Separada del
canvi de rasant per una pista mig asfaltada i amb un indicador que
diu Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver 7. Comencem a
caminar, orientació vers ponent. A no tardar, en un revolt de
ferradura s’albira, al lluny, en la silueta de la serralada,
l’ermita. Sembla propera, però el cop d’ull amaga
perllongades raconades. Després d’una hora de marxa arribem
al coll de Cortiella, on coincideixen l’itinerari d’Alforja per
la Canaleta i l’itinerari del coll de la Teixeta per la vall de
Cortiella. En mitja hora més de marxa som a l’ermita.
Sota
l'ermita, en un lloc condicionat amb taules de pedra i cobert per qui
vulgui coure's carn amb uns fogons posats per aquest us, esmorzem i
ens hi passem una llarga estona doncs tenim el temps suficient per a
fer-la petar i fruir del paisatge i la companyia.
Regiran uns
antics llibres i encuriosits per el misteri que desprèn aquest
indret, hem topat amb la llegenda oficial que explica com va començar
el pelegrinatge i els fets que el motivaren i el feren creíble
i de gran devoció.
Entorn
de l’origen de la devoció a la Mare de Déu de
Puigcerver, com en gairebé totes les «Verges trobades»,
s’ha format una bella i piadosa llegenda, tramesa a través
de generacions. Llegenda que té, com la majoria ďelles, una
arrel històrica i a la que podia haver-hi donat peu el nom
mateix de l’advocació de la Verge.
Aquesta
piadosa tradició diu que a primeries del segle XIII, els veïns
d’Alforja veieren durant alguns capvespres unes estranyes
resplendors al cim de Puigdeneres. Intrigats pel fet, decidiren
esbrinar de què es tractava i el Consell de la vila va enviar
a tres homes joves i forts al cim a la part més llunyana i
no visible des de la vila, que aleshores era un boscatge espès
i feréstec. Obrint-se pas entre l’espessa boscúria,
arribaren al cim de Puigdeneres on van trobar una bella imatge de la
Mare de Déu, amagada dins del tronc buit d’una servera.
Aquells
homes, contents de la troballa, van retornar a la vila i comunicaren
al Consell la grata nova. L’endemà tot el poble, en alegre
processó, va anar al cim a venerar i recollir la santa imatge
de Maria. Després d’haver-li pregat devotament, decidiren
d’erigir-li a son honor una capella. La dugueren en tabernacle a
una vall propera, on hi construirien l’ermita i, segons la
tradició, desaparegué la santa imatge per tres vegades
d’aquella vall dita actualment “l’hort de puigcerver” i va
retornar al cim de Puigcerver on fou trobada, interpretant el repetit
prodigi com voluntat de la Mare de Déu, li van construir
l’ermita al cim de Puigcerver.
Aquesta
tradició de la troballa de la Verge, tot i que històricament
no pot demostrar-se, és venerable, estimada i fins ara tinguda
com a certa per a molts devots alforgetans. Els antics “Goigs”de
la Mare de Déu se’n fan ressò en una de les estrofes:
Quan
pels seus pecats Espanya/ fou dels moros ocupada Vós,
/ oh Verge Immaculada!, / no deixàreu la muntanya,
/ ans, per alta Providència, / passeu anys en un
recer:/ Oïu, Mare…
Una
nit, amb resplendors/ el Cel ens manifestava/ la muntanya
on es trobava/ aquest tresor preciós./ De vostra
gran excel·lència/ el Cel en fou pregoner:/ Oïu,
Mare…
Tres
homes, encontinent, / emprenen el romiatge/ amb l’Estrella
per guiatge/ com els tres Reis d’Orient./ Feu que amb
tanta diligència/ pugem sempre aquest coster:/ Oïu,
Mare…
En
el tronc d’una servera/ trobaren la Perla fina./ Pot
haver-hi una petxina/ que guardi joia tan vera?/ Vós
ens dàreu la prudència/ del més sortós
mercader:/ Oïu, Mare…
Una
vegada esmorzats iniciem el recorregut per la cresta de la serra del
Mirador que no abandonem fins la Miranda de Puigcerver.
El
cim del Molló a 915 m. ofereix una àmplia panoràmica,
una mica minvada per l'abundant arbreda. Des del nord i en sentit
contrari a les agulles del rellotge, albirem el Montsant, Priorat,
Pàndols, Cavalls, Picosa, Argentera, Colldejou, Llaberia i a
la llunyania, Cardó i els Ports, com a teló de fons,
cap al sud, el Montsià i costa mediterrània, el camp de
Tarragona cap a l'est, la vall d'Alforja als nostres peus i tancant
el cercle per el nord-est, els cim de la Mussara, el puig de
Gallicant i les muntanyes de Prades-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada