En "Situ Creus" escatològic

En aquell temps va dir Jesús als seus deixebles, feu sempre el bé hi interpreteu els vostres germans amb dignitat i comprensió i no permeteu que caiguin en cap temptació que els faci mereixedors de la burla i el menyspreu indigne dels altres. Així sigui, amén.

I sortirem plegats de la casa del Senyor ben reconfortats per les explicacions del mossen i com cada diumenge, els cinc amics ben mudats i cofois ens disposàvem a perseguir les “tortes” pel centre de la ciutat i aquell matí, encara més, doncs l'Andreu portava una màquina de fotografiar i volia de totes totes, enregistrar aquelles primaverals noietes en fotografies plenes de sorpresa i d'espontània discreció.

En un revolt de la plaça es donar el perseguit encontre, aquelles donetes sorgiren de sobte ben cofoies i maques. Venien les quatre del carrer de les Galanes i davant mateix de l'Ajuntament el nostre amic les enregistrar una dos i tres vegades en fotografia en blanc i negre i en donar-se´n compte del fet, es posaren a cridar i saltar, plenes de sorpresa pel nostre atreviment. No hi hagué cap paraula entre elles i nosaltres, en aquells temps les trobades eren fugaces i poc guarnides d'explicacions. Una d'elles, la Maria Helena era molt ben vista pel nostre amic “xispa” i pel que sembla, a ella no li era indiferent.

Encara no l'he anomenat i no serà perquè no tingui relació en aquest fet, tot al contrari, en Situ Creus serà una vegada més el protagonista principal d'aquelles fotografies i d'aquell encontre amb les “tortes” però com la “venjança” es serveix amb copa freda i voldrà maduració i molta molta calma.

Aquell matí primaveral de diumenge seguiria amb la normalitat acostumada en aquells anys seixantes i a tot estirar fariem “goma” pel carrer de Monterols amunt i avall i unes partides de “futboli” al costat del Casino i una orxata al Solsís per a rematar la matinal.

Passats uns dies, l'Andreu va revelar les fotografies i ens en va donar una còpia a cadascú. Les noies van quedar la mar de mogudes

El dissabte següent com teníem per costum els cinc amics vam sortir a la muntanya i el Situ Creus aquell dia anava preparat amb una màquina fotogràfica familiar que portava alguna vegada per enregistrar els paisatges que anàvem contemplant en les excursions.

En un moment donat el “xispa”, el 4 ulls del grup, va sentir-se indispost i va anar a fer les seves necessitats en un costat del camí on ens trobàvem, moment que aprofitar el Situ per a disparar-li una foto que revelaba tota la caguera i el cul ben descobert, sense obstacles i ningú del grup no va veure ni sospitar aquell treball periodístic tan acurat i minuciós que va realitzar.

Passà un temps de calma i tranquil·litat i arribar la festa major al poble gran de Reus, els carrers anaven farcits de gent i entre el sarau dels gegants i els nans, tothom feia gresca i entre el murmuri i la disbauxa ens trobarem a les “tortes” i el “xispa” va intentar contenir l'impuls d'apropar-s'hi, però la timidesa que sentia, va frenar-lo de sobte, cosa que aprofitar el Situ Creus, que amb la maldat que el caracteritza va anar cap a la Maria Helena directe i ben resolt, va intentar, sense aconseguir-ho, de besar-la i va mostrar-li la foto de les quatre amigues davant l'ajuntament, cosa que va agradar a les noies, però seguidament va adreçar la perillosa fotografia del “xispa” fent de ventre, entre les rialles i les cleques d'aquelles dames que amb eufòria i ben cofoies i amb un xic de despreci, es burlaven de la situació lamentable del “xispa” que en aquell moment volia fondre's com una figura de fang i desaparèixer per algun laberint invisible.

Crec que entre els dos amics, encara que sembli impossible, hi resta una bona amistat, però si que la fotografia en qüestió va desaparèixer de la col·lecció de la colla d'amics i segurament encara navega per algun calaix d'alguna casa, o no! Qui ho sap?