"Remember to 22 desembre 2001"

Riu Glorieta i el Niu de l`Aguila
(En un matí gelat, gairebe una setmana desprès de les històriques nevades que van arribar a les mateixes platges del nostre litoral i que es recordaran durant molts anys per la seva magnitud, els components de la colla, l´Antoní, l´Antonio, el Vicenç, el Baudili, el Josep Gázquez, el Joan i el Josep van sortir des de Castellvell, en direcció a l´ermita del Remei, amb el cotxe del Joan i de l´Antonio.

El Pep Marin va tenir un problema de despertador i va compareixer gairebe una hora més tard.
A l´ermita del Remei començarem l´excursió i salvarem els tolls glaçats que trobarem, unes “penques de gel” durissimes, la temperatura també era molt baixa, l´hivern s´havia avançat, aquelles setmanes foren molt “cruels” i blanques.

Enfilarem el camí al costat de les fonts del Glorieta, pel moli esbarrat que encara hi estava més que en el record llunyà, quan als anys seixanta i pujavem amb tota la colla dels “daus” i “martells” i l´afegitó, i algú s´enrecordà de que en aquell indret, desprès d´un esmorzar s´hi celebrar un “ball” i donar la tabarra d´haver ballat amb l´Isabel,.... quin gran esdeveniment!!

Seguirem amunt pel camí fressat i vorejat de clapes de neu que es feien més extenses com més amunt pujavem. En aixó que el Josep Gázquez va quedar-se l´últim i gairebé demanant perdó va “canviar la pela” amb una “vomitada” sublim que el lliurà del neguit que l´inquietava des de feia temps. Un problema gàstric de la nit passada.

Continuarem pujant i per fi semblava que arribarem al màgnific salt d`aigua del “niu de l´àguila” i dels tolls glassadissims que ni al Vicenç li vingueren ganes de capbussar-s´hi, pel voltant una blancor immensa i a prop, en un petit replà, esmorzarem generosament.

“Feia pocs dies que la mort del “Pepe Vinaixa” ens havia corprés, ens portava records inoblidables, del Reddis, d´aquells anys quan alguns dels presents formarem part d´aquella colla excursionísta, era una entitat de “families” i al record venen anécdotes i sentiments que en algun moment frepaven les nostres inquietuts, per exemple, lo dificultós que resultava intimar amb els “patriarques” del Reddis i aconseguir que t´acceptèssin com un membre més de la colla. Havies de passar un exàmen ben rigurós.

Recordem al “Pepe” sempre vell, quan va acabar la “mili” ja li semblava que la vida l´aclaparava, parlava llavors de quan era jove i només tenia 24 anys, però sempre el tenies al costat quan el necessitaves, aquell Seat 127, de color vermell, va ser el primer que tinguerem al Reddis i pujavem carregats per la pista encara “sense asfaltar” de Cornudella a Siurana i cantant cançons “nostàlgiques” com les de Renato Carozone: “Questa picolissima serenata” “Torero” o “Maruzzella” o les de Jorge Negrete “Guadalajara”, “El Jinete”, “Juan Charrasqueado” o el Lucho Gatica.... “Reloj no marques las horas, por que voy a enloquecer, ella se irá para siempre, cuando amanezca otra vez”. El Pepe era un “bolero” un “nostàlgic de la seva primera joventut. Va morir massa aviat, encara que ell ja portava en el pensament la càrrega dels seus 54 anys gairebé “doblats”..

Adeu amic, en el teu viatge últim t´acompanyarà el nostre record, les vivències arxivades en la memòria del vent, no és molt, però consolat, el teu privilegi serà haver existit en la calidesa del nostre indret estimat, ple de “reusenquísme” i encara més ple de Reddis i de “capelleta”, i la satisfacció d´haver “volat” amb el “Georges Harrison”, envoltat de “balades” i de “sons” que viuran sempre, aquells inoblidables anys seixanta et portaran lleugé per entre les marjades i els comellars, per els cims i les valls profundes, envoltat d´un nuvol blanc en el nostre pais dels somnis, en el futur caminar de les llavors arrelades en el ventre fecund paridor d´un demà nou”.

Després d´esmorzar i de fer les fotos blanques que corresponia, varem desfer els nostres passos retornant cap a l´ermita del Remei i d´alli a la “piscina de Castellvell” on acomiadarem aquella sortida de desembre i també he de dir que aquell dia era el de la “rifa de Nadal” i tret d´un número de l´Ajuntament de Castellvell que tenia un premi de 5 pessetes per pesseta , no n´encertarem cap més)

Aquest dissabte 6 de febrer de 2010, tornem a fer de nou l'excursió tambè en un hivern de baixes temperatures, de pluja abundant i de neus blanques. Els components aquesta vegada som

l'Antoní, el Vicenç, el Josep Maria, el Miquel, el Ramon i el Marín. Rememorem la gesta una altra vegada.