Per
sobre una gespa humida i càlida, davant la gran muralla de
roca erosionada pels embats d'una fina i persistent aigualera que va
filtrant els contorns endurits i consistents d'aquell bastiment de
roques trencadisses i febles, s'esvaeix la nostra mirada, cercant
aquell reg que aprofita endur-se'n tota l'aigua possible i alleugera
la set de possibles caminadors que arriben a aquest indret, oasi de
bellesa, pleta de bestiar i on a pleret hi vénen els bells
mereixedors de la grata i sempre desitjada visita al clot del cirer.
Amb aquest ànim, som aquí el Miquel, l'Antoní i
el Pep Marín.
Dalt
a la serra, al costat del pi del Cugat, rescatem als nostres companys
de viatge, el Baudili, el Joan i el Guillem, en aquest matí de
dissabte 27 d'abril del 2019, ells han preferit impregnar-se de les
aromes regalades de la farigola, el romaní i l'alfàbrega
i regirar els sons primaverals de les caderneres i rossinyols que
tornen a habitar, ves per on, aquestes extenses serres que, degut a a
un incendi a principis dels vuitanta, durant una llarga espera no vam
poder percebre la grata complaença del seu so, ni de la més
remota brisa de vida que entorpí les calideses cap aquests
paratges tan sinuosos i esquerps, deixant-nos un regust amarg durant
més d'una dècada.
Ara
i avui sembla renovar-se el temps i amb ferma i tossuda voluntat ens
hem encoratjat amb la força i perseverança que ens cal
per assolir la fita de pujar, des de la Morera a la serra Major,
retrobar el piló dels senyalets, jeure'ns sota el pi de'n
Cugat i tres de nosaltres, baixar fins el clot del cirer, en una
jornada magnífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada