"El món al revés"

Malgrat que els pronòstics de tots els mapes del temps ens eren desfavorables i adoptant en tot moment la dosi justa de seny, necessària, vam fer cas omís a totes les advertències i consells i forem fidels a l'única raó possible que ens cor-lligava a adoptar i agafar, sota la pluja, el camí vell de Prades per intentar i lograr, sota la gran mullana, la proesa immensa d'arribar a la vila vermella. No obstant ens atrevirem fer-ho per la carretera.

Els herois de l'expedició, lligats amb el cinturó i asseguts còmodament dins el cotxe del Guillem i del Jaume i amb el frenètic vaivé, seguit i constant, del para-brises apartant la pluja per a donar-nos visibilitat no va deixar de ser un obstacle repetit i constant que feia perillar les nostres vides i endint-sant-nos per uns paratges difuminats per la boira i rematats per la inclemència i la ferocitat més desoladora ens anava descobrint la duresa extrema d'arribar a Prades amb aquestes circumstàncies extremes.

Doncs sí, amics, potser no cal dramatitzar en excés però si, deixar constància de la singular proesa que van representar el Guillem, el Joan, l'Antoní, l'Antonio, el Marín el Jaume i el Baudili, tots ells capficats a la recerca d'una arribada digna i oblidant el profund trastorn de l'encarament a les raons atmosfèriques que va ser-nos del tot desfavorables. Un “visca” ben sonor per a tots ells.

I per acabar la crònica, potser hauré de esmentar el fet indecorós i una mica surrealista d'aquells dos personatges, el Miquel i el Robert, que desoient els savis consells dels seus arriscats companys van adoptar la postura més assenyada i prudent del món. Sortir amb les capelines i barret i enfilar-se per intransitables camins, sota la pluja, les boires, els vents, etc..etc. Amb un afany de protagonitzar no ser què? No se enten que vulguin treure protagonisme als seus companys abnegats i coratjosos que dins els seus cotxes van realitzar la cursa més arriscada i imprudent del món. Ja ho dic jo, és “el món al revés”.