El Camí del Rec

El dimecres 25 d'abril, en una commemoració vital de primavera, en tots els sentits, hem caminat i fruït d'un meravellós espectacle de llum i ombres, de cant d'ocells, de vista d'atzavares, de camps d'avellaners, de estirats canyars, de castanyers i codonyers, eucaliptus, freixes, figueres, lledoners, olivers, oms, pi pinyer, pollancre blanc, xiprer i roure de fulla gran, caminant per pinassa i envoltats d'englantina roja, esparraguera boscana, falguera, fenàs, figues de moro, galzeran, garric, ginesta i grèvol, margalló i olivarda. Aquest espectacle és tant a prop de Reus, que només cal arribar al poble veí de la Selva del Camp i seguir l'itinerari senyalitzat en verd i blanc, del Camí del Rec.

Anem junts l'Antoní, el Miquel, el Baldiri, el Guillem, el Joan i el Marín.

El Camí del Rec podem definir-lo com el sender que segueixen les canonades que porten aigua de les Tres Aigües fins els dipòsits de la Selva del Camp. Actualment el seu traçat és recorregut per la carretera TP-7013, que uneix les poblacions de la Selva del Camp i Alforja.

Sempre ha sigut un pas de persones, un camí que mai ha tingut pas rodat i pot ser que ni tan sols amb animals. És un camí que sempre ha estat molt protegit perquè hi havia el rec de l'aigua per la vila i per això el pas estava restringit a fí que no s'embrutés l'aigua. Des de sempre, aquest camí ha sigut transitable, però antigament en deien que era un camí de pas de ferradura, que vol dir que només poden passar persones i animals de bast, on no podien passar ni carros ni trànsit rodat.

Actualment el Camí del Rec agafa l'aigua de les Tres Aigües, des de la font Major i la diposita a la bassa del poble i als dipòsits. L'aigua sempre ha arribat d'aquesta manera, és a dir, l'aigua només pot haver arribat sempre, a través d'un rec perquè l'aigua ve de l'Albiol.

El Camí del Rec es va habilitar el setembre del 2014, comandat per l'alcalde Josep Maria Puig. La idea d'habilitar aquest camí ve de molt temps enrere. La gent gran del poble expliquen que hi anaven, al segle passat, amb les famílies una vegada a l'any, cada cap de casa, per anar-ho a netejar i a participar en l'acte de l'empriu, que consistia a vigilar el curs de l'aigua. Un altre objectiu d'haver-ho fet, és poder visitar llocs emblemàtics, com la font dels gossos, el pont Alt, etc. sense fer ús de la carretera.

Aquell dimecres vam gaudir d'una caminada ben reconfortant, seguint el curs de l'aigua, passant per ponts de fusta i pujant i baixant escales fetes amb seguretat i gust i sota un immens pi, sobre uns troncs d'arbre en forma de banc, vam menjar-nos un esmorzar ben suculent amb tota la comoditat.