Per
intentar fugir de la calor d'aquest càlid estiu i seguint els
savis consells d'en Molina, l'impugnable i sever “home del temps”,
ens va sobrar empenta per emprendre una sorollosa i persistent
caminada per la ruta de la “cameta coixa” des del mateix castell
hospitalari de Miravet.
Sortiríem
de Reus a 2 quarts de 7, del dimecres 17 de juliol del 2019,des de
l'antic escorxador, conservant aquesta tradició de molts anys,
el Miquel, el Baldiri, l'Antoní, el Guillem, el Joan, el
Robert i el Marín i la gosseta “Tau” que no ens va deixar
en tot el trajecte.
Encara
que seguíssim els savis consells d'en Molina, el cas és
que vam passar molta calor, molta xafagor, molta angúnia i
sols ens consolava contemplar sota el nostre horitzó, la
blavor de l'aigua del riu com corria i supossem que desprenia una
frescor que ja la voldríem gaudir plenament amb un bon bany.
Només,
el silenci immens d'aquelles construccions de “pedra-seca” al
vertent per on anàvem passant, ens recordaven els cents de
cossus joves de la lleva del “biberó”que deixaren allí
la vida, en aquelles “trinxeres” construïdes per a provocar
i rebre la mort, una mort inútil que encara avui ens obliga a
no oblidar i a sentir-nos en certa manera, partíceps i
co-responsables del seu trist destí.
Però
nosaltres, a pesar de la calor, estàvem vius i en arribar a
Miravet ens consolarem bevent unes cerveses i desprès un bon
dinar a Benissanet i agrairem haver dísfrutat d'un dia d'estiu
a les terres de l'Ebre i en tan bona companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada