Divendres, 26 de maig
de 2018
Aquell
somni podria convertir-se en una realitat clara i contundent, les
expectatives podrien avivar el neguit impetuós i els anhels
més suculents dels propòsits irrenunciables de no
sucumbir en una realitat sorollosa i gens eficaç vers la forta
convicció que ens portaria a desenvolupar l'empresa més
agressiva i punyent dels últims temps, minvats de l'esperit i
de l'eficàcia extrema de manllevar els reptes i menys preuar
les iniciatives de les forces subalternes que decidiren emprendre la
aventura contundent i eficaç de arriscar força i
voluntat i esdevenir els victoriosos herois d'una proesa
verdaderament heroica, i no mancada de risc i d'escandalosa supèrbia.
Aquell
matí, nuvolat i vaporós de molladissa extrema i de boira
càlida i visionària que acompanyava un vent llebeig,
fos i sever que desprenia una humitat suau i vaporosa, deixava en la
solitud del paratge que ens apropéssim fins el mateix nucli de
l'indret, fins el vèrtex extrem d'aquella fèrtil drecera que
ens conduïa a l'indret més pregon i desitjós del
món, fins aquella ermita, mística i somniada, coneguda
per tot l'univers, com el paradís terrenal, com la càlida
i harmoniosa essència què esdevingué l'ermita de
sant Bartomeu del Fraguerau per a tots els mortals, heus ací
la seva força.
Aquesta
ermita va ser fundada per Fra Guerau Miquel, que el 28 de juliol de
1192 va obtenir la possessió d'aquesta zona, on habitava des
dels volts del 1.160. L'ermità va fundar dues capelles, una
dedicada a Santa Maria i l'altre a sant Bartomeu, però
tan sols perdura la segona. El 1210 fra Guerau cedí aquest
territori a Pere Balb i la seva esposa Guillema que fundaren una
comunitat femenina a Santa Maria que, l'any 1215. s'establí
a Bonrepòs. L'ermita de sant Bartomeu va pertànyer
primerament al monestir de Santa Maria de Bonrepòs,
confirmat per Jaume II el 1292, i més endavant va passar al
domini de la cartoixa d'Escaladei.
És una
petita construcció d'una sola nau, amb absis semicircular.
Està coberta amb volta de canó de perfil apuntat que
arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre interior.
L'absis, precedit per un arc presbiteral, està cobert per
volta de quart d'esfera.
La porta
s'obre a la façana nord i es va afegir, en una restauració,
un petit campanar d'espadanya en el costat oest. Al centre de l'absis
s'obre una finestra d'una sola esqueixada i en els murs sud i oest hi
ha una de doble esqueixada.
L'aparell
és uniforme, format per carreus ben tallats i polits,
disposats en filades irregulars. Les façanes són
totalment llises i mancades d'ornamentació.
Aconseguírem
el prodigi i l'ostentació de realitzar la caminada des de Sant
Antoni d'Ulldemolins, les codolles fondes, les roques balladores, i
sant Bartomeu, arriscant fortes sotragades i impulsos i rampells en
el pont penjant sobre el riu Montsant i no se sap com, superarem la
prova difícil i arriscada d'esdevenir victoriosos i intactes
de tant magna proesa.
Els
herois en qüestió som: l'Antoní, L'Antonio, el
Miquel, el Baudili, el Guillem, el Joan i el Pep Marín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada