On són les ditxoses claus?...

Desprès de recollir les fotografies projectades durant el dilluns de pasqua en la trobada celebrada a la finca del Sergi i degudament ordenades en el fitxer de imatges de l'ordinador, el son va fer-se evident i constant i necessàriament l'instint va conduir-me directament al llit on immediatament vaig dormir-me profundament quedant al marge total del món exterior.

La meva ment es recreava amb volàtils imatges ballugadisses i confoses que em transportaven per un laberint tenebròs i profund i em produïen la sensació d'immobilitat absoluta i d'extrema llunyania vers el meu cos que no era receptor en absolut de les trucades telefòniques que es repetirien amb insistència una i altra vegada, mentre que jo, absort en un obscur somni n'era desconèixedor de les trucades tan persistents que colapsaven el meu registre telefònic.

I en l'hora màgica de la mitja nit, quan es diu que els fantasmes i folls ronden per les cases i es filtren per entre les parets i venen a pertorbar les ments dels pobres mortals més vulnerables i indefensos, dels que s'abandonen en febleses i sensibilitats mancades de tota fortalesa que els faci resistir l'escomesa d'aquells esperits vulneradors i possessius àvids del seu poder maligne i et penetren per les fibres de la pell i s'apoderen de la ment pertorbant-te la raó i la voluntat. En aquest precís moment és quan me n'adono del ring..ring del telèfon i amb passivitat m'aixeco i contesto aquella insistència en tan inoportuna hora.

A l'altre costat la veu nerviosa i precipitada de la Montse m'assabenta del motiu de la trucada que no és altre que preguntar-me si dins el meu cotxe s'havien quedat les claus del seu pis, que anaven dins una petita bossa. Intentant desempallegar-me del meu atordiment l'hi contesto que no m'he adonat d'aquest fet i que anirè a comprovar-ho però que sàpiga que el pàrquing on deixo el cotxe està a uns deu minuts de casa. Ella em comenta que es troba amb la Maria Cinta i la Paquita i s'ofereixen a venir a buscar-me i acompanyar-me amb el seu cotxe

-No cal, us trucaré i en cas afirmatiu, espereu-me sota de casa.

Efectivament, les claus eren dins la petita bossa que vaig trobar sota el seient del cotxe on s'havia assegut la Montse en el trajecte de tornada de la finca del Sergi.

Aquelles tres dones m'explicaren les peripècies passades per culpa d'aquelles claus desaparegudes on tambè hi sortiren implicats, en primer lloc, el mateix Sergi, que acosat per l'insistent vehemència de l'imperiosa necessitat de trobar les claus no va tenir més remei que tornar a Riudecols a la finca per a comprovar in situ si trobava les ditxoses claus.

Tambè es veiren dins el caliu l'Esperança i el Guillem. A aquest últim van tenir que despertar-lo doncs feia ja estona que estava inmers en el son profund de la mitja nit i les tres dones degut a que jo no contestava al telèfon, tingueren que preguntar-li la meva adreça, per a poder venir personalment a casa.

Tot plegat sembla sospitós i encara diria més, potser la verdadera raó de la llarga espera de més de tres hores d'adonar-se'n de la desaparació de les ditxoses claus, revela la conspiració en tota regla que les tres dones planejarien, tenint en compte l'incident ocorregut durant el dinar, quan per motius de climatología, algun individu (delicat de la gargamella) va exigir-les que tanquessin la porta. Frase dita amb certa brusquedat i corresposta a l'ensems amb un no! rotund i sec. D'això els esdeveniments que seguiran en donaran la deguda resposta.

Aquí s'acabaren les peripècies d'aquella nit del dilluns de pasqua. El Sergi, segurament encara va poder anar al Jardin de les Delícies. El Guillem mig trasbalssat deguè dormir un profund son, i jo vaig poder tornar al llit amb l'únic consol de saber-me salvat dels fantasmes i follets doncs l'hora màgica de les dotze ja havia passat i aquests no tindrien, si més no aquella nit, cap influència sobre mi. Amb tot aquell trasbals, havien fugit... i dubto molt que s'atrevissin a molestar-me de nou.
L'antidot contra les nits de follia i malson serien aquelles tres dones?...