Dissabte
12 de juny del 2021
Circuït
pel Montsant
A
les 6,30 ens trobem el Miquel, el Baldiri, l'Antoní, el Robert i el
Marín i amb dos cotxes ens dirigim cap a la Morera del Montsant.
Quan les campanes del poble toquen 3/4 de 8, estem pujant cap a la
serra Major, el camí planeja agafem cap a la dreta i seguim pujant
pel grau de l'Espinòs. Serra Major 1135 mts., per aquí passa el
camí d'Albarca a Cabassers. Piló dels Senyalets 1115 ms., a la
dreta i mirant al nord hi ha el barranc de les Tosses. Esmorzem amb
possició bastant incòmode i fem fotos. Una mica d'enganxada per
haver-nos separat del grup, dues persones en concret, el corrent no
surt del riu i unes xurricades de bon vi, unes viandes exquisides i
un café amb gotes ens fa oblidar el petit incident.
El
pi del Cugat és a la capçada de la serra Major, per aquí hi passa
el camí d'Albarca a Cabassers, el Baldriri i el Marín s'hi queden
en un banc que hi ha sota el pi i esperan a l'Antoní, al Miquel i al
Robert que han baixat al Clot del Cirer on hi ha uns bassís que
recullen l'aigua que salta d'un badall que hi ha al cingle, és bona
per a beure i surten del clot per la seva part esquerra i directament
se'ns presenten davant mateix del pi del Cugat i emprenem la tornada
a la Morera.
Amb
aquestes apareixen els homes de Porrera que ja haviem trobat quan
pujàvem al matí pel grau cap a la Serra, anem junts i ens
interessem per les seves fal·leres i vicissituds, preguntem pel
Lluís Llach, les seves cançons i el seu vi, pel Cafè Antic i
coincidim que només haver bastit el seu àlbum Porrera i cantar-lo
per tot arreu ja ha fet un inmens favor a la divulgació d'aquell
poble del Priorat.
Hi
ha nombroses dites i corrandes. Una destaca fins on anàven a
treballar els de la Morera.
-”Noies
de Gratallops,
no
us caseu a la Morera,
que
us faran anar al Montsant,
fent-vos
servir de somera”-
Una
altra retrata la possició geogràfica d'aquests pobles.
“La
Figuera n'és molt alta,
Cabassers
molt amagat,
la
Bisbal dalt d'una roca,
Margalef
dins un forat”
Irònicament,
o denotant pobresa, deien d'Albarca:
“A
Albarca no hi aniré més,
perquè
no tenen rellotge
i
mai saben quina hora és”
Quedava
encara la cita concertada a l'Intim de Cornudella, allí disfrutàrem
de cervesa, embotits, empedrat, gran caneló i remenat de bolets, vi
Tardor, mel i mató i altres delicadesses. Ens visitaren la filla del
Baldiri i el seu marit i de retorn a la casa del Miquel i la Elionor,
degustàrem uns gin tònics, que ens portaren al paradís i
segellarem un dia ben complet.
