Sorprent-me fràgil segment que sura de la cultureta més culta, de les raons que esmenten les subtilesses més pures. Acabat l'estiu, les passes són excessives i gens pulcres, mossegades pel desig i les aventures furtives que brollen espurnejades de delits i de plaers poc malignes, atzucat de esperverats designis i de tristesa profunda, malgrat l'efervescència de la tardor que arriba solemnement i ens envaeix amb tota la gallardia i ens obliga a sentir-nos derivats a una esència i a un ritual ple de màgia i de estrema follia, sempre activa.
Desprendre'm del goteig i la remor de l'aigua que brolla i cau per damunt els bastiments dels bassals i les llacunes, de les brides solemnes que sostenen el continent dels inquiets i fèrtils reductes d'embassament i contenció d'aigua que s'arroplega amb la pluja i el goteig persistent, amarat pel designi que l'hi fa la naturalesa, aixoplugat i fèrtil per la sola sensació del clima rebossat de l'humida i agraïda atmosfera que l'envolta.
Ets la tardor, el prodigi i l'esclat més benigne de la terra, amoreixes les vinyes i els arbres com l'olivera i el garrofer que ni et demana ajuda, ni tansols un petit esforç, i corprés d'una subtilesa extrema vas collint els raïms ben plens i els gritolls que comprenen el sabor i la dolçor més fresca i t'embriagues cautement de la seva esència, del seu gust a most i a gustosa collita sublimada d'extàssi i de exquissida verema.
Em fas sentir bé, tardor de relleus solemnes, de paisatge obert i fresc, del ventijol d'octubre i de l'huracanat i sorprenent vent que trastornes els meus sentits i remous el meu cos, foragitat a les essències més fèrtils i coratjoses que es mouen pel Reus ventós i esdevinc un ciutadà joiós i ple de vida, embriagat de la remor i el grat trastorn de sentir-me empentat per aquest vent d'octubre tant estimat-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada