Situ Creus prepara una escalivada

Com n'estava de content i cofoi el nostre amic Situ Creus, aquell dimecres d'agost, quan desprès de dinar, la muller i la filla, se n'anaren a passar la tarda a la platja i el deixaven sol al seu pis amb l'únic encàrrec, això sí, urgent i irrenunciable, de coure i escalivar, les albergínies, els pebrots, els tomàquets i les cebes, que el seu estimat cunyat, pagès, l'hi havia subministrat aquell matí desprès de collir-los del seu hort i amb tot l'amor de cunyat fidel, els hi deixar ben recollits en unes senalles, al seu terrat, perquè el Creus, no tingués que desplaçar gens ni mica aquells queviures cap aquí o cap allà.

Potser no ho recorden però hem d'advertir que el Situ Creus és un individu jubilat, sord com una tàpia i amb els dos genolls operats que el deixen amb una mobilitat escassa i amb un reprís semblant als caragols o les tortugues, tot un esprinter!

Caldria dir que el nostre amic, molt a desgrat seu, va tenir d'acabar la sessió “internauta” de les tardes, desprès de veure a corre-cuita aquells monuments de la vella Grècia, del mitjà orient i les piràmides d'Egipte, ah no! deixem-ho clar, vull dir, les meuques del cabaret, les orgies del medievo i les nenes calentes i els seus barrufets, tota la col·lecció d'aquella web maligna i tant visitada que no té desperdici..

A un costat del terrat ja tenia col·locada la “barbacoa” i també el feix de llenya d'oliver i els matolls d'herba seca per a facilitar la encesa amb rapidesa i uns buscalls més gruixuts perquè fos més durador el foc. Així que, mans a l'obra, col·locar la llenya sobre la barbacoa, un matoll d'herba seca, encengué un llumí i degut potser a la humitat d'aquella herba seca i de la llenya, el cas és que una immensa fumerada va començà a pujar cap el cel d'aquell terrat i ben bé semblaven aquells senyals de fum que veiem a les pel·lícules d'apatxes de la nostra infantesa.

Per fi el foc s'encengué, però el fum seguia fent de les seves, encara que el Situ Creus no va donar cap importància al fet i seguir tranquil·lament el procés, sense immutar-se per a res doncs no existia cap alarma fins que en una lleu mirada cap a l'ampit que protegia el terrat vers el carrer, va observar misteriosament com un casc vermell es movia amb la intenció de voler incorporar-se dins el terrat. Instintivament i amb uns reflexos de qualitat, va agafar el buscall més a la mà que va trobar, etzibant-lo furiosament cap aquell casc i el cas és que misteriosament el casc va desaparèixer de la seva mirada. Amb la seva velocitat de caragol o de tortuga, arribà fins l'ampit veient el drama que havia ocasionat. En primer lloc va percebre que al carrer junt al camió de bombers hi havien tres uniformats i penjat de l'escala cap-per-avall,un altre bomber que amb tota seguretat tenia que ser qui volia incorporar-se al terrat. En aquest instant el Situ Creus va adonar-se´n de la jugada. Va deixar que aquell mateix infeliç s'incorporés de nou i en tant mala fortuna que en voler entrar al terrat, i sort que portava guants, va recolzar la mà dins una torreta on hi havia un “cactus”. Per a refredar la situació un xic delicada d'aquell fet, el nostre amic amb una cervesa a la mà va dirigir-se al bomber dient-li: Vols beure?...