Dijous, 2
de juliol del 2020
No ha
estat cap sorpresa, però sí una sort, haver reunit a la finca del
Baldiri, aquells dos personatges inigualables i a prova de foc, que
són: “el fari” i “el pastoret” que traduït al nostre
vocable, són: l'Ariño i el Sabaté, amics i companys de tota una
vida i de innombrables records i aventures que han fet trontollar els
més segurs fonaments i les estructures del nostre edifici, edificat
durant les nostres vides plenes de clars-obscurs, de matisos i de
sentiments que avui encara afloren i regalimen per la nostra pell
com la font brolladora dels nostres records i les nostres vivències
conjuntes. Benvinguts sigueu al periple de les nostres trobades i
junts fruïm de la companyia mútua tan desitjada i estimada.
Han
acompanyat aquest esdeveniment tan solemne, el Baldiri, el Miquel, el
Robert, l'Antoní, el Josep María, el Guillem, el Gazquez, el Jaume,
el Lluís, el Marín i el Joan que ens ha preparat una “fideuada”
ben suculenta i mengible, llàstima de l'all i oli, que ha negat el
Marín, unes coques de sant Joan, exquisides, començant per
l'aperitiu de musclos, regats amb una “viunegreta” d'all i
tomàquet que ha fet exhaurir les existències i ha omplert les
nostres perspectives.
Com no
podia faltar hem immortalitzat el moment amb unes fotos històriques
dels protagonistes principals i també de tot el grup present.
Les
anècdotes i històries passades han suggerit velles reflexions de
trobades i excursions que en algún moment va'm protagonitzar i no ha
quedat per dir moments dificils i arriscats dels espeleòlegs
competents i eficaços, nodrits d'un material antiquat i pesat, que
deixava penjats en un avenc al Sabaté i al Robert que es valien de
les cames per a enfilar-se per l'elèctron i poder arribar a dalt de
la cova sans i estalvis.
L'Ariño,
més amic de l'ordre i de l'organització feia valer la seva
col·laboració a les diverses edicions del “Saló internacional de
fotografia espeleològica” que organitzava la secció excursionista
“Reddis” i que ens ocupava a ell, al Sabaté, al Joan i al Marín
tots els diumenges per la tarda, en lloc de dedicar-les a perseguir
noietes a la discoteca dels “Ploms” i acabàvem al bar del Ramon
menjant pops i callos amb el mateix color de salsa i una bona gerra
de cervesa.
En aquell
indret despejat i obert al camp i el paisatge desenrotllarem aquell
idili ferm i vibrant dels nostres sentiments a flor de pell i de la
grata companyia mentre ens preniem un “perfumat” de gin-tònic un
xic carregat per a desinhibir-nos de qualsevol prejudici que tapès
la sinceritat més profunda i els anhels més coherents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada