Aquell diumenge 29 de novembre tenia una cita molt entranyable i especial amb la tieta Maria, en la celebració d'un aniversari molt important i significatiu. Complia 90 anys i en el seu llarg trajecte, aquella dona forta i resolutiva, ha significar i marcat molt en la meva vida, en la de la meva germana i no cal dir-ho en la de tota la familia.
És un referent inamobible i instal·lat en la parcel·la paral·lel·la de la meva existència, partida entre Reus i Mont-roig.
No negaré que en la meva infantesa, en aquells anys d'obscuritat i fantasmes dispersos, quan la mort del meu avi Papet, en el seu enterrament un sacerdot tot vestit de negre, acompanyat de escolanets, també engalanats, pel carrer pujaven fent moure un fanalet encés, emetent cantics i veus en llatí i una corrua d'homes vestits de negre, estàtics i pacients contemplaven com pujaven la caixa sobre un carro tirat per un cavall i començava la comitiva a desplaçar-se fins els rentadors, camí del cementiri en una cerimonia que no et deixava indiferent, tot en caure la tarda i encara sense llum elèctrica pels carrers, en una penombra que a mi em semblava com si les ombres allargassades m'abastessin i engolissin devoradores i cruels
.
Per més inri, en aquell temps quan tenia sis anys, desprès d'aquelles pors, produïdes probablement per la mort de l'avi, la meva inquietud me la reproduïa quan anava a casa de la tieta Maria i una llàntia encesa es mostrava al menjador i unes dones, vestides de negre, passaven el rosari en penombra amb tot el reguitzell de santes i verges i invocacions que anaven postulant.
Per més inri, en aquell temps quan tenia sis anys, desprès d'aquelles pors, produïdes probablement per la mort de l'avi, la meva inquietud me la reproduïa quan anava a casa de la tieta Maria i una llàntia encesa es mostrava al menjador i unes dones, vestides de negre, passaven el rosari en penombra amb tot el reguitzell de santes i verges i invocacions que anaven postulant.
Aquell record va anar aclarint-se amb els anys i el llum poc a poc retornà en el meu concepte de relació i les pors s'esvaïren.
Com oblidar les estades d'estiu a la Pobla on hi créixerem plegats amb la Maria Neus, l'Anton Ramon i el Miquel on el temps passava lentament i meravellosament en un relax de benestar i protecció mentre veiem passar les barques i madurar el cirerer i colliem aquelles mores vermelles i negres arran el camí del mas de Carabasset. Aquells estius inoblidables, amb la tieta Maria, l'oncle Anton i els cosins formaran part per sempre més en les meves vivències més emotives.
El primer diumenge d'agost era la fira de Mont-roig i plegats anavem al “casino de dalt” al “concert” on preniem un vermut i escoltavem els artistes convidats. Un any, de molt grat record actuava “Antonio Machin” i el fet de verure'l de tan a prop, m'impressionà molt i sempre ho recordaré.
A la tarda, desprès de dinar anavem al camp de futbol on es celebrava un partit ben especial i un any vam veure jugar al mateix Kubala quan ja era gairebé un veterà.
I la tieta Maria sempre estava al lloc oportú, organitzant i posant a cadascú al seu rol, ordenant i reptant quan calia a qualsevol de nosaltres, de vegades podia semblar-nos que era d'una manera injusta, però en el transcurs del temps, he entés que aquell procediment era del tot encertat i correcte.
El diumenge 29 fou un gran dia per a la tieta Maria i també per a tots els qui l'estimem. Erem plegats al seu costat i l'ambient respirava afecte i una càlida atmosfera transmetia la mateixa sensació que he sentit i sento sempre que em trobo junt amb vosaltres.
Per molts anys pugui fer-nos companyia i sentir-se tan estimada.
Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada