Elucubracions en veu alta

 

Quasi puc sentir el batec del meu cor, el ritme amortit de la pandèmia galopant que va en escreix en les estadístiques oficials que dia rere dia ens martellegen i humilien amb vaticinis esfereidors que condicionen el nostre pas i el tarannà de l'anar fent amb les limitacions més extraordinàries, reptant-nos el sentit de la vida, condicionant-nos el moviment, coartant-nos les própies decissions i els nostres compromisos més elementals.

Vet aquí, submergits en un descoratjador present, en la incerta penúria d'un demà esborrat en la agenda de possibilitats més immediates i confinats dins la presó de les nostres cases i amb la única i refrescant sensació de obrir la finestra i ventilar la llar encara que sigui a desgrat de agafar un bon refredat en ser ja declarats com a persones de risc.

I en tot aixó, als mals politics de torn, sel's hi ocórrer convocar unes eleccions, dictades per l'administració de Justícia, abocant-nos a anar en pautes, però massivament, a votar als col·legis i exposar la nostra salut gratuïtament, sense atendre a raons sanitàries i només politiques doncs fa pensar que en aquestes circumstàncies de tanta precarietat i risc, preguntar-se a quí beneficia la convocatòria potser ens donarà la clau del possible resultat que s'obtingui, degut a la gran abstenció que hi haurà i que inevitablement ja, a hores d'ara, se suposa.

Però, amb la prohibició de no sortir del municipi i en el meu cas, de Reus, els meus amics excursionistes ens guarim encara de la nostra passió antiga i ben conreada i en despuntar el dia, ens meravellem d'una sortida de sol, contemplem el pi del Burgar que, es fa vell, però segur que ens superarà el nostre propi batec i remuntem el barranc de molls sediments transportats per la pluja passada i els marjals potents de parets sòlides que separen les finques i els sembrats i encara ens emocionem en veure els estornells passar i olorant l'alfabrega i maria lluïsa i aviat podrem collir els verds espàrrecs i menjar-los amb una bona truita. Tot i les lamentacions vingudes i per a venir, encara creem emocions i nous ritmes.