Calçotada en tres actes

Acte culinari
Aquest any els calçots del Pep Prats tenien un calibratge ben adequat i una dolçor saborosa de ceba tendra, ben cuidada i al sucar-los a la salsa feta per la Consuelo (sobre tot la més picant) el paladar i tots els sentits s'impreganaven d'un plaer només a l'abast dels deus. Eren una delicia!
I suca que sucaràs fins esgotà les existències collides i cuites.

La carn i la llonganissa enguany venien de “Campistraus”, vull dir que la Maria Cinta fou l'encarregada de comprar-ho motivant que, el preu i el gust fossin també “diferents”. Tot això i la tresoreria anaren a càrrec de la nostra amiga i per tant seria una varietat de la calçotada d'enguany. No vull dir ni insinuà res, em limito a expresar-ho, seguint l'estricte esdeveniment del fet en sí.

El Guillem hi posà el cava doncs celebrava o commemorava (que s'ho agafi com vulgui) el seu aniversari (seixanta tacos) i ara sense conyes, bé mereixia una bona remullada.

La Consuelo va posar-hi els pastissos i el coc i molta feina que l'hi hem d'agrair.

Acte protocolari

La ciutadana del coprincipat d'Andorra i pubilla de la familia del Josep i la Maria, Mercé, ens assabenta del seu proper enllaç matrimonial amb el jove Josep, també present i que tindrà lloc el proper mes d'agost a l'església de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra i aprofiten l'avinentesa per a fer-nos les anotacions de les nostres adreces i ressenyes personals i poder tramètre'ns la participació de noces per correu.

Dins aquest ordre de coses fem “safareig” amb el Josep referent a les recents notícies que situen al pais d'Andorra en un context allunyat de “paradís fiscal”i aquest nou “status” farà que el petit país del Pirineu aterri entre els mortals com una societat molt més semblant a la dels ciutadants anomenats “contribuents” que som la majoria.

L'esperança d'uns quants recau en confiar que aviat sigui admesa com a membre de ple dret a les nacions d'Europa i la llengua catalana, per aquest fet, pugui ser reconeguda com a llengua oficial europea. Així sigui... Amén.
Acte de recepcions

Una de les sorpreses agradables va ser, sens dubte, l'arribada de la Carme i el Francesc.
Ella estava “sublim”, com sempre, física i anímicament i semblava exactament la Carme mateixa del passat any, amb aquella espurna de vivacitat i empenta que la caracteritza magníficament i d'això tots ens en vam alegrar moltíssim.

Bé, del Francesc prefereixo que algú altre hi posi els qualificatius... No és per res!
També va servir la festa d'enguany per a conèixer a la Vicenta, la parella del Quim si més no, per una part dels assistents ja que d'altres ja la coneixien.

Segurament l'hi va sobtar aquest estrany costum que tenim plegats d'asseuren's a taula, les dones per un costat i els homes per l'altre. Una raresa ja clàssica.

Acte final
Ah! m'en descuidava. No van poder venir l'Agustí i la Cecilia per problemes de salut d'un dels seus pares.

Per altra banda, des del matí que ens acompanyà una climatologia esplèndida, molt suau. Un fantàstic dia de primavera sense ni un brí d'aire que va correspondre a fer-nos la jornada més agradable.