Un desembre fred omple el meu univers de misteri i intriga i m'aboca una vegada més a sortir al carrer il·luminat, encara que amb més moderació degut a la crisi econòmica. Molta gent al voltant mentre sona una nadala coneguda i la quitxalla va i ve amb una rialla a la boca o es persegueix corrent mentre la mare els crida perquè tornin amb ells. El llum d'un aparador fa ziga zaga i sembla que el seu reflexe es mogui seguidament.
A la plaça un gran pessebre es envaït per una multitud observadora i atenta i els tres personatges estan en el seu paper clàssic i etern, la mare, el pare i el nen que tothom enten i tothom contempla i que s'ha repetit en els segles dels segles i a creients i no creients ens uneix les seves formes i argument com una manifestació cultural nostra que es repeteix tots els anys i ens renova i ens fa portadors de la nostra tradició antiga.
Les parades de figuretes de Nadal ho envaeixen tot. La plaça està atapaida de compradors i “mirons” que ho toquen i ho remenen i pregunten el preu de cada peça. Hi ha ponts, casetes, arbres, els reis mags, els pastors, el dimoni, gallines, ànecs, bous, mules, el caganer... Aquest sí que té éxit. N'hi ha de totes les mides i formes i sempre, en cada pessebre particular a les cases no hi pot faltar. És segurament la peça més nostrada i característica dels nostres betlems cassolans.
Aprofitant aquest pont, vam anar a l'Albiol el passat dissabte, l'Antoní, el Vicenç, el Ramon, el Miquel i jo i aquesta fou una sortida clàssica de desembre doncs no vam pujar dels 6 graus de temperatura i l'aire gelat se'ns filtrava fins els ossos
Pel camí del mas de Tinet pugem cap a la serra del Pou i baixem pel grauet de l'Estelada, de retorn al poble. Aquest recorregut està marcat fer-ho en tres hores, però nosaltres n'hi vam estar quatre, desprès d'un esmorzar amb taula i seients inclosos. La comoditat per damunt dels sofriments!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada