("Les bruixes potineres anaven de bòlit aquella nit del solstici d'estiu, en corrua ballaven al redós d'una foguera, mentre desprenien dels seus cossos una estranya ferum que envoltava tot l'ambient de fortor extrema, com d'excrements despresos en mig del ball, mentre la ronya acumulada de segles, enfosquia les seves cares com de sutge i de seu fastigosa i es refregaven voluptuoses i insatisfetes, sota la lluna que il·luminava vaporosament aquell lloc maleït on amb aquell akelarre de moviments lascius i maliciosos, inconnexes al món actual, vomitaven un etern despreci per a la persona humana i per la seva transformació materialista i desconnectada dels antics ritus i creences, que feia ja alguns segles havien anat abandonant.
Elles eren les hereves de les supersticions, dels guariments amb ungüents mullats amb el pixum de cavall, fetge de be i escorça d'alzina, les adoradores del diable, mentre formaven un tot sencer amb l'univers i seguien minuciosament els vaporosos consells de la més gran bruixa que hagi explorat la nostra terra. Parlo de la gran "La Napa", que fou processada i condemnada a la foguera, a les terres de Vic, per allà al 1620").
En aquestes i altres inquietants històries pensava, quan aquella nit de sant Joan estava amb la "colla" que m'acompanyava celebrant la revetlla.
Al mas del Josep Prats havíem col·locat tot de bombetes de colors i també teníem reservada una selecció de música que, com sempre sol passar, estava mancada de peces i compassos que més d'un i una balladores trobaren a faltar, per a fer més amena l'estona de ball.
La Maria i el Josep, els amfitrions, cuidaren de dirigir el bon transcurs del sopar. La Consuelo era l'única que havia visitat "l'expo" de Saragossa i portava encara un cansament considerable, que el Josep no va respectar gens ni mica, fent-la ballar desmesuradament fins quasi exhaurir-la del tot.
L'Esperança i el Guillem i també la Cinta, tingueren d'abandonar el càmping de Roda de Barà, per a poder ser-hi avui, amb la pell i el semblant més bru que de costum i amb el cava en fresc, esperant poder brindar per la celebració propera del sant del Guillem.
L'Agustí i la Cecília, esperaven impacients ballar amb la música d'orquestra de ritmes lents i melòdics, que els feien deambular lleugerament per la pista de ball, sense esforç.
La Dolors i el Joan eren "nous a la plaça", però la Dolors va cuidar-se ben bé de no perdre's un ball. Ballava el rock and roll, el twist, el tango, la salsa i tot allò que tingués ritme. El Joan, no cal dir-ho, estava ben ancorat, assegut a la taula, amb les provisions corresponents ben a l'abast.
El Sergi havia dut en el seu cotxe, a la Montse, al Joan Solé, a la Cinta i a la Paqui, en una paraula, a tot el carregament potencial de balladores. Sempre n'hi ha que tenen sort!...
Ah!..., m'en descuidava de la figura més important i selecta de la nit. El Ramon, a ell i a mi va tocar-nos anar a la benzinera a buscar gelats. Com aquell qui diu, complaent al "desig", demanat amb vehemència i també amb insistència per part de les dones, i tots els vam fruir.
Fetes les presentacions, va seguir la festa amb un sopar de pa amb tomàquet, embotits, coca en recapte i unes gruixudes truites saboroses, fetes per la Consuelo que fins hi tot hi havia bacallà, i per a rematar-ho, pollastre a l'ast per a tothom.
Més tard, quan la "balleruca" estava engegada, ens menjarem les coques de fruita, remullades amb cava i amb gresca i més gresca, seguirem la festa fins ben entrada la matinada.
No es pot dir que la lluna, posés misteri a la festa, però si que potser l'esperit de la Napa, rondés per l'entorn, doncs la força del ritme feia vibrar aquells cossos foragitats i engrescats cap a l'enderroc més sublim d'aquella bella nit.
Potser si que en acabar, una mica tocat per la fibra sensible d'un somriure de dona, i d'una galta suau i clara, que es fonia sota el toc dels meus llavis en un bes innocent, una flama (segurament la de sant Joan) intentava propagar-se en un ferm intent de fer-se foguera, però la maldestra intenció, va acabar apagant-la, deixant-la incandescent... allunyada del volàtil combustible!...
