Ruta de tardor

 

3 d'octubre 2020 – Ruta de tardor

A les 7,30 h. A l'antic escorxador de Reus ens trobem l'Antoní, el Miquel, el Robert i el Marín, amb dos cotxes ens dirigim a Riudsecanyes i al pàrquing de dalt el poble, deixem el cotxe del Miquel i per guanyar un desnivell equivalent a un campanar de Reus (uns 60 metres) hi deixem el cotxe del Robert.

Per una pista ben traçada i de fàcil accés anem pujant hi arribem fins un prodigiós indret, ple de vegetació i regat per un petit estany a la calidessa de fértils arboços i d'arbres de ribera que ombregen aquell entorn tan fascinant, i proveït d'una línea férrea per on hi passa un petit “carrilet” del qual encara podem veure'n un vagó, deixa't, com per oblit al mig d'aquell bosc espès i atapeït de fulla'm. La sensació que despren aquella visió promet.

És tardor i el matí ben assolellat ens ajuda a combatre una baixa temperatura agreujada per unes ràfagues de vent que a estones ens empeny i balanceja sobtadament i seguint unes marques verdes ens desplaçem de la bona pista, enfilant-nos per un corriol entre alzines i oms i anem pujant ben amunt fins arribar al més alt, cosa que algú agraeix pensant que a partir d'ara ens tocarà baixar.

Ja som a baix, al camí ral, a la pista que ens ensenya la font de Vilamanya i la nostra intenció és arribar fins l'Argentera i veiem un accés tancat com a “pas particular” però acordem de fer-ne cas omís i l'agafem i aquest ens porta fins el mateix reducte de l'Argentera però sense entrar-hi adoptem anar a Duesaigües i amb aquestes el vent s'enfurieix i ens avisa de la seva presència i potència, algú insinua d'anar a esmorzar al bar però, amb el seny que el caracteritza, l'Antoní pren l'iniciativa, ben encertada, d'esmorzar en un bonic indret ben aprop del poble i així ho fem.

Passem el poble de Duesaigües i anem en direcció al pantà de Riudecanyes i el passem pel costat i ens adonem com ha baixat de nivell d'uns messos ençà doncs no fa molt estava ple del tot i “sense turistes” la baixada ha estat sorprenent, i menys mal que ens queda “Siurana” i la malaïda “pandèmia” fent estralls a tort i a dret, fins quan?...

Unes cerveses al bar de Montbrió i l'acomiadament cordial de l'excursió “oficial” del mes d'octubre. Ara a descansar.