Aquella finca del Paulino era plena d'avellaners desfullats i marronosos de tardor i a prop de la bassa un magnífic avet, molts arboços d'una dolçor esquisida, grèvol, sajolida, farigoles i molts buscalls de llenya ben ordenats, a punt per a fer un bon foc.
Valia la pena contemplar l'ordre i la bellesa d'aquella varietat de cultius, arbres i arbusts de tota mena que aquell home havia anat ordenant durant tota una vida.
Per a fer una mica d'activitat ens haviem desplaçat al poblet de les Irles, desprès d'haver deixat el foc encés, ben alimentat per un parell de troncs de grossor considerable, per aconseguir una brasa ben abrandada per quan ens posessim a coure la carn. L'Esperança i el Guillem s'hi havien quedat i cuidarien aquell foc ben curosament.
La resta, el Sergi, la Cinta, la Francina, la Montse, la Paqui i jo, visitarem el poblet de tansols 15 habitants on hi ha una casa rural (Escoles Velles), ideal per a fer-hi banquets i quedar-s'hi a dormir.
Aquesta va ser la proposta per a celebrar l'aniversari de la Paqui i del Josep que cuidaran d'informar-se de preus i condicions.
L'all-i-oli era contundent i el conill,la llonganissa, la butifarra negra i les llonces de corder acompliren amb escreix la seva missió d'omplir tota l'ansietat dels comensals que a més es deleitaren amb l'esquisidesa de tres rovellons confitats amb all i julivert, regat amb un vi negre contundent i ben fruitat que ens transportava a un benestar sòlid i liquit ben vaporòs.
El cava acompanyà el pastís de les postres i el café deixà les coses al seu lloc mentre el “mojito” feia de les seves amb els glasons picats, amb la llima i l'aigua que disminuïa la seva fortor ens conduïa a unes sensacions ben caribenyes i ben sensuals que feien de les nostres voluntats docils viatgeres cap a la voluptuositat més oportuna
Altra vegada les ditxoses claus tornaren a fer-se actualitat. El Guillem i l'Esperança se n'havien anat i faltaven les claus del cobert.
Aquesta vegada el Guillem les havia deixat damunt la pica de la cuina i la cosa no va passar d'aquí doncs les claus estaven ben guardades.
El sol de sobte va desaparèixer i una nit d'ombres i de penombres va aparèixer sobtadament, sense avisar i com en altres circumstàncies varem claudicar sense adonar-nos-en en la foscor de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada