diumenge, 3 de febrer del 2008

Llengua i cultura igual a: personalitat pròpia

Vivim confosos, desorientats. Ens movem dins uns paràmetres que no deixen desenvolupar les nostres inquietuts i la nostra manera de ser en el món.
Les estructures politiques que regulen el nostre àmbit d'actuació són enganyoses, caduques i estèrils. Qui ens valora als catalans?. Haver-nos donat com a motor principal l'Espanya de les autonomies, que tan desenvolupament i progrès ha portat?...
Ens han difuminat dins el "café para todos"i van paralitzant progressivament, en minses inversions per a infraestructures, la gran màquina de progrès que representem, mani la dreta o bé l'esquerra. Contra nosaltres, tots són iguals.
Nosaltres, els catalans, no som ni millor ni pitjor que la resta de mortals però sí tenim unes peculiaritats pròpies que ens defineixen i nomès nosaltres podem preservar i enriquir. Aquest patrimoni va adreçat al món sencer i som nosaltres els únics interlocutors que tenen de treballar per la difusió i conservació d'aquest valor, sense intermediaris que només frenen la nostra trajectòria i el nostre futur.
Existeix a la nostra societat un multilingüísme positiu que enriqueix i transforma els nostres valors tradicionals i a la llarga pot fer que aquesta multiculturalitat aporti valors de riquesa que anem assimilant i convertint en nous elements d'iuntegració cultural molt gratificants.
Per què això passi hem de tenir les eines pròpies educatives, de vivenda, de convivència, etc. que facilitin la integració d'aquesta gent i es barregin en les nostres tradicions i costums, en els barris, en les societats, en les escoles, en l'esport, etc.
No podem caure en el parany, per exemple, de seguir dos models lingüístics, a triar pels pares, com proposa el Sr. Rajoy, que dividirien la societat irremissiblement.
L'estudi de llengües sí, però al nostre pais, com a efecte de normalitat, té de prevaler la pròpia, el català.