Prenafeta, castell, tossal Gros

El Vicenç havia convocat als seus companys de feina, el Joan i la Nuri per a fer una caminada per la Conca de Barberà, el dissabte 9 de febrer de 2008 on tambè hi vindrien el Ramon i el Marin.

L'encontre matinal seria a Castellvell del Camp, a les 8 hores, com així va ser.

Desprès de les salutacions cordials i presentacions tots cinc ens encabirem dins el cotxe del Vicenç i aquest engegà direcció Montblanc.

La temperatura començà a baixar fins a 0 graus gairebé arribats a Prenafeta.

Empleçada al peu del tossal Gros (serra de Miramar). Tot i la documentació existent de l'any 1060, la seva fundació no fou fins la conquesta de Ramon Berenguer IV, un segle desprès. Més tard constituí la baronia de Prenafeta, compartida amb Figuerola, Miramar, Mas d'Amill i Montornès. En el segle XVIII els habitants es desplaçaren a la seva ubicació actual i en la part més alta es creà la Barceloneta (actualment aquest llogarret pertany a Montblanc). En el segle XIX fou agregat a l'Illa.

Les restes de l'antiga població on encara es pot veure el traçat del carrer principal i les restes d'una església romànica.

No es pot dir que la boira que amenaçava el tossal Gros ens impedis veure la drecera per on hauriem d'haver començat l'ascens, res d'això. La visibilitat era bona, només fallaria la nostra precipitació o potser també saber situar-nos en el lloc.

El cas és que allargarem l'excursió una mitja hora ben bona fins que rectificarem i seguirem el camí establert..

L'antic poble de Prenafeta, les restes del castell i el tossal Gros de Miramar ens encantaren i no cal dir les vistes de la Conca de Barberà i de les serralades del voltant.

A les mateixes escales que pugen al més alt varem esmorzar i allí sí que va sortir a la llum la gran truita de patates del Ramon, la qual va acompanyar molt agradablement els nostres entrepans i uns traguets de vi, les postres, el cafè i uns xarrups de wisqui ens posaren a to per a fer gresca i enfilar-nos fins el punt més alt d'aquell vessant amb fotografies i conyetes ben engrescadores.

De baixada ens varem creuar amb una parella de Tarragona i el seu gos i just saludar-los, la Nuri quasi que ensopega amb un mòbil que va comprovar estava en funcionament i pensarem seria d'aquella parella, però al trucar al número de casa que hi havia a la agenda va resultar ser d'un noi que la nit abans l'havia perdut.

Vam quedar a trobar-nos al bar del camping que hi ha a la carretera i allí l'hi varem entregar i va estar contentíssim de recuperar-lo.

Uns refrescs al bar del camping i acabarem la festa a casa del Vicenç i la Palmira, a Castellvell, uns vermuts, escopinyes i patates i una cordial rebuda que va fer que plegats ens trobéssim molt ben acompanyats.