El "Situ Creus" se'n va a Madrid

Sembla increible com es pot distorsionar el dia, només pel fet d'aixecar-se amb el peu esquerre o potser ni això, doncs el "Situ Creus" es pot dir que aquell matí va caure, precipitat del llit, per una possessió indeguda d'ocupació del seu espai físic, per part de l'Agustina, la seva dona. Amb el seu cos delicat, d'uns cent quilos de pes, va etzibar-li una suau carícia, que el va desequilibrà, perdent estabilitat i esllomant-se tot d'una contra el terra.

Però el dia començava, i com va poder, va alçar-se amb un fort dolor d'esquena i de cul, i va dirigir-se al lavabo per a defecar i rentar-se adequadament.

No va poder fer-ho. El diposit del water va deixar anar una mica d'aigua emmagatzemada i va cruixir d'esgotament, mentre l'aixeta del lavabo, només desprenia aire comprimit.No va exprimir ni tansols unes gotes d'aigua per a poder remullar-se la cara i les aixelles.

-Ja començava a veure's clar que aquell no seria el seu millor dia!

Mentre això pensava -no s'ho podia creure. Estava segur d'haver deixat el seu "ford fiesta blanc", aparcat davant mateix de la seva casa, i no hi era... Increible!

Al seu lloc i va trobar una "enganxina carbassa", amb la matricula del seu cotxe. La grua se l'emportà, es veu, per uns treballs de pintada i senyalització de la zona blava del carrer.

La broma significà: despesa del taxi, per anar al diposit de vehicles, el cost de la grua, més la sanció i el descompte corresponent del retard al treball.

Aquell mes, la quota de l'hipoteca del pis, segurament no podria reunir-la sencera, per a fer-la efectiva al banc i el dia no havia fet més que començà!

Mentre tramitava la recuperació del cotxe i ja desplaçant-se al lloc de treball, per a mig consolar-se de la seva desgràcia, recordar el seu recent viatge a Madrid, i els motius que el van esperonar a anar-hi.

Visitar l'estadi Santiago Bernabeu. Trepitjar la Puerta del Sol. Veure el Museo del Prado. Aquesta era l'aposta!...

El "Situ Creus" que era molt "culer", va apropar-se a una de les entrades a l'estadi. Era dia feiner i els jugadors entrenaven. Va dir-li al porter la seva voluntat d'entrar i que havia fet una "aposta" de fer-se una fotografia dins l'estadi, portant la samarreta del "Barça". Al principi, l'home va dir que, de cap manera creia oportú deixar-lo passar i fer aquella barbaritat, mentre el "Situ Creus", se les va manegar per a convèncer-lo, tocant el punt sensible d'aquell home i es veu que ho va aconseguir doncs una estona desprès es passejava tranquil·lament entre el grup d'aficionats blancs, lluint la samarreta "blau-grana" que duia sota el jersei. La fotografia en qüestió, l'hi va fer una aficionada "merengue", desprès de ell deixar-li la seva càmera.

Xiulets esporàdics i insults indirectes i precisos que es van diluir en veure el posat i el "garbo" del nostre amic.

La segona "aposta" semblava molt més senzilla. En aquest cas, només es tractava de trepitjar la Puerta del Sol. El "Situ Creus" ho va fer, però potser, per a no revelar la seva identitat, va disfressar-se d'escocès, i es veu que sota les "faldilles", no hi portava res més. Començà a caminar poc a poc i quelcom va observar com uns liquids esgrogueïts, fluïts de sota les faldilles, van esquitxar l'empedrat de tan reputat lloc, donant la sensació -déu-mos-en-do! com d'una pixarada. Res més fals!... Ja se'n guardaria prou el nostre respectable amic de tanta gosadia.

Per últim, va anar fins el Museo del Prado i amb la correcta educació que el caracteritza, va demanar al "bidell", on es trobava l'emplaçament del quadre "La Gioconda", fent-lo saber que havia vingut expressament de Catalunya per a contemplar tan magnífica "obra d'art" i volia saber la sala concreta on s'hi exhibia el quadre.

L'home en qüestió, convençut com estava que aquell quadre li "sonava molt", va remoure tota la informació que tenia al seu abast per a facilitar-li al "Situ Creus" on concretament es trobava.

Començà per les publicacions de cada galeria i de les més selectes, i com no el trobava, va obrir la pantalla de l'ordinador, amb la relació alfabètica del nom dels quadres i, ni per aquestes. Era fonedís, no sortia catalogat en lloc.

El pobre "bidell madrileny" va llençà la tovallola. Es donava per vençut. Encara va preguntar-li esforçant-se en un últim intent. Se escribe (G.I.O.C.O.N.D.A.) no?...

Havia complert les seves "apostes", però no se'n lliurar d'acabar aquell dia fatídic tranquil·lament. A la "cantina" on es cruspia el menú diari, aquell dia, els "musclos al vapor" estaven en mal estat i no va acabar la jornada sencer. La panxa se l'hi removia com una font i va tenir que instal·lar-s'hi al water de la seva casa durant pràcticament tota la nit.

Ah!, ara sí que el diposit de l'aigua s'omplia regularment. No tot havien de ser desgràcies!...