La maldad en el pensament politic “espanyolista” i concretament sobre el fre que volen imposar a la llengua catalana, és sempre i de sempre, la negació al respecte a la diferència, la no acceptació a una realitat mil·lenària evident i que té el dret inqüestionable de ser la llengua predominant i hegemònica en la nostra demarcació territorial i nacional amb llengua pròpia.
Si no fem prevaler aquesta situació vehicular preferent a Catalunya, on diantres la tindrà?...
Les politiques i persones que emprenen campanyes i obren recursos anticonstitucionals amb l'argument de no discriminar als castellano parlants, quan prenen aquestes decissions no tansols discriminen als catalano parlants sinò que comdemnen a l'empobriment cultural i de personalitat pròpia dels catalans, als quals ens mou un sentiment col·lectiu dins un univers amb característiques pròpies que ens empenta i anima a seguir endavant i així ha estat en el transcurs de la nostra història.
Allò que és evident, per favor, deixeu funcionar. Possicioneu-vos a l'únic costat possible per a fer prevaler la convivència aconseguida i tots hi sortirem guanyant.
Els ciutadans que viuen aquí des de l'emigració massiva dels anys 60 i que han contribuit al desenvolupament i riquesa de Catalunya, han deixat les seves arrels en els seus fills i nets i el millor llegat que moltes d'aquestes persones han trobat, és viure amb normalitat en el coneixement de la llengua catalana i no han deixat en cap moment la dels seus pares i avis, però ara formen part d'una cultura i d'un estatus propi que els omple i satisfà. Aquesta hauria de ser la meta i no dividir-nos en dos bandols, els de casa i els de fora. Aquest, crec jo, hauria de ser el camí a seguir.
Aquestes mesures deixan ben evident que la seva voluntat no és salvar als possibles discriminats per la llengua, sinò el que realment volen aconseguir és la decadència i desaparació de la llengua catalana.
Tots els qui vivim aquí ja sabem que no es discrimina a ningú per raó de llengua ans al contrari, som els de parla catalana els qui patim el domini del castellà en molts dels àmbits qüotidians i ens mostrem en general, flexibles a aquest fet.
Si s'entengués una Espanya on tots hi puguèssim viure i deixessim de fer-nos la punyeta i el respecte i orgull fos clau de present i de futur entre tots els pobles peninsulars, segurament que tots hi sortiriem guanyant.
Però com aquest no és el camí triat, les minories majoritàries ens hem de fotre i ara també en democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada