El nostre entranyable amic Situ Creus, encara que sembli estrany, tenia molt a veure en aquell projecte tan “sobat”, discutit i ajornat de la distribució territorial de Catalunya i de quines haurien de ser les seves “vegueries” i encara molt més discutit el tema de les seves capitals i/o co-capitalitats, sobretot la de la demarcació del Camp de Tarragona, que els de Reus volien també compartir amb Tarragona i aquesta no volia compartir-la amb Reus, ni tansols sentir parlar de Camp de Tarragona sinò de Tarragona a seques.
Produïnt-se aquesta disjuntiva, l'alcalde de Tarragona amb el seu “sequit” va arribar a les instal·lacions de Port de Tarragona per a celebrar una reunió cordial i de treball amb els directius del Port.
Quan es trobava la comitiva a la planta baixa davant mateix dels ascensors disposats a utilitzar-los per a desplaçar-se a la quarta planta, lloc on es celebrava la reunió, va aturar-se un d'aquells aparells elevadors i vet aquí la casualitat, hi baixava el nostre Situ Creus amb el diari sota el braç i dirigint-se com cada dia a aquella hora a un bar a prop del Port a embotir-se un suculent esmorzar de peix.
En veure l'avalantxa de personalitats que intentaven encabir-se a l'ascensor el nostre amic no va tenir espai suficient per a sortir i va quedar-se gairebé a la força dins l'aparell. En aquestes, el President del Port que va romandre al vestibol per a pujar en el següent torn, veient en Situ, dirigint-se cap a l'alcalde l'hi va comentar amb fermesa i decissió.
-Aquest home és de Reus, compte amb el què dius!...
Durant el trajecte, el batlle de la ciutat imperial no va parar d'exposar-li al Situ la seva idea de capitalitat per a Tarragona i descartà el nom de Camp de totes, totes. A tot en Situ Creus feia que sí amb el seu somriure enfotaire i desinvolt i en arribar a la planta convinguda i una vegada el President va reunir-se amb ells i veint que l'alcalde continuava martiritzant al nostre Situ amb les seves conviccions tarragonines, aquest va exclamar rotund i afirmatiu:
-No t'esforcis en convencer-lo. És sord!
En Situ Creus que no havia captat res de les insistents i repetides vehemències del batlle i possiblement recordant les notícies del diari referents al tema de la capitalitat de les vegueries, mogut per un acte de natural innocència va etzivar-li:
-Vós com jo som gent del camp, vosté de Tarragona i jo de Reus. Vosté i jo som camp de Tarragona, vós de la capital imperial i jo de la capital del Baix Camp, ambdues co-capitals indiscutibles en pro de l'equilibri territorial i de l'estatus més racional. No l'hi sembla?
Així es va acabar de decidir aquell assumpte tan delicat i va finalitzar la discussió. O no!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada