La Mercé de cal Aliano es casa!

Potser si que ningú esperava que el dissabte 8 d'agost el temps ens fes una mala passada, plovent a bots i barrals, amb trons i llampecs inclosos, sense compassió i que amb aquest hundicap afegit ens trobèssim tots els convidats asseguts i pacients esperant el mossen Ramon que es dignés arribar per a concelebrar la cerimònia de les noces de la nostra estimada Mercé i Josep Maria.

Esclar que ens distreiem contemplant la moderna església, lluminosa i esplèndida, obra d'en Ricard Bofill i que la nostra vista es perdés per l'altura perseguint aquells ocells que ordenadament entraven i sortien pel finestral obert i que oferien a l'acte una sensació de natura viva molt agradable.

Ja havien tocat les dues de la tarda i el mossèn Ramon no apareixia mentre el nuvi i la seva familia esperaven que l'escenari canviés en qualsevol moment. Com així va ser, el mossèn va arribar, es feren els preparatius pertinents i començà per fí la cerimònia.

Una versió musical dels “Goigs a la mare de déu del Roser” va sonar amb nitidesa, a l'entrada del nuvi, acompanyat per la seva mare.

Amb això començà l'entrada de la núvia portada de bracet pel seu pare amb els acords musicals de la “marxa nupcial” de F. Mendelssohn.

Els nuvis llegiren la benvinguda als assistents, l'Anton la “lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma”, els musics i cor interpretaren el “canticorum jubilo, de G.F.Haendel. Continuà l'Òscar amb la “lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint” i seguidament l'interpretació de l'al-leluia. La “lectura de l'evangeli de Jesús Crist segons sant Joan” fou a càrrec de mossèn Ramon.

Seguidament pujaren els testimonis Jordi, Xavi, Maria i Laura, els infants: Pilar i Ester, presentadors de les aliances. Els 3 Sí, unir les mans i la benedicció i lliurament de les aliances.Amb la composició musical “Heilig ist der Herr” Zum sanctus aus der Deutschen Messi” de F. Schubert.

Unes pregaries a càrrec de Rosa Mari,Montsant i Cori i l'ofertori: “magnificat en fa m. de J. Pachelbel”

La comunió, el parenostre i l'abraçada de pau a qui són fonament de la nova familia amb “l'ave Maria de Schubert”, “Adagio de J.S. Bach”.

Ofrena de flors a la Verge de Meritxell “Goigs a la mare de déu de Meritxell” “Ave de Meritxell”.
Signatures de l'acte i llibre de familia: “coral de la cantata nº 147 “Jesu, Joy of man's desiring” de J.S. Bach.

Sortida: “marxa religiosa de C.W. Gluck.

I en la sortida de l'església cap al claustre on l'aigua de l'inmens bassal fa esmortair amb un apaibagat resó el doll de les campanes que somortes s'escolten febles i prudents (segons l'efecte técnic volgut pels seus creadors) nosaltres esperem amb un pom d'arròs per a esventar-lo cap a la parella de nuvis que no tarden en sortir.

Continua plovent a pleret i els flaxos i les abraçades s'apoderen d'aquell màgic moment desitjat des de tan de temps pels nuvis, els familiars i amics allí reunits i esclata en una escomesa d'arròs, tot el desig de demostració sincera i ferma d'un començament de felicitat, ja suposat, però refrendat per aquell contracte corroborat fa uns moments amb mossèn Ramon.

Malgrat totes les precaucions, els paraigües han quedat a les maletes i els vestits acabats d'estrenar de les dones i senyors tindrien de mollar-se sense remissió. Així que accelerem el pas fins arribar a l'aparcament dels cotxes i ens dirigim cap a l'hotel Nórdic a El Tarter on continuarà la festa.

Quan arribem, un esvat de cambrers ens ofereixen coctels de cava, cerrveses i begudes diverses i unes safates plenes de pastissos i menjars diversos d'aperitiu ens fan disminuir el “cuquet” de l'abstinència que portàvem des del matí. Ja són les quatre.

Continua plovent i els nuvis tenen contractat un viatge amb helicòpter per a fer-se unes fotos dalt d'uns llacs a la muntanya. S'espera que amaini el temps. Nosaltres contemplem des del hall de l'hotel els “remuntadors” de les pistes d'esquí de Solder-El Tarter que són davant mateix de l'hotel i que en l'utòpic cas d'un dia solellat gaudiriem de la seva bellesa i verdor.

Quan són gairebé les quatre de la tarda sembla que el sol vulgui sortir d'aquella grisor i efectivament arriba l'helicòpter i els nuvis poden realitzar el seu viatge. Nosaltres quedem esperant la tornada dels nuvis que es produeix molt aviat. La Mercé s'ha marejat!

El Francesc i la Carme saluden al cap de govern d'Andorra, Jaume Bartomeu i aquest té un semblant amb el Guillem que ha fet que el Francesc en el primer moment dubtés d'adreçar-se a ell amb la cordialitat de si es tractés del nostre amic doncs encara no s'havien trobat amb el Guillem. Aquesta confusió fou una de les anécdotes de la festa. El motiu de tan cèlebre presència és que el cap d'Andorra és cosí de la Maria.

Cap a les cinc i mitja de la tarda comença l'aperitiu i aquest està plé de taules amb tota classe de “delicadesses” així com els cambrers van proporcionant-te begudes i queviures a doll i l'éxit l'aconsegueix un tal Rosendo que va tallant bon pernil per a quí el demana. (Carro d'assosrtiment de formatges i embotits d'estil ibèric. Musclos de roca de Sant Carles de la Ràpita. Mini-croquetes casolanes. Calamars a la romana. Assortiment de mini-canapès. Llagostins de Sanlucar bullits amb aigua de mar. Farcellet de formatge de cabra i verdures. Salmó noruec amb salsa tàrtara. Tulipa de tonyina amb sofregit mediterrani. Cassola de cloisses a la marinera. Mini vol-au-vens, variats de caviar, bonitol, gambes i txangurro.

Ara ja sols queda el dinar que ben bé, els assistents no saben amb exactitud si es tracta de dinar o bé sopar, però el nom no fa la cosa i ens és ben igual, el problema que s'ens presenta és com arribarem a la “carpa” on està muntat aquest àpat, degut a la persistència de la pluja i la tempesta que no amaina.

Amb cotxes 4x4, petits furgons i utilitaris es fa el trasllat dels convidats al lloc del dinar amb el consegüent retard i complicació i seiem a la taula quan són les sis de la tarda.

Farcellet de salmó amb porros i gambes i reducció de cava. Sorbet amb mandarina de Sóller. Filet de cérvol amb patates panadera i saltat de funghi. Pastís de celebració. Celler: Blanc de blancs, D.O. Penedés. Dorium: D.O. Ribera de Duero. Cava Segura Viudas, Brut Vintage.

Amb tot aquest panorama la cosa es posava bé i l'ensurt primer va ser el músic argentí que amb molta gosaria va anar fent-se l'amo de la situació i començà a cantar “ranxeres” abans fins hi tot de posar els plats a la taula.

No sé si degut a queixes del mateix nuvi o del cap de govern d'Andorra, el cas és que va anar canviant el repertori i fins hi tot va cantar el “Boig per tu”

Un aplaudiment a les amigues dels nuvis que en tot moment animaren la festa fins el punt que es feren “complices” de l'Esperança i la Carme i obligaren a fer coses indecoroses tan als nuvis com als pares dels nuvis amb una persistència ben evident.

Amb un ambient cordial i molt agradable tots saltaren a la pista a ballar i a saltar i a passar-ho bé i semblava que aquella nit no tindria fí i per cert, no caldria seguir l'indicació del Francesc que incitava al Guillem i als presents a continuar la festa a Puigcerdà.