"El món al revés"

Malgrat que els pronòstics de tots els mapes del temps ens eren desfavorables i adoptant en tot moment la dosi justa de seny, necessària, vam fer cas omís a totes les advertències i consells i forem fidels a l'única raó possible que ens cor-lligava a adoptar i agafar, sota la pluja, el camí vell de Prades per intentar i lograr, sota la gran mullana, la proesa immensa d'arribar a la vila vermella. No obstant ens atrevirem fer-ho per la carretera.

Els herois de l'expedició, lligats amb el cinturó i asseguts còmodament dins el cotxe del Guillem i del Jaume i amb el frenètic vaivé, seguit i constant, del para-brises apartant la pluja per a donar-nos visibilitat no va deixar de ser un obstacle repetit i constant que feia perillar les nostres vides i endint-sant-nos per uns paratges difuminats per la boira i rematats per la inclemència i la ferocitat més desoladora ens anava descobrint la duresa extrema d'arribar a Prades amb aquestes circumstàncies extremes.

Doncs sí, amics, potser no cal dramatitzar en excés però si, deixar constància de la singular proesa que van representar el Guillem, el Joan, l'Antoní, l'Antonio, el Marín el Jaume i el Baudili, tots ells capficats a la recerca d'una arribada digna i oblidant el profund trastorn de l'encarament a les raons atmosfèriques que va ser-nos del tot desfavorables. Un “visca” ben sonor per a tots ells.

I per acabar la crònica, potser hauré de esmentar el fet indecorós i una mica surrealista d'aquells dos personatges, el Miquel i el Robert, que desoient els savis consells dels seus arriscats companys van adoptar la postura més assenyada i prudent del món. Sortir amb les capelines i barret i enfilar-se per intransitables camins, sota la pluja, les boires, els vents, etc..etc. Amb un afany de protagonitzar no ser què? No se enten que vulguin treure protagonisme als seus companys abnegats i coratjosos que dins els seus cotxes van realitzar la cursa més arriscada i imprudent del món. Ja ho dic jo, és “el món al revés”.

Caminada pel mas dels Tegells

El dissabte 18 de maig del 2019 anem fins el parc de Samà, l'Antoní, el Robert, el Baudili, el Miquel, el Joan, el Josep Maria, l'Antonio i el Marín, on aparquem, per evitar imprevistos, i a les 7,45 h. comencem el recorregut.

Recorregut de 11,150 km. que es pot recórrer en unes 3 hores. Aquesta excursió comença al mas dels Tegells. Podrem arribar-nos fins aquest indret amb el vehicle si prenem la ctra. de Montbrió T-312 i a la rotonda d'encreuament amb la ctra. de Vinyols T-314, seguim pel camí asfaltat en direcció oest fins el mateix mas. La ruta per la qual transitarem dibuixa sobre el mapa una mena de papallona amb les ales obertes, on el cos representa el mas i el perfil de les ales els camins. Com que ens atansarem al mas en 3 ocasions podrem escurçar el recorregut consultant la guia i el mapa.

L'antic terme dels Tegells comprenia una munió de masos disseminats i s'estenia per la fèrtil plana del Camp de Tarragona entre la mar Mediterrrània i les serres de Llaberia i l'Argentera. El mas dels Tegells representava el centre d'aquest antic feu i fou annexat al municipi de Cambrils a mitjans del segle XIX. Per la seva posició estratègica continua essent encara, una important cruïlla de camins. Degut a aquest enclavament privilegiat el mas fou fortificat per a defensar-se de possibles atacs.

Al llarg de la ruta trobarem fites de l'antic terme dels Tegells i creuarem diversos barrancs amb les vores cobertes per una vegetació espessa d'alzines i pins, on es refugien molts ocells i petits animalons.

Caminarem entre conreus d'hortalisses, tarongers i mandariners, garrofers, avellaners, ametllers i sobretot d'olivers.

El mas de Sant Rafael, també conegut com a Mas de Tegells, mas dels Teixells i castell de Teixells, és un mas situat al camí dels Tegells, al terme de Cambrils. Prop de la casa hi passa el barranc del mateix nom, que és un ramal del barranc de les Francines i el camí de Mont-roig a Vinyols. La gran influència que devia tenir aquest mas es constata per la toponimia dels elements relacionats: partida, camí, barranc i molí. Sembla que el topònim té una base antroponímica.

És una edificació molt ben conservada i que actualment s'utilitza com a segona residència. Disposa d'una torre annexa amb una capella en el seu interior on fa temps s'hi celebraven misses. “L'entrada disposa de dues cartel·les neogòtiques amb les inicials de Edmund Sivatte, crioll que va reconstruir la casa a l'estil neo-medieval i va plantar palmeres autòctones cubanes al jardí. El mas va esdevenir centre de trobada de carlins abans i després de la guerra civil”.