Adéu Jaume, amic!

Ara em toca pensà amb tu, i voldria fer-ho per unes altres circumstàncies, més alegres i menys transcendents.

Parlo de la teva mort i això és un esdeveniment irreversible, una contundent impressió que accelera tots els propòsits i les voluntats més imprevisibles. D'esperar trobar-te de nou i poder fer-la petar amb tu al Keaboard, mentre em prepares un coctail o un Bell's amb gel, com ho has fet tantes vegades durant els molts anys de coneixer-nos, des de quan vas obrir l'establiment, els primers anys vuitanta del passat segle, recent arribat de Londres i amb la maleta carregada de propòsits i d'inquietuds.

La gran metròpolis t'havia relacionat amb les figures del cinema i de la música. El teu càrrec de “maetre” en un important hotel va ensenyar-te a comportar-te amb exquisidessa i tractar amb gent rellevant i coneguda com en Sean Conery, Laurence Olivier, o el mateix Frank Sinatra i t'educares en el “saber estar” exercint les relacions públiques més elementals.

En decidir-te tornar al teu Reus de joventud, segurament fou un rampell sentimental que t'abocaren amb la Maite i els teus fills, buscant possiblement allò que Reus no podia donar-te del tot, doncs en certa manera aquesta vila no ha deixat mai de ser un “poble gran” en mentalitat i en fets, com en el transcurs dels anys vares poder comprovar.

Possiblement la teva passió pel Barça ens obrí als dos unes perspectives bastant idèntiques, junt amb les del teu fill Jimmy que a més ens obrí esperances d'una Catalunya lliure i ben diferenciada d'aquella realitat imposada per la “dictadura” que a tots ens havia esborrat les més elementals nocions del qué erem i d'on veniem!

Generacions plenes de silenci i ignorants a escala planetària d'allò que ens rodejava i es coïa en altres paisos de l'entorn, mentre que tu que venies del cor d'Europa, donaves una alenada d'aire fresc a les meves cabòries.

Et quedaves observant a la persona que tenies davant de la barra i amb un llapis reproduïes la seva caricatura que reflectia les característiques més marcades de l'amic o amiga en qüestió. Jo puc presumir de tenir la meva, segons la teva mirada.

Segurament que una de les trovalles més interessants fou sens dubte la coneixença i posterior amistat amb el músic organista de jazz, Lou Bennett, el qual s'oferí en diverses ocasions a actuar al teu local així com en concerts organitzats per vosaltres on malogradament el públic no va respondre com era d'esperar i aquest fet refredar bastant la teva inquietud organitzativa i palesà de totes totes, el tarannà poc entusiasta del poble de Reus i rodalies vers el jazz, el blue's i el soul, i a tot aquest moviment nordamericà promogut bàsicament per músics negres.

Malgrat tots els imponderables no vas llençà en cap moment la tovallola sinò que el llistò el pujares encara més i vas atrevir-te a formar una organització d'amics del jazz, amb la confecció d'una revista “The terrible times” (filla del Trivial Times) plena de creació i bon gust i poc a poc van prendre forma any rere any fins a vuit, els Festivals Internacionals de Jazz de Reus i sempre amb el caliu i la ferma voluntat de tirar-los endavant amb la teva persona com a ànima i esperit de la seva realització.

Aquesta primavera del 2010 potser seduït per les músiques orquestrades en aquest VIII Festival internacional de jazz de Reus i obeïnt la teva coqueteria i sana enveja dels sons impetuosos i vibrants dels saxos i trompetes, pianos i timbals, dibuixats amb la tonalitat de la veu de Kevin Mahogany & Friends Reunion la frescor deliciosa de Giulia Valle Group, la sensibilitat i elegància d'Ignasi Terraza Trio, el carisme seductor de Pau Terol Trio, el jazz com a font d'inspiració de Johnny Branchizio & The Lindy Hop Connection, el predomini de la joventut de Four & More, una capbussada a l'univers del jazz per Wendell Brunious New Orleans Stompers i el superstar Benny Green, el gran innovador del piano jazz dels darrers temps, et van portar a agafar el camí de la ruta volàtil i galàctica cap a les estrelles, on diuen que les ànimes sensibles com la teva, a la música i a les arts hi tenen un lloc privilegiat, on els concerts més exquisits de les figures més rellevants de tots els temps hi són presents i ofereixen les seves veus i habilitats més impressionants.

Allí on les melodies i harmonies han trobat el seu lloc, mesclades amb els éssers sensibles i les calideses més destacades t'hi veig situat. En mig d'un concert musical interminable, on la gran orquestra, la més espectacular i composta dels millors músics i interprets de sempre, et deleiteran amb el concert més vibrant i subtil que hagis imaginat. La més gran representació que omplirà amb subtilesa i enginy el teu llarg i profund somni.

Adéu Jaume, amic!