diumenge, 6 d’abril del 2008

CALÇOTS, AMISTAT I FESTA!...





































Aquest any hem hagut d'esperar fins el diumenge 30 de març per a preparar la clàssica calçotada anual al mas del Pep Prats i amb la principal absència de l'amfitriona, la Maria, que seguia en detall el transcurs de la festa mitjançant el seu mòbil.

Tampoc ha vingut el matrimoni Nieto doncs estan preparant les noces de la seva filla que es casa el proper diumenge i la Cinta que es troba de "tourné" amb la colla de caramelles "els tranquils".

La resta si que hi era. A més rejovenits per l'agradable companyia de la Mercè i el Josep. Aquest no va poder evitar impartir unes classes d'informàtica al Quim i al Francesc, que ho agraïren enormement.

La Carme, l'Esperança i la Consuelo cuidaren dels detalls culinaris i el Guillem, el Ramon i la resta, de menjar-los i pair-los. Així és de dura la vida!...

Aquell matí prometia una calidesa agradable i desprès d'haver retardat el rellotge una hora, l'Esperança i el Guillem ja havien fet els deures i a la taula ja hi havien unes gustoses coques en recapte, llestes per a ser menjades.

Com sigui que tot anava prenent el ritme convenient i a mesura que el temps passava ens anàvem desfent dels calçots sucats amb la saborosa salsa feta per la Consuelo, de les costelletes, la llonganissa, de les postres, del brindis amb cava, per l'aniversari del Guillem i arribava el cafè i les regades d'un perfumat ardent i crec que és el moment adient per a reproduir les frases dites en la celebració del 25è aniversari de les noces del Pep i la Maria. Tot sigui per a omplir la part escrita d'aquesta celebració al "bloc".

("Imagineu-vos una vida en comú, compartida, desitjada, plena de respecte mutu, d'anhels i d'il·lusions, d'esforç i d'esperança. En definitiva, plena d'amor.

Imagineu-vos compartir un paisatge divers. La llum serena del Baix Camp, de verdes oliveres, d'avellaners i garrofers, emmirallats per un mar blau mediterrani immens que us atrau i us retorna de l'altre paisatge blanc, de neus rosades, de cims i llacs pirinencs, clars i pregons, que omplen la vostra vida andorrana.

Imagineu-vos recollir el fruit del vostre amor transformat en una bonica Mercè de rialla fresca i de clara mirada que alegra i omple el vostre entorn familiar.

Deixeu-vos ja d'imaginar, Josep i Maria, i gaudiu de la relaitat de les vostres vides que construíreu vint-i-cinc anys enrere i gaudim junts d'aquesta fantàstica festa de les vostres noces d'argent.

Amb la nostra amistat i afecte més sincer, felicitats per sempre!!...)



El cel tapat amenaçant pluja ens va fer acabar la festa quan un ventijol de primavera ens refrescava la cara i una agradable eufòria ens feia pessigolleig al cor.