Aquest dijous 23 d'abril la temperatura és bona i la diada de Sant Jordi sembla que serà magnífica.
A l'institut la quitxalla ha captat l'esència de la festa i els de tercer d'Eso van desenrotllant el programa previst instal·lant la paradeta de venda de llibres davant mateix la porta d'entrada i nois i noies proveïts de roses embolicades amb paper de celofana es dispersen per Cambrils per a proveir als seus convilatans de la màgia del regal d'una rosa als seus éssers estimats.
No sembla que res destorbi l'encís de la festa d'aquest dia feiner i a la sala d'actes aquells nois i noies recitaran els versos d'alegria i de tristor i les guitarres i percussió posaran música dels temes elegits que faran vibrar els oients i la màgica veu de la professora Remei transportarà a un espai de seducció i bellesa a aquell jovent sensible i foll que mogut per la seva transparència esclatarà en un verdader crit unànim de sentida tendresa.
Mentre jo, estovat per les bones vibracions d'aquell ambient magnific em perdo cercant les petjades d'aquella ruta pel Brugent que vaig fer junt amb els meus amics el passat dissabte quan desenbocavem dalt el poblet de Mont-ral, que no forma un sol nucli agrupat, al contrari, és distribuïda de manera desigual dins el territori. El terme tenia 43 cases o focs el 1553. El segle XVIII marca una etapa de forta expansió demogràfica, la qual cristal·litzà el segle XIX. Durant tot el segle XX s'ha produït a Mont-ral una veritable desfeta demogràfica, al principi de segle hi havia 766 h. el 1960, desprès baixa fins els 46 h. de l'any 1981 i a partir d'aleshores inicià una lenta remuntada, gràcies a l'arribada a l'any 1982 de la comunitat Arco Iris.
La primitiva església parroquial és dedicada a sant Pere ad Vincula, és d'estil romànic i conserva en bon estat l'absis i la portalada lateral d'accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, data en que fou construir l'actual campanar. Al carrer Major hi ha el refugi Muste-Recasens, propietat del Centre de Lectura de Reus.
Sortim del poble per davant de l'Ajuntament i agafem a l'esquerra, direcció O.el camí dels Motllats i, ja a les últimes cases del poble, deixem a l'esquerra un senderó que baixa fort en direcció S. i que és camí per anar a Alcover per les fonts del Glorieta, i tambè va al Bosquet, seguim de pla.
Deixem a la dreta el camí que va a la font, i tambè als Massos de Cabrera, seguim enfront.
A l'esquerra deixarem el camí dels Motllats i anirem de pla seguint una pista que està barrada per un cadenat, just al cadenat es divideix en dues, la de l'esquerra s'enfila pel bosc, nosaltres agafarem la de la dreta que davalla.
S'acaba la pista iel camí esdevé senderó.
Cruïlla. Agafarem el camí de la dreta, el de l'esquerra va pel bosc, no obstant això al cap de poc temps es retroben, el camí és ara força més ample, diríem una petita pista.
A l'esquerra deixem un senderó.
A la dreta veiem una gran parada on es conreava, ara resta abandonada, aquí el camí gira fort cap a l'esquerra, planegem.
Deixem a l'esquerra dos senderons.
Deixem a la dreta un camí de carro que va a la carretera.
Deixem la pista i agafem a la dreta un senderó que s'endinsa pel bosc, la pista va pel damunt nostre.
A l'esquerra del camí hi ha una bassa, uns metres més amunt hi ha la font, tapada per una paret d'obra, però per la part de sota surt l'aigua i és fàcil de beure-hi. Damunt la font hi ha una alzina de grans proporcions. Ja sota la bassa hi ha una petita placeta, on s'ajunta la petita pista que haviem deixat, i que ara és una bona pista, la seguirem per la dreta.
A la dreta i sota el camí hi ha una gran bassa de cautxú, que recull l'aigua de la font que fa poc hem passat.
Travessem un cadenat i arribem a la carretera que seguim per la esquerra.
Deixem la carretera i agafem a la dreta un camí de carro, poc desprès passem un cadenat i tot seguit passem pel costat d'una bassa rodona, protegida per una xarxa metàl·lica.
Pista que ve de la carretera, la seguim per l'esquerra, a la dreta hi ha una alzina molt grossa amb un espectacular brancatge, desprès a l'esquerra hi ha l'era del mas.
A l'esquerra del camí i entremig d'unes alzines hi xops, hi ha la font del mas del Verd, i a sota una petita bassa.
Mas del Verd, un conjunt d'edificis en basant bon estat, el deixem a l'esquerra i continuem per la pista.
Deixem la pista i agafem a l'esquerra un senderó que s'endinsa al bosc, baixem.
Pista, la seguim per l'esquerra.
La pista s'ha acabat, anem mper un senderó, travessem el barranc dels Horts del mas del Verd, gairebé sempre porta aigua, passat el barranc el camí torna a ser força ample i a poc a poc acaba essent una petita pista, pugem.
Cruïlla, deixem la pista de la dreta, que va pel bosc, anem per la de l'esquerra, pugem suaument, ara la pista és molt més fressada.
Deixem a la dreta una pista que va bvosc enllà, quan s'acaba segueix un senderó que baixa al riu Brugent, a prop del molí del Castellà. Veiem davant nostre la mola de Roquerola i a la seva dreta el refugi dels Cogollons.
La pista és creuada per un camí.
Petita placeta, aquí hi ha una cruïlla, deixem enfront una pista que va pel bosc, anem per la de l'esquerra i arribem a la carretera, que seguim per la dreta, deixem enfront un camí que va a la Cadeneta, baixem.
Deixem la carretera i agafem a la dreta un senderó que baixa fort en direcció a Farena.
Retornem a la carretera la seguim per la dreta.
Per un gual passem el riu Brugent, pugem.
A l'esquerra i al costat d'un pi gros surt el camí que va al mas d'en Toni.
Farena, 618 m.alt. És l'agregat més important del municipi, situat en el declivi més assolellat d'un promontori que cau abrupte damunt el riu Brugent. L'esglésiola romànica de Sant Andreu (segle XII) és situada al capdamunt de la vila. Antigament estava encerclada per una muralla, per això la disposició de les cases és caracteristica de vila closa. Del seu antic castell només queden les restes d'alguns murs, als estables de Can Vilalta. Hi ha restes de fortificació vora la Punta Coroneta.
La primitiva església parroquial és dedicada a sant Pere ad Vincula, és d'estil romànic i conserva en bon estat l'absis i la portalada lateral d'accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, data en que fou construir l'actual campanar. Al carrer Major hi ha el refugi Muste-Recasens, propietat del Centre de Lectura de Reus.
Sortim del poble per davant de l'Ajuntament i agafem a l'esquerra, direcció O.el camí dels Motllats i, ja a les últimes cases del poble, deixem a l'esquerra un senderó que baixa fort en direcció S. i que és camí per anar a Alcover per les fonts del Glorieta, i tambè va al Bosquet, seguim de pla.
Deixem a la dreta el camí que va a la font, i tambè als Massos de Cabrera, seguim enfront.
A l'esquerra deixarem el camí dels Motllats i anirem de pla seguint una pista que està barrada per un cadenat, just al cadenat es divideix en dues, la de l'esquerra s'enfila pel bosc, nosaltres agafarem la de la dreta que davalla.
S'acaba la pista iel camí esdevé senderó.
Cruïlla. Agafarem el camí de la dreta, el de l'esquerra va pel bosc, no obstant això al cap de poc temps es retroben, el camí és ara força més ample, diríem una petita pista.
A l'esquerra deixem un senderó.
A la dreta veiem una gran parada on es conreava, ara resta abandonada, aquí el camí gira fort cap a l'esquerra, planegem.
Deixem a l'esquerra dos senderons.
Deixem a la dreta un camí de carro que va a la carretera.
Deixem la pista i agafem a la dreta un senderó que s'endinsa pel bosc, la pista va pel damunt nostre.
A l'esquerra del camí hi ha una bassa, uns metres més amunt hi ha la font, tapada per una paret d'obra, però per la part de sota surt l'aigua i és fàcil de beure-hi. Damunt la font hi ha una alzina de grans proporcions. Ja sota la bassa hi ha una petita placeta, on s'ajunta la petita pista que haviem deixat, i que ara és una bona pista, la seguirem per la dreta.
A la dreta i sota el camí hi ha una gran bassa de cautxú, que recull l'aigua de la font que fa poc hem passat.
Travessem un cadenat i arribem a la carretera que seguim per la esquerra.
Deixem la carretera i agafem a la dreta un camí de carro, poc desprès passem un cadenat i tot seguit passem pel costat d'una bassa rodona, protegida per una xarxa metàl·lica.
Pista que ve de la carretera, la seguim per l'esquerra, a la dreta hi ha una alzina molt grossa amb un espectacular brancatge, desprès a l'esquerra hi ha l'era del mas.
A l'esquerra del camí i entremig d'unes alzines hi xops, hi ha la font del mas del Verd, i a sota una petita bassa.
Mas del Verd, un conjunt d'edificis en basant bon estat, el deixem a l'esquerra i continuem per la pista.
Deixem la pista i agafem a l'esquerra un senderó que s'endinsa al bosc, baixem.
Pista, la seguim per l'esquerra.
La pista s'ha acabat, anem mper un senderó, travessem el barranc dels Horts del mas del Verd, gairebé sempre porta aigua, passat el barranc el camí torna a ser força ample i a poc a poc acaba essent una petita pista, pugem.
Cruïlla, deixem la pista de la dreta, que va pel bosc, anem per la de l'esquerra, pugem suaument, ara la pista és molt més fressada.
Deixem a la dreta una pista que va bvosc enllà, quan s'acaba segueix un senderó que baixa al riu Brugent, a prop del molí del Castellà. Veiem davant nostre la mola de Roquerola i a la seva dreta el refugi dels Cogollons.
La pista és creuada per un camí.
Petita placeta, aquí hi ha una cruïlla, deixem enfront una pista que va pel bosc, anem per la de l'esquerra i arribem a la carretera, que seguim per la dreta, deixem enfront un camí que va a la Cadeneta, baixem.
Deixem la carretera i agafem a la dreta un senderó que baixa fort en direcció a Farena.
Retornem a la carretera la seguim per la dreta.
Per un gual passem el riu Brugent, pugem.
A l'esquerra i al costat d'un pi gros surt el camí que va al mas d'en Toni.
Farena, 618 m.alt. És l'agregat més important del municipi, situat en el declivi més assolellat d'un promontori que cau abrupte damunt el riu Brugent. L'esglésiola romànica de Sant Andreu (segle XII) és situada al capdamunt de la vila. Antigament estava encerclada per una muralla, per això la disposició de les cases és caracteristica de vila closa. Del seu antic castell només queden les restes d'alguns murs, als estables de Can Vilalta. Hi ha restes de fortificació vora la Punta Coroneta.
Aquella caminada matinal pel paisatge brugenc tambè va ser especial. Segurament els indrets del recorregut, les fonts, els boscos i el més important, la vostra companyia, que omple de referents viscuts moltes estones passades i les que volem viure de nou a partir d'ara.
A l'institut continua la festa. M'he comprat un tros de coc que han fet les mares dels alumnes i així he col·laborat amb ells, desprès d'haver triat un llibre de poesia i la rosa que m'havien reservat les alumnes de tercer d'Eso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada