dimecres, 30 de maig del 2018

SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU


































Divendres, 26 de maig de 2018


Aquell somni podria convertir-se en una realitat clara i contundent, les expectatives podrien avivar el neguit impetuós i els anhels més suculents dels propòsits irrenunciables de no sucumbir en una realitat sorollosa i gens eficaç vers la forta convicció que ens portaria a desenvolupar l'empresa més agressiva i punyent dels últims temps, minvats de l'esperit i de l'eficàcia extrema de manllevar els reptes i menys preuar les iniciatives de les forces subalternes que decidiren emprendre la aventura contundent i eficaç de arriscar força i voluntat i esdevenir els victoriosos herois d'una proesa verdaderament heroica, i no mancada de risc i d'escandalosa supèrbia.

Aquell matí, nuvolat i vaporós de molladissa extrema i de boira càlida i visionària que acompanyava un vent llebeig, fos i sever que desprenia una humitat suau i vaporosa, deixava en la solitud del paratge que ens apropéssim fins el mateix nucli de l'indret, fins el vèrtex extrem d'aquella fèrtil drecera que ens conduïa a l'indret més pregon i desitjós del món, fins aquella ermita, mística i somniada, coneguda per tot l'univers, com el paradís terrenal, com la càlida i harmoniosa essència què esdevingué l'ermita de sant Bartomeu del Fraguerau per a tots els mortals, heus ací la seva força.

Aquesta ermita va ser fundada per Fra Guerau Miquel, que el 28 de juliol de 1192 va obtenir la possessió d'aquesta zona, on habitava des dels volts del 1.160. L'ermità va fundar dues capelles, una dedicada a Santa Maria i l'altre a sant Bartomeu, però tan sols perdura la segona. El 1210 fra Guerau cedí aquest territori a Pere Balb i la seva esposa Guillema que fundaren una comunitat femenina a Santa Maria que, l'any 1215. s'establí a Bonrepòs. L'ermita de sant Bartomeu va pertànyer primerament al monestir de Santa Maria de Bonrepòs, confirmat per Jaume II el 1292, i més endavant va passar al domini de la cartoixa d'Escaladei.

És una petita construcció d'una sola nau, amb absis semicircular. Està coberta amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre interior. L'absis, precedit per un arc presbiteral, està cobert per volta de quart d'esfera.

La porta s'obre a la façana nord i es va afegir, en una restauració, un petit campanar d'espadanya en el costat oest. Al centre de l'absis s'obre una finestra d'una sola esqueixada i en els murs sud i oest hi ha una de doble esqueixada.
L'aparell és uniforme, format per carreus ben tallats i polits, disposats en filades irregulars. Les façanes són totalment llises i mancades d'ornamentació.

Aconseguírem el prodigi i l'ostentació de realitzar la caminada des de Sant Antoni d'Ulldemolins, les codolles fondes, les roques balladores, i sant Bartomeu, arriscant fortes sotragades i impulsos i rampells en el pont penjant sobre el riu Montsant i no se sap com, superarem la prova difícil i arriscada d'esdevenir victoriosos i intactes de tant magna proesa.

Els herois en qüestió som: l'Antoní, L'Antonio, el Miquel, el Baudili, el Guillem, el Joan i el Pep Marín.