La
importància del mes de juny és coneguda per les
cultures més amagades i antigues que pugueu imaginar-vos. És
el periode de l'any on la llum solar allarga més la seva
durada, quan els fruits esclaten i són saborosos i els
enciams, els tomàquets, les cebes, les cols, les bledes, els
melons, les síndries i tota la gran varietat d'aliments
conreats del camp donen la seva màxima expressió i
abundància. Nosaltres, deixem de ser els espectadors de tot
allò que desconeixem, de totes les rutines més calmades
i banals, dels silencis i de les converses sense fi que embrollen la
troca i no coordinen res en positiu i bastant en negatiu doncs
s'enreden per averanys maliciosos i sinistres que ens porten a una
difícil convivència afectiva i de tot ordre.
Però,
quan arriba el solstici d'estiu, el plaer de la fugida es fa evident.
Només hi ha un camí a seguir. Desenpellagar-nos de la
feixuga càrrega dels prejudicis i fòbies que volen
barrar-nos el camí i amb la nuesa de la nostra verdadera
existència, llencem-nos a la festa i embrutem-nos de foguera i
de coets i dancem al redós del foc i purifiquem les culpes
catòliques que des del dia del bateig ens martiritzen. Deixem
per una nit que totes les respostes siguin lliures i les preguntes
càlides i ben sinceres i embriaguem-nos del sabor de la nit
plena, gust a bruixa potinera, que resucita de les pròpies
cendres i s'esvaeix, per sempre més, de la cultura de la por
que se´ns ha imposa´t inexorablement. Renunciem als
estigmes que ens ronden pel cervell, a les confabulacions que han
ocupat fins el nostre llenguatge i a les esperances impossibles que
han guiat la nostra consciència i han omplert la buidesa dels
nostres éssers. En lloc de maleir, estimem, i descarreguem el
nostre posit feixuc, i lleugers i volàtils, estimem-nos i
aprenem d'una vegada per totes el meravellós encanteri
d'aquesta nit
Adéu
esclaus engendrats pel bé, diuen, en tots els segles i
cultures, adéu. Adéu repressors, fabricants de bruixes
inexistents, ensinistradors del mal. Adéu als mestres de la
por i dels prejudicis.
Aquesta
nit, simbòlicament, cremeu ben a gust i per sempre més
a la foguera de la nit més bella i lliure .d'aquest nostre món
