Sospitoses
i volàtils essències del virus infecte de la pandèmia ingrata del
dolor, de les incertes rancúnies que degraden els humans i crèixen
voluptuoses i infecten els membres i debiliten les forces i les
realitats més fèrtils i sensibles de la naturalesa humana que
lluita sense remei contra un inexorable caos, malaltís i degradant,
infectat de mesquinesa i deteriorat per la força més exasperant que
debilita i menysprea el llenguatge més avesat a la raó i al
raciocini més coherent i clar de la ment humana.
És
impossible una lluita dissuassòria per trobar una coherència i una
lògica desitjable entre el “coronavirus” i el més fértil i
avançat descobriment tecnològic que vol sorprendre'l amb un rentat
seguit de mans i una distància imprudent de 2 metres entre gent que
voldria fondre's en una abraçada calurosa i correcte plena de
sucosos refrecs i molta energia i tapats amb la mascareta infecta que
amorteix aquell verí de passió i de calidessa que voldriem regalar
avastament.
Enyorem
per sempre més els desitjos i les trobades càlides, humanes, i
voluptuoses de aquells moments, irrepetibles i mai més possibles, de
les nostres fragàncies i extassiades ofrenes a aquell horitzó
d'amor i llibertat que un dia ens va atorgar la societat i que ara
notem tant a faltar i, per sempre, serà un utòpic pelegrinar.
Així
sigui, Amen..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada