Amb
l'ànim ben conformat i serè i disposant d'un dissabte,
9 de novembre del 2019, destinat exclusivament a la reflexió i
a la no agressió psicològica ni flagrant d'influir
motivadament ni idiològicament a cap revessada ni ponderada
activitat política ni tendenciosament social, hem destinat la
jornada a motivar l'ànsia caminadora i d'exercici físic,
complaent les necessitats més dignes de reforç de
l'esperit i del cos que ho agrairà molt sensiblement i ens
deslliurarà per unes hores de les inquietuds emprenedores i
ben reforçades de l'anhel que brolla de la nostra pell cada
dia de l'any, excepte avui, per ser dia de reflexió, així
sigui, amén.
Hem
deixat els cotxes al “mas dels frares” Força més
amunt, en una cruïlla en forma de triangle, agafem el trencall
de l'esquerre. Al finalitzar la pista, a la plana de la Mora, agafem
el corriol que ens porta al Gorg i al Gorguet. Aquest matí
tenen aigua i en normalitat també en tenen a l'estiu, però
en situacions de sequera persistent, han acabat per assecar-se.
Aquesta
ha estat la proesa de reflexió que avui hem fet, en una
propera ocasió des del Gorg prosseguirem el camí cap a
la Gorguina, el salt més atractiu dels tres i de tota la zona.
Abans però hi ha un trencall senyalitzat en fites. Val la pena
baixar-hi per seguir el corriol, una mica desdibuixat al final per
arribar a un saltant preciós més feréstec i més
solitari. Es pot continuar més amunt pel camí de la
dreta o grimpant el salt i hi ha un parell de saltants encara més
bonics i amagats. És retorna al camí per anar a la
Gorguina, que aviat s'hi arriba. És senzillament fantàstic,
preciós!.
Continua
baixant pel riu dels Gorgs i encara veurem, de lluny, un parell de
salts més discrets. S'agafa un bonic corriol que voreja la
cinglera i passa per sota del mas de Ribelles. Se surt a una pista i
en el primer trencall a l'esquerra s'agafa un corriol que ens portarà
al riu Siurana. En arribar-hi girarem a la dreta, seguint la vora del
riu. Desprès d'un llarg i bonic tram pel costat del riu
Siurana arribarem a la pista per on havíem vingut a l'anada i
la desfarem per a retornar a la Febró, per a finalitzar aquest
preciós recorregut. No us el perdeu!! Un dels recorreguts més
bonics i atractius de les muntanyes de Prades. Val molt la pena.
L'equip
que hem emprés l'aventura explicada en un dia de reflexió
porta els noms d'Antoní, Robert, Miquel, Baldiri, Guillem,
Marín i Zaragoza, la causa i el trajecte ha estat ben
acomplida, però inacabada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada