A finals dels vuitanta, quan ningú en parlava, la societat civil catalana va començar a engrescar i a divulgar la creació d'una línia ferroviària de gran velocitat que enllaçaria Barcelona amb França i d'allí a la resta d'Europa, vertebrant seguidament a aquest projecte l'eix mediterrani peninsular, com a pas econòmic de progrés que històricament ha servit d'entrada a mercaderies i persones. Aquest projecte va rebre el nom de T.G.V. (tren de gran velocitat), seguint l'homònim ja existent a Europa, amb un desig d'apropar en direcció nord la nostra economia i cultura, facilitant l'obertura a un futur nou dins la Comunitat Europea.
No només va frustrar-se aquesta inquietud vertebredora europea sinó que la nostra dinàmica "societat civil" i molt més encara la nostra "brillant" classe politica, no va influir gens ni mica a Madrid per a portar a terme aquest projecte. L'any olimpic 92 inaugurarien els socialistes l'A.V.E. Madrid-Sevilla, mentre la quimera catalana se n'aniria a n'orris per sempre més.
Al T.G.V. l'hi diem A.V.E. (alta velocidad española) i ni tansols aquestes sigles parlen de tren. Segueix un model decimonònic radial des de Madrid, carregant-se l'enllaç Castelló-Tarragona, trencant així l'eix mediterrani i per més "inri"aturant-se en cituats mitjanes que obliga a no mantenir una gran velocitat continuada i convertint-se en un projecte diferent que no s'assembla gens ni mica a la idea primera dels catalans.
No vol dir això que no sigui beneficiós poder desplaçar-se a Saragossa, a Madrid i cap al sud de la península, res d'això. El que sí decepciona és comprovar en la societat catalana la poca il·lusió i manca de "trempera" en emprendre grans projectes de futur i haver oblidat aquell esperit engrescador i compromès que tantes satisfaccions va donar, en el passat, als catalans.
Ara ens passa quelcom angoixant que, sabent les mancances i les necessitats d'un futur immediat, perdem les nostres energies en lluites de partits i amb estratègies polítiques, per esgarrapar algun vot i oblidant-nos del verdader compromís contret amb la societat i el territori.
Amb les necessitats i compromissos de país no s'hi juga. Davant els reptes importants hem d'anar tots junts. No varem perdre només el nom al bescanviar T.G.V. per A.V.E., sinó una càrrega immensa d'il·lusió i l'abaratiment d'un somni que ens feia projectar-nos nord enllà.
Ara, serà una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada