Els buscalls cremen pausadament sota la graella metàl·lica que subjecta la inmensa paella que abarca un sofregit de ceba i tomàquet abundant que absorbeix l'espai de coure amb la calidesa i l'escalfor necessària per a desprendre i compendre els aromes i subtileses del seu comés.
Cauen ben ordenats, escamarlans, llangostins, musclos i cloïsses quan la càlida foguera ja ha amansit la dura carn de les sipies i dels cercles de calamars que sofreixen el seu crematori resignadament, mentre l'arròs abundant es barreja sobtadament per la superficie ardent i ben conreada d'aquella paella inmensa.
L'aigua xopa tot aquell enrenou de marisc,arròs i sofregit fins deixar-lo moll i cobert totalment.
I quan s'engoleix el liquit quasi exhaurit per la flama petita i tenaç que abranda la cuissò de la paella, la menja està a l'abast en l'expressió màxima del seu sabor i aroma més aconseguit. Vet aquí el miracle!
No hi han fotos, nomès una, la primera expressió de la paella fent el sofregit. Això és tot.
Però a pesar de manca de proves evidents de la celebració d'aquest escontre ja tradicional i repetitiu puc afirmar que les coses van anar ben harmonioses i amb la calidesa que ens caracteritza.
Potser alguns dubtes per part del Pep Prats en la penjada al meu blog de les anècdotes viscudes en les noces de la seva filla Mercé i Josep Maria, encara que el meu relat considero va ser light i molt fidel als esdeveniments reals succeïts.
Semblava que la tarda s'allargués moltissim, que les moreres ens absorbissin suaument amb el seu filtre de fulles un xic assecades i esmortaïdes que ens protegien d'una lluminositat extensa i abundant, mentre la calidesa ens perdurava d'un estiu que no volia acabar-se encara.
Quedava present el record del Ramon. La seva absència sembla ja un clàssic en el ventall de possibilitats previsibles.
El Quim i la seva companya Vicenta tampoc van venir. El pare del Quim era a l'hospital i els anys fan que les coses simples es compliquin.
Erem el Pep Prats, la Maria, el Francesc, la Carme, el Guillem, l'Esperança, la Cinta, la Consol i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada