinta i la Montse i el Joan Solé s'encabí amb el matrimoni . Hi hagué qui oblidà portar l'esmorzar (requisit indispensable per la celebració del principi de jornada).
Estava escrit que faria un matí molt ventós i veritablement molest, però les instruccions eren de seguir una ruta a peu per les rodalíes de Poblet i així es va fer, encara que amb les reticències ben notòries del Joan.
Sense més preàmbul iniciarem un camí pel costat dels murs del monestir seguint la carretera que porta a les Masies i a la Pena, segueix en direcció a l'Espluga de Francolí, per un paisatge de ribera, entre alzines, ametllers, pollancres, oliveres i molts ceps de vinya, regentats per la casa Torres, en circunferència i retornant al monestir per l'altre costat.
La Montse i la Cinta junt amb l'Esperança feren una bona recol·lecció de llorer, de farigola i d'espàrrecs i profanaren de natural olor barrejada l'interior dels cotxes, que de cop i volta, passaren "d'urbanites" a cotxes "camperols", sense cap mena de pudor. Quin greuge més gros!...
La reflexió i el repàs a la passada setmana santa varem fer-la a l'interior de la fonda, fotent-nos uns Martini's amb olives i patates i esperant es fes l'hora d'anar al restaurant Segués on teniem reservada una taula per a dinar.
No acabava allí la festa, no. Com diu la tradició tornarem a Reus i pujarem a la casa de l'Esperança i el Guillem i allí ens menjarem la "mona" remullada amb un bon cava.
I aquell dilluns ja no va donar més de sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada