Com n'estava
de content i cofoi el nostre amic Situ Creus, aquell dimecres
d'agost, quan desprès de dinar, la muller i la filla, se
n'anaren a passar la tarda a la platja i el deixaven sol al seu pis
amb l'únic encàrrec, això sí, urgent i
irrenunciable, de coure i escalivar, les albergínies, els
pebrots, els tomàquets i les cebes, que el seu estimat cunyat,
pagès, l'hi havia subministrat aquell matí desprès
de collir-los del seu hort i amb tot l'amor de cunyat fidel, els hi
deixar ben recollits en unes senalles, al seu terrat, perquè
el Creus, no tingués que desplaçar gens ni mica aquells
queviures cap aquí o cap allà.
Potser no ho
recorden però hem d'advertir que el Situ Creus és un
individu jubilat, sord com una tàpia i amb els dos genolls
operats que el deixen amb una mobilitat escassa i amb un reprís
semblant als caragols o les tortugues, tot un esprinter!
Caldria dir
que el nostre amic, molt a desgrat seu, va tenir d'acabar la sessió
“internauta” de les tardes, desprès de veure a corre-cuita
aquells monuments de la vella Grècia, del mitjà orient
i les piràmides d'Egipte, ah no! deixem-ho clar, vull dir, les
meuques del cabaret, les orgies del medievo i les nenes calentes i
els seus barrufets, tota la col·lecció d'aquella web
maligna i tant visitada que no té desperdici..
A un costat
del terrat ja tenia col·locada la “barbacoa” i també
el feix de llenya d'oliver i els matolls d'herba seca per a facilitar
la encesa amb rapidesa i uns buscalls més gruixuts perquè
fos més durador el foc. Així que, mans a l'obra,
col·locar la llenya sobre la barbacoa, un matoll d'herba seca,
encengué un llumí i degut potser a la humitat d'aquella
herba seca i de la llenya, el cas és que una immensa fumerada
va començà a pujar cap el cel d'aquell terrat i ben bé
semblaven aquells senyals de fum que veiem a les pel·lícules
d'apatxes de la nostra infantesa.
Per fi el
foc s'encengué, però el fum seguia fent de les seves,
encara que el Situ Creus no va donar cap importància al fet i
seguir tranquil·lament el procés, sense immutar-se per
a res doncs no existia cap alarma fins que en una lleu mirada cap a
l'ampit que protegia el terrat vers el carrer, va observar
misteriosament com un casc vermell es movia amb la intenció de
voler incorporar-se dins el terrat. Instintivament i amb uns reflexos
de qualitat, va agafar el buscall més a la mà que va
trobar, etzibant-lo furiosament cap aquell casc i el cas és
que misteriosament el casc va desaparèixer de la seva mirada.
Amb la seva velocitat de caragol o de tortuga, arribà fins
l'ampit veient el drama que havia ocasionat. En primer lloc va
percebre que al carrer junt al camió de bombers hi havien tres
uniformats i penjat de l'escala cap-per-avall,un altre bomber que amb
tota seguretat tenia que ser qui volia incorporar-se al terrat. En
aquest instant el Situ Creus va adonar-se´n de la jugada. Va
deixar que aquell mateix infeliç s'incorporés de nou i
en tant mala fortuna que en voler entrar al terrat, i sort que
portava guants, va recolzar la mà dins una torreta on hi havia
un “cactus”. Per a refredar la situació un xic delicada
d'aquell fet, el nostre amic amb una cervesa a la mà va
dirigir-se al bomber dient-li: Vols beure?...
