L'Odissea d'Homer

Desenllaç primer de l'Odissea d'Ulisses

> Marit i muller <

En una revolada acabaven les dances Telèmaco, el bover i Eumero, i plegaren també les mullers, i s'allitaren tots en el tenebrós palau.

Quan els dos contraents fruiren d'amor desitjable, deleitant-se l'un amb l'altra amb llurs confidències: la divina dona, explicar com va patir al palau veient els pretendents en funest desenllaç que en tan gran nombre degollaven moltissims bous i grosses ovelles i a plaer buidaven el vi de les gerres: llavors Ulisses, rebrot de Zeus, explicar tots els mals que a d'altres homes havia inferit i també quantes penes arrossegar en el seu infortuni. Ella es deleità a l'escoltar-lo i la son no s'apoderà de les seves parpelles fins al final del relat.

Comença a explicar com va lograr derrotar als cicons, la seva arribada al fecund pais dels homes lotòfags, alló que el Ciclop va fer-li i la manera que poguer vemjar-se de que als seus companys lleials sel's hagués menjat; com fou per Eolo, acollit benèvol i desprès acomiada't per ell, però el fat no havia dispossat que retornara a la seva patria i atacat per una tempesta, el desplaçà pel mar on els peixos habitan, com va anar a Lestrigònia a Telèpilo, enfonsaren les naus, mataren a tots els homes de grenyes fermoses l aconseguir només Ulisses fugir amb la seva negra nau. I contà els enganys de Circe parlant de la seva astúcia, del viatge que va fer a la llóbrega casa de l'Hades en la seva nau de feixa, a demanar-li consell, a l'ombra tebasià Tiresies, i com veiguè allí als seus amics i a la mare que el va parir i nodrir de petit; com escoltà a les Sirenes marines cantar, i passar entre les dues Penyes Errants, l'horrenda Caribdis i Escil·la, d'ambdues cap home no ha escapat mai sense dolor; com els seus companys les vaques del Sol, immolaren i després Zeus el ferí la seva nau amb el raig encés i moriren els seus homes lleials, i ell es va poder evadir de les parques funestes; com a la illa de Ogigia arribar, enfront la nimfa Calipso, que, desitjant que fos el seu marit, en les seves coves profundes el retingué i cuidà i moltes vegades digué que el faria immortal i de la vellesa lliuraria el seu cos, però mai en el cor aconseguir persuadir-lo, com desprès a Feàcia arribà amb penosos treballs, i les seves gents el mateix que a un deu, cordialment l'honoraren i amb un buc portaren fins el país dels seus pares amb moltissimes donacions d'or, de bronze i vestits. I acabà el seu relat en vencerlo el dulcissim son que relaxa els membres i treu inquietuds a l'ànim.

I Atena, deessa d'ulls clars, disposar una altra cosa. No bé hagués cregut que Ulisses ja en el seu ànim havia de la seva muller disfrutat i fruit també del seu son, de l'Oceà al punt tregué del seu àureo tron a l'Aurora per a què els hi portara la llum als homes i Ulisses va aixecar-se del llit ben còmode i li digué a la seva muller:

Nombrosos treballs els dos !oh dona! Patírem: tu plorant a la casa la meva tornada en fatigues tan pròdigues; jo sofrint els mals que Zeus i els déus m'enviaven, lluny dek meu país, quan tant anhelava el retorn. Però, posats que estem reunits de nou al llit, ja devem pensar en els béns que quedan a casa; els ramats que els pretendents superbis mataren, reposaré, apoderant-me d'altres, i també els aqueos em donaran fins que hagi emplenat de nou els estables. Vull anar, de moment, al meu camp poblat d'arbres per a veure el meu pare, tan noble i tan ple de pena. I una cosa t'ordeno, oh muller!, tot i que ets sensata; en quan despunti el sol correrà la notícia de què als pretendents il·lustres vaig matar a palau, torna a la teva alta estança, seguida de les teves cambreres; no et moguis d'allí, a ningú miris ni res preguntis.

Així digué, i es posar sobre l'espatlla les armes magnífiques, va fer que s'aixecaren Eumeo, el bover i Telèmaco i ordenà que prengueren les armes guerreres. I acompliren la ordre, i tots amb bronze s'armaren i obriren les portes,sortiren i Ulises guiant-los. La llum escampava la terra, aleshores Atena els vel·là en un núvol i els tragué de la vila a l'instant.