Dissabte 12 de juny del 2021
Circuït pel Montsant
A les 6,30 ens trobem el Miquel, el Baldiri, l'Antoní, el Robert i el Marín i amb dos cotxes ens dirigim cap a la Morera del Montsant. Quan les campanes del poble toquen 3/4 de 8, estem pujant cap a la serra Major, el camí planeja agafem cap a la dreta i seguim pujant pel grau de l'Espinòs. Serra Major 1135 mts., per aquí passa el camí d'Albarca a Cabassers. Piló dels Senyalets 1115 ms., a la dreta i mirant al nord hi ha el barranc de les Tosses. Esmorzem amb possició bastant incòmode i fem fotos. Una mica d'enganxada per haver-nos separat del grup, dues persones en concret, el corrent no surt del riu i unes xurricades de bon vi, unes viandes exquisides i un café amb gotes ens fa oblidar el petit incident.
El pi del Cugat és a la capçada de la serra Major, per aquí hi passa el camí d'Albarca a Cabassers, el Baldriri i el Marín s'hi queden en un banc que hi ha sota el pi i esperan a l'Antoní, al Miquel i al Robert que han baixat al Clot del Cirer on hi ha uns bassís que recullen l'aigua que salta d'un badall que hi ha al cingle, és bona per a beure i surten del clot per la seva part esquerra i directament se'ns presenten davant mateix del pi del Cugat i emprenem la tornada a la Morera.
Amb aquestes apareixen els homes de Porrera que ja haviem trobat quan pujàvem al matí pel grau cap a la Serra, anem junts i ens interessem per les seves fal·leres i vicissituds, preguntem pel Lluís Llach, les seves cançons i el seu vi, pel Cafè Antic i coincidim que només haver bastit el seu àlbum Porrera i cantar-lo per tot arreu ja ha fet un inmens favor a la divulgació d'aquell poble del Priorat.
Hi ha nombroses dites i corrandes. Una destaca fins on anàven a treballar els de la Morera.
-”Noies de Gratallops,
no us caseu a la Morera,
que us faran anar al Montsant,
fent-vos servir de somera”-
Una altra retrata la possició geogràfica d'aquests pobles.
“La Figuera n'és molt alta,
Cabassers molt amagat,
la Bisbal dalt d'una roca,
Margalef dins un forat”
Irònicament, o denotant pobresa, deien d'Albarca:
“A Albarca no hi aniré més,
perquè no tenen rellotge
i mai saben quina hora és”
Quedava encara la cita concertada a l'Intim de Cornudella, allí disfrutàrem de cervesa, embotits, empedrat, gran caneló i remenat de bolets, vi Tardor, mel i mató i altres delicadesses. Ens visitaren la filla del Baldiri i el seu marit i de retorn a la casa del Miquel i la Elionor, degustàrem uns gin tònics, que ens portaren al paradís i segellarem un dia ben complet.
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada